No fa gaire, un bon amic meu lletraferit em comentava que no patís per res del món. El temps és implacable, i el que avui pot semblar un gran èxit i una obra d’art en tota regla al cap d’uns anys pot haver-se convertit en adob per les plantes. Naturalment aquesta màxima té excepcions: hi ha obres que quan les llegeixes penses que l’has encertada, que aquesta vegada sí. I pots no equivocar-te.
Per la diada de Sant Jordi Catalunya surt al carrer. I ho fem els lectors, escriptors, periodistes, editors, llibreters i fins i tot qui en tot l’any no compra un llibre aquell dia no se sol resistir.
El col•lofó a la temporada del llibre —tot i que potser hauria de dir punt àlgid, com passa amb el Nadal— sol vindre acompanyat d’una torrentada ingent de novetats, reedicions, i exemplars que hi ha en estoc perduts pels racons inhòspits, i sovint atapeïts, de les llibreries del país. Si mirem què ha anat sortint els darrers mesos ens trobarem amb una bona llista; com que aquí no tenim temps ni espai per parlar de tots els títols, procurarem fer-ne una petita tria.
• Erri De Luca Els peixos no tanquen els ulls i El dia abans de la felicitat (Bromera)
Uns llibres breus, però concentrats: res no hi manca i res no hi sobra. Amb prosa àgil, però líricament ponderada, De Luca ens transporta seixanta anys enrere a Nàpols. Tanmateix, ¿quina importància té Nàpols? Aquí no cap; és la universalitat dels fets.
• Jaume Cabré Jo confesso (Proa)
La narrativa de Jaume Cabré ens transporta a la Barcelona del segle xx, però també fa un recorregut, històric i emocional, per més de mitja Europa. Un objecte concret i peculiar, però alhora comú, vehicularà una història tan diversa com monumental.
• Adrià Targa Boques en calma (Edicions 62)
Amb un títol de ressonàncies que evoquen Rosselló-Pòrcel, Targa ens ofereix un viatge d’emocions, de vegades de somriure àcid, vestit sobretot amb una lírica pensada, acurada, sense cap altra pretensió que arribar a l’emoció sincera. Res d’artifici gratuït. Res de rimar perquè toca, sinó perquè cal. Molt recomanable.
• Francesc Serés Mossegar la poma (Quaderns Crema)
Serés ha radiografiat les tipologies d’amor i desamor, però sobretot ha confeccionat unes peces breus i sòbries. En aquesta darrera obra Serés torna a canviar la veu que el va caracteritzar a Contes russos. Un dels millors contistes contemporanis.
• Marcel Proust A l’ombra de les noies en flor, I (Viena)
Viena Edicions ha anat publicant —i per molts anys!— les primeres obres de la sèrie A la recerca del temps perdut. El darrer volum A l’ombra de les noies en flor. Un clàssic de la literatura europea imprescindible en qualsevol biblioteca que pretengui ser sòlida.
• Jordi Coca En caure la tarda (Edicions 62)
A En caure la tarda Jordi Coca dibuixa la vida grisa de Miquel Gironès, vidu i caduc. Amb acidesa el narrador demostrarà que la grisor i la mediocritat no són inherents a l’edat, però sí que la situació personal sempre condicionarà. Properament en parlarem perquè una obra així s’ho val.
• Hiromi Kawakami Abandonar-se a la passió (Quaderns Crema)
Un llibre de contes sorprenents: capaços de tractar amb una fredor i distància aclaparadora els fets més punyets i violents, sempre a l’entorn de l’amor. Recomanable per als amants de la narrativa breu.
Per acabar, tal com deia al començament, el temps és implacable. Enguany estem d’enhorabona perquè Joan Francesc Mira va posar fil a l’agulla temps enrere decidit a fer-nos a mans una nova traducció de l’Odissea (Proa, col•lecció A tot vent, 562). Aquesta obra és un dels fonaments de la literatura occidental, sobre la qual hi reposa tot el nostre cànon. Per aquest motiu, Mira es va decidir a posar remei al desfasament temporal. Sembla que no només ho ha aconseguit, sinó que ha convençut els escèptics més durs d’aquest país.
Si des dels grecs fins ara fem un repàs ben poques obres, llevat de la Comèdia de Dant, han pogut assolir el que Homer va fer segles enrere. Potser JF Mira torna a enfilar l’agulla i gosa amb un Shakespeare. Però això ja ho veurem.
Per tant, estimat lector, us recomano que, com deia aquell, que en acabat cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora! Que tot està per llegir i gairebé tot és possible. Llegiu, que eixampla la ment.
Bon Sant Jordi i encara millors lectures.
