El cineasta català establert a Hollywood Jaume Collet-Serra torna a demostrar que sap moure i col·locar molt bé la càmera per seguir el pols de les històries.
En aquest cas, sobretot el pols, perquè les grans virtuts de Run all night són la intensa agilitat del seu trepidant ritme narratiu i l’ull audiovisual de Collet-Serra per resseguir-lo amb talentoses fórmules estètiques.
Fins aquí les virtuts de Run all night, totes elles a nivell formal; perquè és, precisament, quan passem al contingut -a la història que narra- on trobem un buit que ni la més gran destresa tècnica aconsegueix revifar. El cuidat embolcall presenta efectivament la despietada selva que amenaça d’engolir els personatges; però la intranscendència, poca singularitat i els tòpics que sorgeixen des del guió converteixen la peça en una enlluernadora proposta que no aconsegueix atrapar.
Des d’una mirada gens idíl·lica, aquesta tercera col·laboració entre Collet-Serra i l’actor irlandès Liam Neeson (després de Unknown i Non-stop) segueix un personatge suposadament carregat de foscor: un antic sicari de Brooklyn que, turmentat pel seu passat i cercant la redempció, ajuda al seu fill a sobreviure els perills que comporta haver-se convertit en objectiu mortal de la màfia. I dic “suposada foscor” perquè, el que transpira el nivell intern del personatge (externament, queda claríssim que sap matar; de fet, es passa tota la pel·lícula fent-ho) és la bondat més absoluta.
Una història ja molt vista, de fàcil digestió però, això sí, molt ben narrada. Talent narratiu i històries buides, una tendència en perill de propagació.
USA, 2015.
Direcció: Jaume Collet-Serra.
Guió: Brad Ingelsby.
Interpretació: Liam Neeson, Joel Kinnaman, Ed Harris, Vincent D’Onofrio, Genesis Rodriguez.
Durada: 114 minuts.
