El sector porcí català, la joia de la corona de l’agroalimentari del país, havia encadenat dos cursos de bon rendiment. Segons l’informe econòmic del sector per al 2024, elaborat pel Departament d’Agricultura de la Generalitat, els guanys per quilogram de productes porcins van superar els 30 euros tant l’any passat com l’anterior. Malgrat que les organitzacions pageses reconeixen que la tendència començava a revertir-se en la segona meitat del 2025, els balanços de la indústria càrnia encara tenia ben present la “bonança” abans de xocar de cara amb una crisi que, segons com es desenvolupin els esdeveniments, podria ser “letal”. La pesta porcina africana (PPA), extingida a l’estat espanyol fins fa ben poc, ha tornat a brotar al parc de Collserola, i ha aturat en sec tota l’activitat comercial del món del porc català. “El 28 d’octubre del 2025 el marcarem al calendari com un abans i un després per al nostre sector“, lamenta Jaume Bernis, responsable de sectors ramaders de l’associació pagesa espanyola COAG, de la qual forma part la JARC catalana.
En les poc més de 72 hores posteriors al primer focus, la clientela internacional dels exportadors del Principat ja s’ha començat a pronunciar respecte de la crisi, amb sensacions contradictòries. “Tot dependrà de si podem col·locar producte a països tercers, o no”, comenta, preocupat, el president de Pimec Agroalimentària David Coll. A hores d’ara, és massa aviat per dir-ho. Catalunya, val a dir, té un sector porcí eminentment exportador: el 2024, les empreses del país van facturar un total de 3.036 milions d’euros amb el porc i els derivats, prop del 60% del total de l’activitat càrnia a l’exterior, i a tocar del 20% del total de les vendes agràries. D’aquest muntant, uns 1.016 milions, un 33,5%, es van vendre fora de la Unió Europea; principalment en mercats asiàtics. Aquest gruix de producte, gens menyspreable per al teixit de negoci, serà el que trontolli durant el pròxim any i escaig. En el cas de la PPA, un territori es considera net de malaltia després d’un any d’haver detectat el darrer brot, i sempre que no s’hagi continuat expandint. Com apunta Coll, però, aquest no serà pas el final del camí: un cop erradicat el brot, l’empresariat català tindrà el repte de recuperar la confiança d’uns compradors que tindran mesos i mesos per dubtar del producte del país. “I no serà pas fàcil”, observa el representant patronal.
Està fora de la qüestió, doncs, que el sector porcí català sortirà ferit de la crisi de la PPA. La gravetat de la ferida, però, la dictaran dos factors essencials: l’abast de la malaltia i la regionalització dels compradors. Ara per ara, coincideixen totes les organitzacions sectorials consultades, la producció porcina barcelonina roman sana i estàlvia. Les autoritats han imposat un perímetre de seguretat de 20 quilòmetres al voltant del punt de Collserola a on es van trobar els primers senglars infectats, dins el qual hi ha un total de 39 granges de porc. Totes elles han analitzat ja el conjunt dels seus exemplars, i han determinat que, ara per ara, cap ha estat contagiat. En aquest sentit, els experts asseguren que, en general, les explotacions catalanes compleixen al peu de la lletra la normativa local de bioseguretat, una de les més estrictes de l’entorn europeu. Per tant, en condicions normals, hauria de ser accessible mantenir les bombolles aïllades.
“És l’escenari positiu dins de la desgràcia”, considera Rossend Santiveri, responsable del sector porcí d’Unió de Pagesos. La tasca, en endavant, és mantenir la malaltia a on és: dins el territori barceloní i lluny dels animals en captivitat. La situació, però, esdevindria molt més greu si trenca alguna d’aquestes dues fronteres. Coll recorda el cas de contagis entre exemplars en granges a Alemanya, amb els primers casos a principis del 2024 i que “encara no s’ha resolt”. De fet, el país centreeuropeu ha vist reduïda un 20% la seva població de porcs dedicats al sector carni. Pel que fa a l’escala geogràfica, ho ha avisat la FECIC, la patronal de les grans empreses càrnies catalanes: “si la malaltia supera el llindar dels 20 quilòmetres, pot augmentar moltíssim la concentració de casos”. Al mirall, l’exemple belga, a on el 2019 es van detectar les primeres infeccions en senglars i, després d’una continuïtat de contagis en captivitat que va durar un any, la vigilància sobre el sector va romandre activa fins al 2023. “De fet, encara no s’han recuperat del tot”, indica el dirigent de Pimec.
El món mira Collserola
Amb els seus més de 3.000 milions en vendes, Catalunya és el gran pol exportador de porcí de l’Estat; que, al seu torn, s’ha consolidat com el principal comerciant de porc per a alguns dels mercats que més i millor el consumeixen. Per tant, la reacció dels mercats internacionals a la malaltia, i la confiança que mantinguin en els productors del país, serà clau per a l’esdevenir de la recuperació. Barcelona, tant sí com no, quedarà tocada; però cal veure si els efectes es transmeten a la resta del Principat, s’hi manifesti o no la pesta porcina. El concepte clau és la regionalització: molts acords comercials de la UE forcen els socis a analitzar aquesta mena de casos regió per regió; sovint demarcació per demarcació, i no país a país. Per tant, només congelarien relacions amb les empreses barcelonines, i continuarien comprant a la resta del territori. Val a dir que, si s’observa exclusivament el sector exportador, Catalunya té cert marge de maniobra: entre el gener i l’agost del 2025, segons dades del portal Interporc, el Principat va superar els 2.900 milions d’euros en vendes a l’exterior, uns 83 milions més que en el mateix període de l’any anterior. Ara bé, la patacada, fins i tot si afecta a una indústria còmoda, s’albira sonora.
La Xina, per exemple, ha complert la seva part del tracte, i ha anunciat que només aturarà les entrades de les 12 grans empreses barcelonines que es dediquen al comerç del porc; si bé continuarà amb normalitat la seva relació amb les lleidatanes i gironines. En un altre moment, un missatge favorable de Pequín hauria estat pràcticament un salvavides en si mateix: el 2020, sense anar més lluny, el gegant asiàtic va comprar porc català per valor de prop de 1.400 milions d’euros, més d’un terç de la facturació actual completa. Ara, segons les xifres de l’Idescat, el fanatisme per la carn catalana s’ha anat apagant, a causa d’una barreja d’accés a nous mercats i més confiança en els seus ramaders nacionals. El govern de Xi Jinping aspira a “l’autosuficiència porcina”; però, mentre l’assoleix, confia en diversos facilitadors, entre els quals destaca en els últims anys el Brasil. Tant, que l’intercanvi amb el Principat s’ha anat retallant progressivament fins a quedar-se en 246 milions d’euros el 2024, una cinquena part del rècord només quatre anys després.
Per tant, l’amistat de Pequín no és suficient per garantir la supervivència del sector. De fet, ni tan sols serveix, segons Coll, per preveure quin serà el comportament dels altres socis comercials. “El que faci la Xina no vol dir res per a la resta. Ja havien rebaixat compres“, alerta. Dels 104 països que compren porc a Catalunya, 20 reconeixen la regionalització de forma explícita, mentre que 24 la rebutgen. Res, doncs, està assegurat. Ja ho han demostrat dos mercats rellevants: Mèxic i, especialment, el Japó. Ambdós han traslladat al ministeri d’Agricultura espanyol, que dirigeix Luís Planas, que tallaran tot el contacte comercial amb Catalunya. Les empreses importadores japoneses van adquirir prop de 339 milions d’euros en derivats catalans del porc el 2024; i només dos anys abans, el 2022, van fregar els 400 milions.
A més, identifiquen les entitats consultades, “el Japó és un dels països que més porc compra, però també un dels que en compra més car”. Cerquen, per tant, la qualitat per sobre del volum, un dels trets que busca consolidar no només el porcí del país, sinó el conjunt de la indústria alimentària. La patacada de perdre’l és, doncs, també qualitativa. Per altra banda, Mèxic és un mercat molt més petit, però que anava a l’alça, com assenyala Bernis: de no comprar pràcticament res de Catalunya -era client dels grans productors llatinoamericans, com el Brasil- a invertir-hi pràcticament dos milions d’euros cada any. Ambdós muntants, a l’espera de les decisions d’altres països, desapareixeran de les estadístiques del Principat. Vist aquest perill, les organitzacions agràries i industrials atenen expectants tots els anuncis del ministeri, que manté converses a contrarellotge amb tots els socis per reduir al màxim la incidència comercial de la crisi de la PPA. “Agricultura i la Generalitat, això s’ha de reconèixer, s’han posat a treballar com bojos des de divendres”, agraeix Santiveri.
Un porc més barat
Tot i que els compradors globals -un terç, cal recordar, de totes les vendes del porcí català- decideixin ignorar els ramaders del país, la carn de porc encara es vendrà. Els escorxadors i els productors locals “han de treure la carn tant sí com no”. Ara bé, anuncia Bernis, els múltiples bloquejos internacionals provocaran que tot aquest producte es quedi a Europa; i, encara més, que es quedi a l’Estat i a Catalunya. Això, com indica el dirigent de la COAG, provocarà que el mercat local estigui inundat, amb molta més oferta que demanda; fet que “acabarà perjudicant el preu”. De fet, segons les darreres dades de la llotja de Lleida, el porc alimentat ja ha caigut prop d’un 10%; mentre que el garrí de 20 quilograms ha perdut més de cinc euros del seu preu base, dels 36 anteriors a la crisi fins als 31 actuals. Això, lamenten les entitats, tensarà encara més els pressupostos dels ramaders, que probablement hauran de treballar a pèrdues durant el temps que es mantingui el terrabastall.
“Tots els porcs que venem en endavant tenen menys valor”, sospira Santiveri, que planteja alternatives per contenir el flux descontrolat de producte cap al mercat. Per exemple, ajudes a la pagesia i les empreses comercialitzadores per conservar la carn, mantenir-la emmagatzemada en comptes de posar-la a vendre i, així, “reduir la repercussió” de l’atzagaiada internacional sobre els venedors del Principat. Coll, per la seva banda, assegura que “caldrà finançament” a càrrec de les administracions públiques, “un coixí perquè els productors puguin aguantar”. Especialment, subratlla, de cara a la part industrial de la cadena de valor. “Els ramaders venen d’anys de bonança, però els números han estat complicats per a les càrnies; i, a sobre, han fet grans inversions” recentment. El representant d’Unió de Pagesos, però, emmarca la desigualtat que pateixen les petites explotacions envers les companyies que manen al sector: “evidentment, tenen més recursos per aguantar la mala maror”. Ningú, doncs, està content al sector del porc català. Tothom tremola, i més mentre no es resolguin les incògnites que encara planen sobre l’abast de la PPA. “Encara és massa aviat, hi ha massa coses sense resoldre per poder fer previsions. S’ha d’anar veient”, remuga Santiveri.
