Carregat de sobres amb el vot preparat amb la butlleta del PP i amb un assortit de polvorons ‘partidistes’, procedents d’Antequera, Xavier García Albiol, s’ha capbussat aquest dijous al mercat de Sant Cosme del Prat de Llobregat, on ha trobat una acollida càlida, sobretot de senyores i venedores ambulants, que li han demanat, entre altres coses, que “[els polítics] facin el que vulguin, però que, si us plau, arreglin el país”.
El feliç repartiment de sobres a canvi de vot —precisament per part d’un representant del partit que ha fet del sobres un símbol de la corrupció política— ha provocat algun que altre equívoc: “Estira la mà, que aquí regalen alguna cosa”, deia un home, mentre una dona es llançava damunt d’Albiol per donar-li la clau del que, segons ella, pot servir per posar solució a la situació política catalana: “Si tots els partits retornessin els diners que han robat ja ho tindríem tot fet”. El comentari mig ha congelat el somriure del candidat del PP, que fins llavors repartia alegrement polvorons a tort i a dret —per “endolcir la vida” com a promesa—, i ha volgut corregir la seva interlocutora: “Els partits no, senyora, les persones, algunes persones”. La dona ha marxat sense mostrar-se massa convençuda. El debat així ha quedat.
Albiol, que s’ha recuperat en les últimes hores d’un refredat que el va obligar a quedar-se a casa la tarda del Dia de la Constitució, se sentia al mercat com un peix a l’aigua. Entre els compradors que han coincidit amb ell molts el reconeixen i s’hi han volgut fer fotos, encara que n’hi havia d’altres que no sabien ben bé què estava passant quan han vist tantes càmeres de televisió i tota una comitiva de persones envoltant el candidat popular. “I aquesta cua per a què és?”, deia una dona mentre s’escolava entre els càmeres. “Micro i tot! Això deu ser per algú important, tira que ja ho veurem per les Notícies”, li responia una amiga. Mentrestant, Albiol seguia amb la seva. “Tingui senyora: un vot i un polvoró. Quants són a casa? Dos? Doncs tingui, perquè ens voti i no s’equivoqui!” I en aquesta tònica uns quants centenars de metres més que són els que ocupa el mercat ambulant del Prat de Llobregat.
La passejada també ha tingut, indefectiblement, els seus punts de connexió amb l’actualitat política i és evident que Carles Puigdemont ha tret el cap, encara que involuntàriament, per boca d’altres. Un home i una dona s’han discutit davant d’Albiol per dirimir quin hauria de ser el futur del president català. “Que es quedi allà dalt, a l’ombra, i que no torni!”, exclamava un home probablement jubilat. La dona, sense deixar anar el braç d’Albiol, mantenia un posat dubtós i s’ha quedat mirant cap al cel. Llavors el candidat del PP els ha tranquil·litzat a tots amb un missatge escapçat: “No pateixin, que tan bon punt [Puigdemont] trepitgi la frontera [espanyola], eh, eh…” Semblava un ressò de les manis unionistes, les del “Puigdemont, a prisión!” Però Albiol no ho ha arribat a dir, que ja se sap que això és cosa dels jutges.
El mercat és probablement el microcosmos que defineix perfectament allò que per a Albiol és la “Catalunya real”, la de la “gent normal”, la que no té com a preocupació cap procés d’independència i aquests “romanços”, o sí, segons com es miri. “Sóc de Granada, fa 50 anys que visc aquí”, li confessa una dona al candidat popular mentre aixeca el cap mirant-lo amb admiració. S’atura un moment i abaixa la veu, l’agafa del braç, se li acosta i li diu una mica compungida davant una parada de calces a tres euros: “No vull que ens prenguin Catalunya”. Probablement aquest ha estat el moment més sentimental del passeig popular.
Albiol evita però caure en el sentimentalisme i reprèn la marxa entre ofertes del dia, una venedora que li ofereix mitjons —però ell passa de llarg— o una altra que li reclama que se li acosti perquè no està venent res i confia que l’atenció de les càmeres i els focus li aportin una mica de bonança. Albiol accedeix encantat i va al gra: “Vostès quants són a casa?” “4!” La dona s’acaba de guanyar un feix de sobres amb butlleta del PP i un grapat de polvorons. No ha venut cap calça, però sí que té un bitllet per a “l’estabilitat política i el punt i final al procés”.
Albiol reprèn el passeig i ensopega amb un venedor que li dóna conversa en català —fins llavors tothom se li havia dirigit en castellà, és només un apunt, sense més—, es mostra molt interessat en poder traslladar-li al candidat la mesura definitiva, la que de debò acabaria amb tot plegat: “Sabeu com arreglaríem tot això? Amb un sou igual per a tots”. Albiol se’l mira amb posat seriós —el que pertoca quan es parla de finances—, però no sembla que aquesta proposta el captivi, en tot cas no es mostra gaire disposat ara a parlar del tema: “A veure què passa!”, li contesta i continua el seu camí acompanyat pel president del PP andalús, Juanma Moreno, que l’acompanya en aquest matí de polvorons per Sant Cosme, un passeig consagrat a la caça del vot no independentista, “molt especialment d’aquells que històricament han votat el PP”. A ells s’ha dirigit Albiol quan ha fet declaracions a la premsa per explicar-los que “no hi pot haver alternativa a l’independentisme sense un PP important i decisiu al Parlament de Catalunya”. A aquesta audiència, que pot tenir la temptació de caure a mans de Ciutadans, Albiol ha volgut transmetre la idea que posar fre a l’independentisme “no serà factible ni possible” sense un PP fort. “Per això és important que els que no són independentistes tornin a votar al PP, perquè matemàticament és impossible una alternativa”. “No hi pot haver dos sense tres per poder articular de manera real una alternativa a l’independentisme”, ha reiterat, venent el PP com el partit més “fiable” per aquell 23% de votants que encara no ha decidit el vot.
A Sant Cosme sembla, però, que el PP ha vingut a pescar sabent que les preses no deixarien de picar l’ham: ningú ha rebutjat ni els sobres amb els vots ni els polvorons que venien embolcallats amb la imatge del partit. En aquest mercat ambulant on es ven la moda més modesta i barata que es pugui aconseguir, on es poden trobar les gangues de roba interior més econòmiques, Albiol s’hi ha trobat un públic amable i receptiu, que el reconeix i el felicita “per com parla”, que es vol fer fotos amb ell per “sortir a la tele”.
El president del PP andalús ha recorregut el mercat al costat d’Albiol per aproximar el candidat popular a aquells que li comentaven que les seves arrels estan a Andalusia. Juanma Moreno ha aprofitat l’ocasió per tirar algun dard contra el PSC. En contraposició als socialistes, ha dit, el PP és un projecte que té lletra gran i no petita, “la de la concòrdia, la unitat d’un projecte comú —Espanya— i la de resoldre els problemes que tenim”. “Els demano als meus —ha afegit Moreno— que votin perquè no es trenqui la fraternitat, els llaços eterns, que votin Albiol perquè és la major i millor garantia perquè mai es puguin trencar els llaços”. El president del PP andalús ha presumit de coherència i ha dit que en canvi la socialista Susana Díaz no pot venir a passejar-se a Catalunya perquè “Iceta no li deixa, perquè els socialistes tenen un discurs aquí i un altre a Espanya”.
La marxa ha continuat amb un Albiol envoltat per un núvol de periodistes buscant la imatge amb més color del dia. Les dones seguien aturant-lo, abraçant-lo, elogiant la seva alçada, el “bé que parla”. Però, d’altres, empeses per la prudència, llançava advertències a les més xerraires: “No parlis massa, que encara et traurà la paga”. I tothom vinga riure. L’Albiol, hàbil, ha aprofitat per llançar un altre dels seus hams electorals, dels més seductors: “No, al contrari, si ens vota a nosaltres, per això no pateixin”.
