La ponència conjunta de reforma del reglament del Parlament ja està en marxa. Però ho fa amb l’absència de representats de C’s, el PSC, PP i CSQP, que han expressat unànimement el seu desacord amb els plans de JxSí i la CUP de reformar el reglament per poder incorporar el tràmit de llei per lectura única, que permetrà, per exemple, aprovar la llei de desconnexió en un ple ordinari. També han coincidit a assenyalar que aquesta ponència conjunta ha vulnerat els drets dels diputats perquè pretén obligar-los a participar-hi. El PP i C’s han anat més enllà i han anunciat que demanaran empara al Tribunal Constitucional. La ponència ha quedat constituïda amb tres membres: Jordi Turull, Roger Torrent i Anna Gabriel. I s’ha acabat amb una Carme Forcadell visiblement molesta per les acusacions constants de l’oposició que la Mesa no compleix el reglament: “Aquesta ponència s’està constituint d’acord amb el reglament d’aquesta cambra, no permetré de cap manera que es questioni la funció de la Mesa d’aquest Parlament. S’aixeca la sessió”, ha sentenciat la presidenta del Parlament, a la qual li pertany presidir les ponències conjuntes.
Per part de JxSí, Jordi Turull ha acusat els grups parlamentaris de “deixadesa de les seves funcions perquè el debat del reglament és per ponència conjunta”, i fins i tot s’ha preguntat si el reglament no preveu un règim sancionador per als diputats que no compleixen amb les seves obligacions. Aquesta reflexió ha generat la resposta dels grups que s’oposen a la creació de la ponència conjunta amb diversos torns de rèplica. Sobre aquesta ponència, Turull ha avisat que no és JxSí qui altera les regles del joc -acusació que ha fet Joan Coscubiela, de CSQP-, sinó que “qui ha alterat les regles del joc és el govern espanyol, el TC i la Fiscalia”. Turull ha expresat que la ponència conjunta tirarà endavant perquè “nosaltres volem ser conseqüents amb els nostres ciutadans, i en canvi, se’ns impedeix debatre sobre allò que ens han demanat els ciutadans. Tenim una mesa perseguida i querellada, i hi ha un àrbitre que directament va amb la samarreta de l’adversari”, ha reblat el representant de JxSí.
En nom de la CUP, la diputada Mireia Boya ha dit que “farem nosaltres algunes reivindicacions de la cambra, com també dels moviments socials, com que els grups promotors de les ILP puguin participar en tot el tràmit parlamentari”. Davant de les intervencions dels grups de l’oposició que reclamen la defensa dels seus drets com a diputats, Boya els ha recordat que “ells es passen molts drets per on vostès ja saben”, i ha remarcat que “ningú no ens ha posat una pistola al cap per participar en aquesta ponència, estem aquí per defensar drets”.
Què comporta la reforma del reglament
Aquesta ponència conjunta ha generat el rebuig en bloc de CSQP, C’s, PP i PSC perquè, a més de reformar diverses qüestions com el vot delegat, la conciliació horària o la tramitació de les iniciatives legislatives populars, preveu de modificar la tramitació ordinària per la lectura única. Si en tramitació ordinària una llei pot quedar encallada durant mesos al Parlament, en el cas de la via de la lectura única pot quedar aprovada en pocs dies. Una via legal clau per tirar endavant les lleis de la desconnexió i minimitzar el risc que l’Estat espanyol mogui fitxa i les bloquegi per la via del Tribunal Constitucional.
Amb la lectura única, el ple del Parlament, a proposta de la Mesa -JxSí hi té majoria absoluta- i havent escoltat la Junta de Portaveus, pot acordar que es tramiti una llei després d’un debat sobre el text i la seva votació, que requereix de la majoria absoluta que ja sumen JxSí i la CUP. Amb el regalment actual, la via de la tramitació per lectura única només és possible si la demana el Govern o per acord de tots els grups parlamentaris. I malgrat les protestes del PP, el PSC, C’s i CSQP, la via de la lectura única és habitual al Congrés dels Diputats i en la resta de parlaments. En el cas del Congrés, només cal que ho demanin dos grups parlamentaris o una cinquena part dels diputats.
Els partits que s’han oposat a la creació de la ponència conjunta de la reforma del reglament del Parlament han reiterat en els darrers dies que la jurisprudència del Tribunal Constitucional assenyala que no poden crear-se ponències conjuntes si la majoria de grups no vol participar-hi. De fet, l’alt tribunal va anul·lar al desembre de 2016 les ponències conjuntes en les quals JxSí i la CUP volien inicialment aprovar les tres lleis clau per a la desconnexió -seguretat social, hisenda catalana i règim jurídic-. El TC no les va anul·lar pel seu contingut, sinó perquè la raó de ser d’una ponència conjunta és que hi participin tots els grups, i en el cas de les lleis de desconnexió no es donava aquest consens. Amb aquest argument, PP i C’s demanaran empara al TC, en entendre que es vulneren els drets dels seus diputats, i el PSC no descarta fer el mateix. De fet, Cs, PSC i PP ja van sol·licitar a la Mesa que reconsiderés la seva decisió d’admetre a tràmit la petició d’JxSí d’iniciar una reforma del reglament parlamentari, però l’òrgan rector de la Cambra catalana va rebutjar les seves demandes i ha donat llum verda a la ponència conjunta.
