ERC està convençuda que el 2017 serà l’any del referèndum sí o sí, amb conseqüències vinculants, digui el que digui Madrid?
Absolutament. Tenim un calendari molt clar, i una voluntat de diàleg molt clara però també d’arribar fins al final. Ja tenim algunes respostes de l’Estat avisant que en cap cas no hi haurà referèndum, però ens és igual, seguirem amb la certesa que ho farem, i amb la voluntat de diàleg amb l’Estat fins al darrer minut. Estem oberts a parlar i pactar de com fem el referèndum, però en cap cas no parlarem de si el fem o no. És una decisió presa pel poble de Catalunya i no pas pel govern de Mariano Rajoy. Aquesta és la legislatura definitiva, on es prendrà la decisió del sí o no, i això no té marxa enrere.
En el cas del 9-N, el govern espanyol i la justícia van amenaçar, però el dia de la votació no va intervenir. Amb un referèndum vinculant, preveuen una reacció directa de l’Estat per impedir la votació?
Estem parlant de posar urnes, i a nivell internacional, els estats democràtics no entendrien que no es permetés posar les urnes per preguntar a uns ciutadans sobre el seu futur col·lectiu. Que Madrid prengui les decisions que hagi de prendre, però és una batalla democràtica i la nostra manera de fer és urnes i urnes, i les posarem tantes vegades com calgui. Ningú no està legitimat per actuar contra les urnes.
Hi ha un pla B per si l’Estat impedeix les votacions?
Plantejarem tots els escenaris i intentarem estar preparats per respondre a qualsevol impediment que se’ns vulgui posar. L’Estat ha muntat un entramat judicial que dóna com a resposta no, no i no, però nosaltres estem legitimats per tirar endavant, i estem fent molta feina per donar una resposta a qualsevol situació que se’ns plantegi. Per tant, tirarem endavant i anirem fins al final, i ells que facin el que hagin de fer. La millor opció per a tots seria arribar a un acord i que els catalans puguin votar. Els independentistes ens farem tot el possible perquè guanyi el sí, però el no també ha de tenir les seves oportunitats.
Si el referèndum fos acordat, la participació dels ‘comuns’ estaria molt clara, però si es convoca sense el permís d’Espanya, no queda gens clar que legitimin la votació. De fet, els missatges són molt contradictoris. Quina reacció espereu, el dia que es convoqui oficialment el referèndum?
El primer que han de fer els ‘comuns’ és aclarir-se entre ells, si volen estar al costat dels que promovem un canvi democràtic o no. Sovint parlen de sobiranies compartides, però tothom ha de tenir clar que sense sobirania nacional ja no cal parlar de sobirania energètica, perquè ja hem vist què ens ha passat. En canvi, si som capaços d’assolir la sobirania nacional, totes les altres sobiranies també dependran de nosaltres. Si el ‘comuns’ estan a favor de la democràcia, el que han de fer és ser-hi en el moment de posar les urnes, hauran de prendre una decisió sobre si volen estar al costat del referèndum, o volen sortir a la fotografia amb C’s, el PP i el PSC. Ho haurien de tenir molt clar, però a dia d’avui el seu problema principal és que els missatges són absolutament equívocs.
El líder d’En Comú Podem, Xavier Domènech, reclama al president Puigdemont que convoqui unes noves eleccions, perquè creu que el referèndum acabaria essent un nou 9N.
Quan veiem una crida a convocar eleccions autonòmiques, al final el que volen és intentar que res no canviï i que tornem a la casella de sortida. És una idea partidista, el seu relat es va acabant i s’allunyen d’allò que ens deien el 2013 d’obrir un procés constituent i de posar un límit per al 2016 per celebrar un referèndum vinculant. El relat dels ‘comuns’ s’acaba i l’única solució que troben és rebentar la legislatura, que està feta per fer un referèndum i que duu al darrere un procés constituent, tal i com reclamaven ells. Per això volen tornar a la casella de sortida autonomista. Haurien de veure que només hi ha una sortida, estar al costat de les urnes, al marge que després s’inclinin per un sí, un no o una abstenció. Probablement els cal un debat intern per arribar a aquestes conclusions.
La Cimera pel Referèndum estava dissenyada pensant força en els ‘comuns’, però no es va produir cap avenç en aquest sentit. Com creuen que es pot convèncer aquest entorn?
És important que els ‘comuns’ hi siguin, però no ens podem passar tota la vida esperant-los. De moment el que veiem és u grup de gent que no estan d’acord entre ells, i si no s’aclareixen, acaben fent el de sempre, defensar l’estatus quo, aquells que fan que res no es mogui.
ERC descarta un escenari de no celebració del referèndum, per la raó que sigui, que conduís a unes eleccions anticipades no constituents?
No contemplem un escenari sense referèndum. Coincidim amb el plantejament del president Puigdemont, o referèndum o referèndum, i som conscients que aquest referèndum no és tan senzill com convocar-lo i fer-lo, sinó que podem trobar diferents impediments, sobretot per part de l’Estat. Per tant, estudiem totes les sortides que ens han de permetre posar les urnes el dia que toqui, com a molt tard el setembre del 2017.
Hi ha un pla B per al referèndum?
Per al referèndum hi ha un pla A, una pla B i probablement un pla C, perquè estudiem tots els escenaris per donar compliment al nostre mandat. Tots els plans condueixen al referèndum, i en cap cas aquests plans passen per unes eleccions o per anar fent fins a esgotar quatre anys de legislatura.
Parlem de l’endemà del referèndum. Després vindran unes eleccions constituents com a molt tard el març de 2018. La maquinària d’ERC ja treballa per a aquestes eleccions, on els ciutadans, si guanya el sí, hauran de triar un projecte de país?
ERC està totalment bolcada en el referèndum, però és obvi que també hi ha una il·lusió per les eleccions posteriors, perquè com a ERC, només ens plantegem una victòria del sí. Entenem aquestes eleccions com un procés constituent que ens ha de permetre decidir quin model de república volem. La il·lusió és brutal, perquè fins ara hem fet petites eleccions autonòmiques i ara tenim la possibilitat de poder prendre totes les decisions respecte a tot allò que ens afecta com a ciutadans. A ERC tenim molta gent pensant quina és la república que volem, però ara mateix, la nostra maquinària de partit està concentrada en el referèndum.
Les enquestes que s’han publicat fins ara apunten totes a una victòria clara d’ERC en solitari. Reeditar JxSí a les properes eleccions si guanya el sí ja no té sentit?
JxSí haurà complert el seu mandat, és quelcom que pot semblar impossible, com és unir gent de dreta i d’extrema esquerra pràcticament, gent provinent del socialisme i gent que venia de CDC, d’ERC. JxSí té el mandat d’arribar al referèndum i guanyar-lo, i en aquest escenari toquen eleccions constituents. I ja tindrem temps de parlar de formats, però l’ideal és que hi hagi tants projectes ideològics com sigui possible perquè la gent pugui triar, i per tant, construir la República a partir de la pluralitat més gran possible.
Si el ‘no’ guanyés al referèndum, Junts pel Sí podria tornar a tenir sentit?
No contemplem que guanyi el no, però malgrat això, convocar el referèndum i que es reconegui definitivament el dret a decidir, per a nosaltres seria una victòria excepcional, fins i tot en el cas que guanyés el no. Un referèndum és una victòria de primer nivell per als catalans, i el que passi l’endemà ja tindrem temps per parlar-ne.
S’ha parlat molt d’un hipotètic acord tripartit d’esquerres en unes properes eleccions, en què hi hauria ERC, els ‘comuns’ i la CUP. A ERC es contempla aquesta possibilitat?
En aquest moment del país, en què tot va tan ràpid, això és un escenari que va molt lluny. Els eixos polítics canvien, i hem treballat sempre amb dos eixos, dreta-esquerra i nacional, però ara tot ha canviat molt, i en la situació d’un referèndum guanyat tot canvia molt perquè l’eix nacional pràcticament desapareixerà. A dia d’avui, a ERC no li interessen les enquestes, sinó guanyar un referèndum i que es vegi quin país volem. Dialoguem amb tothom i som capaços d’arribar a acords amb tothom i volem els consensos més amplis possibles, però els nostres esforços estan centrats a guanyar el referèndum. Després ja tindrem temps de parlar amb tothom, però no ens avancem a escenaris que seran molt diferents.
Quina ha de ser la reacció de les institucions i la societat civil davant d’onada de judicis i detencions que ordena l’Estat contra càrrecs públics implicats en el procés? Penseu que falta una certa unitat en la resposta de JxSí i la CUP, sobretot quan hi ha la intervenció dels Mossos d’Esquadra?
Amb en Joan Coma va anar tot prou bé, es va demostrar unitat a Vic, als ajuntaments i a Madrid també, on hi havia representants de tot l’independentisme. Però hem d’entendre que no és fàcil, nosaltres no volem renunciar a res, i els Mossos han de continuar essent la nostra policia judicial, perquè no tindria cap sentit que nosaltres vulguem totes les responsabilitats per fer una República i en canvi plantegéssim una renúncia en aquest sentit. Aquest és l’equilibri, no és senzill i l’hem de treballar en cada cas. Al febrer arriben els judicis de Mas, Ortega i Rigau, i la presidenta del Parlament està molt satisfeta del que ha fet i per això cada vegada que la cridin anirà als jutjats a explicar-ho. Les reaccions les hem d’anar pactant tots junts i per això tenim un diàleg permanent. Som molt transversals i diferents, i és veritat que això de vegades et crea una distorsió, però més enllà d’aquests problemes, aquesta transversalitat és la que ens fa forts. El diàleg entre tots els actors de l’independentisme està permanentment obert, però tampoc no podem avançar tots els passos que hem de fer…
Totes les reaccions que s’hagin d’anar produint des de l’independentisme als atacs de l’Estat estaran pactades?
Entre tots, i que es vegi que gent tan diferent que hem sortit al carrer tantíssimes vegades també som capaços de donar una resposta unitària. Avui tothom entén ja que hem d’estar en mobilització permanent, arriben moments clau i probablement haurem de tornar al carrer més vegades abans del setembre del 2017. Anirem decidint les mobilitzacions una per una i de forma molt ben coordinada.
Hi ha una reacció ja prevista davant d’una hipotètica inhabilitació de Carme Forcadell?
Això també ho decidirem tots plegats, aquest seria un punt d’inflexió. Tots ho hem anat dient, si això passa, serà un escàndol monumental a nivell internacional. Ens tocarà estar al costat de la Carme Forcadell, i si se la inhabilita, fins i tot es pot precipitar el calendari del full de ruta. El que és segur és que no ens podem quedar igual, haurem de ser valents com ho haurem de ser en tots els passos d’aquest procés que ens queda fins al referèndum.
Des d’alguns entorns de l’independentisme s’acusa ERC de mirar-se determinades coses des de la barrera, mentre que el PDeCat es desgasta amb la CUP. Els arriben aquestes reflexions?
A ERC invertim totes les hores a fer la feina, i quan hem repartit les responsabilitats, és obvi que tenim un Govern coral, que ho fem tots entre tots, però al final, ERC té la responsabilitat, que és absolutament clau per tirar endavant el procés, en les àrees de Romeva i Junqueras queda la responsabilitat del referèndum, quan es parla de la negociació amb Madrid en bona part també queda a mans de vicepresidència, quan parlem de la llei de la seguretat social catalana i de la hisenda catalana també està pilotada per ERC, i a la llei de transitorietat jurídica, amb el conseller Mundó. De manera que ERC té responsabilitats importantíssimes. Si ens diuen que quan hi ha xou, Esquerra no hi és gaire, l’únic que puc dir és que a nosaltres el que més ens interessa és fer la feina, més que no pas fer grans debats entre nosaltres. Les responsabilitats d’ERC són clares, les peces més importants recauen a la nostra banda. I tenen raó els que diuen que quan hi ha polèmica ERC no hi és, perquè estem treballant en el procés.
