Contra sectaris d’un i altre cantó ha aflorat una nova espècie, entre la que m’hi incloc, que consisteix en ser partidari que Catalunya tingui un estat propi i a l’hora que vol que guanyi Fernando Alonso. I dic aflorar perquè ja fa molt temps que existeix.
Els que creiem que això de barrejar política i esport és d’anada i de tornada, no tenim cap mena de problema psicològic en defensar que Catalunya voti el seu futur en una consulta i que cada dos diumenges ens asseiem davant de la tele esperant que Alonso guanyi una cursa. Ni cap problema, ni cap necessitat d’haver-ho de justificar: pensem el que volem en l’àmbit polític i exactament el mateix en l’esportiu. I Alonso és el millor pilot de la graella però té el cinquè millor cotxe del campionat. La suma de totes dues coses el situa just per darrera de Vettel, que és el segon millor pilot del moment però la superioritat del Red Bull el fa, també en conjunt, superior al de Ferrari.
El dia que els ideòlegs del nacionalisme espanyol descobreixin que hi ha independentistes que volen que guanyi Alonso, o el que és més greu, alonsistes que volen la independència de Catalunya, quedaran descol•locats una bona estona. Aquest col•lectiu és força nombrós i trenca els tòpics que diuen que a Catalunya hi ha una hispanofòbia i odi contra tot allò rojigualdo. No ens enganyem, el moviment de fons sobiranista no va CONTRA Espanya sinó que va MALGRAT Espanya. I no, tampoc em costa res admetre que aquesta incompatibilitat és sovint denunciada pels independentistes que s’erigeixen en indepes “pota negra” i que creuen que això només ho tiraran endavant els purs.
A tots dos extrems, el col•lectiu alonsista-independentista us hem de dir que no ens va molestar ni gens ni mica que Alonso donés la volta d’honor ensenyant la bandera espanyola i que sonés l’himne espanyol al podi. És normal i lògic: van passar dues coses: que va guanyar i que Alonso considera que Espanya és el seu país. De la mateixa manera que si hagués guanyat Massa hauria mostrat la bandera del Brasil. El problema no és aquest: tan de bo durant molts anys, Alonso ensenyi la seva bandera a Montmeló, voldrà dir que el circuit de Catalunya continua acollint un dels millors espectacles esportius del món. El problema és a la inversa: per la mateixa respectuosa regla de tres m’agradaria que si un pilot se sent català, no tingui cap problema contractual, ni a Montmeló ni a València ni a Mònaco, a mostrar la bandera catalana i que s’emocioni quan li posin els Segadors per megafonia si és que algun dia algú té la valentia de demanar-ho i d’emetre-ho.
