Carles Puigdemont i els quatre consellers que són a Brussel·les –Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig- han comparegut aquest migdia després que se’ls hagi retirat l’euroordre de detenció i que la justícia belga els hagi aixecat les mesures cautelars. Durant la compareixença, Puigdemont ha deixat clar que aquest fet indica que “l’estratègia d’obrir el focus internacional era l’estratègia adequada i útil” i que “l’Estat espanyol té por de la mirada del món”. En aquest sentit, ha vaticinat que “es comença retirant l’euroordre i s’haurà d’acabar retirant el 155 i la repressió”.
Durant la compareixença, Puigdemont ha criticat que “l’Estat ha intentat que Bèlgica executés, en nom d’uns principis europeus, accions que clarament van en contra d’aquests principis europeus” però que finalment ha retirat l’euroordre de detenció perquè “ha tingut por que el jutge belga decidís que allò que hem fet és perfectament normal en un sistema democràtic”. Segons el president, aquesta estratègia indica que “o bé no eren conscients que tenien unes bases molt febles per sostenir-la o bé que va ser un nyap jurídic”. “O probablement les dues coses alhora”, ha afegit.
Alhora, el president ha considerat que “ñes greu i irresponsable per part de l’Estat posar en marxa un mecanisme com és una euroordre de detenció sense que passi res i després retirar-lo”, i ha recordat que “està prohibit utilitzar el mandat europeu per perseguir delictes polítics”. Per tot això, ha opinat que “estem davant d’una persecució política que s’administra amb criteris polítics” i ha dit que “si l’Estat no s’atreveix a demanar una euroordre és perquè sap que l’acusació de rebel·lió i sedició no és acceptable per les institucions europees”. Per tant, s’ha preguntat per quin motiu Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart encara són a la presó.
Finalment, Puigdemont ha constatat, en referència al govern espanyol, que “quan la justícia l’administren ells són molt valents, però quan no poden controlar tota la cadena i tenen mig món mirant-los, ja no són tan valents i saben que poden fer el ridícul“.
