Podemos ha d’enllestir en els propers dos mesos una mutació per construir les noves bases del partit. L’Assemblea de Vistalegre II, prevista per a l’11 de febrer, ha de servir perquè la formació lila decideixi quin rumb prendre, entre les propostes del sector oficialista, i que lidera Pablo Iglesias, i les tàctiques del sector crític, encapçalat per Íñigo Errejón.
Aquesta deconstrucció tindrà lloc justament tres anys després de la fundació de Podemos, un partit que va debutar a les eleccions europees de 2014. Un trienni després la formació morada ha canviat molt, i també ha provocat una modificació evident en la configuració del Congrés dels Diputats, esdevenint la tercera força a la cambra.
Ja fa mesos que diversos sectors del partit reclamen un retorn als orígens de la formació per tal de recuperar la transversalitat ideològica. Aquesta reivindicació se la fa seva Errejón, secretari polític. El número dos dels podemites reclama que Podemos torni a la seva gènesi per agafar més esperit de moviment que de partit polític.
La batalla de les idees
De com acabi la deconstrucció de Podemos en dependrà la batalla de les idees de la formació. Tant els pablistes com els errejonistes coincideixen que de Vistalegre II n’ha de sortit un consens per encarar la nova etapa del partit, després del primer cicle electoral superat (amb europees, municipals, autonòmiques i estatals).
L’estratègia d’Iglesias és que Podemos no es bolqui només en les eleccions i que se centri en els problemes socials. El secretari general aposta perquè la societat vegi en Podemos el partit que més empatitza amb la realitat del carrer, i està convençut que aquest modus operandi faci que el partit superi el PSOE i aspiri a guanyar unes eleccions al Congrés.
La idea d’Iglesias xoca amb la tàctica d’Errejón, que vol incidir perquè Podemos tingui més identitat pròpia. Per exemple, el secretari polític prefereix que IU i Alberto Garzón no formin un bloc unitari amb Podemos.
Ritmes diversos
El canvi de Podemos en aquests anys es deu, en gran part, als diversos ritmes que han pres els cercles podemites arreu de l’Estat. Per exemple, a Catalunya, Podem se centra en la configuració del nou partit dels Comuns, liderat per Xavier Domènech. Un panorama ben diferent del que hi ha a Galícia, on Podemos encara està superant les ferides obertes amb En Marea.
