Parlem tancarà aquest dilluns, 31 d’agost, una etapa que va començar fa dotze anys amb la creació d’una empresa de telecomunicacions concebuda expressament com a projecte arrelat al país en un món, el de les telecomunicacions, controlat per gegants sense identitat. El consell d’administració de Parlem Telecom formalitzarà el relleu d’Ernest Pérez-Mas com a president executiu, després que la junta extraordinària del 7 d’agost aprovés una reestructuració financera que ha traspassat el control de la companyia a la gestora d’inversions Inveready i a Global Portfolio Investments, el vehicle patrimonial de la família propietària de Mayoral. En el marc d’aquest consell, es nomenarà un director general i un president no executiu, que pilotaran la companyia amb una ampliació de 4 a 10 membres. S’incorporaran quatre nous consellers proposats per Inveready (Sara Secall Ruiz, Aniol Brosa Muela, Sara Sanz Achiaga, Roger Piqué Pijuan -aquest últim ja havia estat conseller) i dues conselleres independents: Silvia Martínez Losas i María Eulalia Oms Casano. Ara bé, Martínez Losas està estretament vinculada a Inveready i és membre de diversos consells d’administració on té presència el grup inversor, una circumstància que matisa força l’etiqueta de consellera independent. Per altra banda, es mantenen els quatre consellers que hi havia abans de l’ampliació de capital: Ernest Pérez-Mas, Albert Buxadé Herrera, Carme Hortalà Vallvé i Ona Capital Privat SCR, S.A, representada per Oriol Lobo Baquer.
La junta d’accionistes va aprovar amb més del 99% dels vots la capitalització de 17,5 milions d’euros de deute i una ampliació de capital de 7,95 milions. En convertir el deute en accions, Inveready va arribar inicialment a superar el 50% del capital, però va renunciar a una part dels seus drets i va fixar finalment la seva participació en el 49%. Global Portfolio Investments, de la família Domínguez de la Maza, una de les grans fortunes andaluses, se situarà per sobre del 20% de les accions de Parlem.
En tot cas, el relleu de Pérez-Mas a la direcció de Parlem té una dimensió que va més enllà de la substitució d’un executiu. És el fundador d’una empresa que va néixer el 2014 amb la voluntat explícita de crear una operadora de telecomunicacions d’origen català, en un mercat dominat per grans grups estatals i multinacionals. Parlem ha fet de la proximitat, l’atenció en català, la vinculació amb el territori i el suport a la cultura i l’esport del país elements centrals del seu posicionament, atributs que formen part del producte que la companyia ven als seus clients, que accepten que no tindran el millor preu del mercat.
Ara, el projecte de Parlem queda en mans d’un nucli accionarial diferent, amb una gestora d’inversió al capdavant i amb un important vehicle patrimonial de capital malagueny com a segon gran actor. La qüestió que posa sobre la taula aquest canvi no és si una empresa catalana pot tenir capital de fora, sinó si la identitat que ha constituït una part del valor de Parlem continuarà formant part de la seva estratègia quan el fundador ja no tingui el comandament executiu.
Iverready va sortir de Catalunya amb l’1-O
L’estructura societària que avui controla Parlem té el seu domicili principal fora de Catalunya, tot i que Inveready va néixer a Barcelona. El 2018, com moltes altres companyies, després del referèndum de l’1-O va traslladar la seu d’algunes de les seves societats a Madrid sense cap raó financera pública. El 2020, en canvi, es va traslladar totalment a Euskadi pels beneficis fiscals que oferia el govern basc. El segon gran actor de la nova estructura, Global Portfolio Investments, és un grup empresarial amb seu a Màlaga. Mayoral ja era abans de la reestructuració un accionista rellevant de Parlem, amb el 19,14% del capital, i va tenir un paper decisiu a l’hora d’impulsar la junta extraordinària que havia de permetre resoldre el problema financer de l’operadora.
No hi ha una deslocalització explícita de Parlem. L’empresa continua sent catalana, cotitza a BME Growth, opera principalment al mercat català i manté Catalunya com a eix del seu negoci. Però el fundador de Parlem perd el control i el nou accionista de referència és una gestora d’inversió amb domicili actual a Donostia, amb un segon gran soci que és un grup patrimonial malagueny. És aquesta transformació de la naturalesa accionarial, i no simplement l’origen geogràfic dels inversors, la que dona sentit al risc de descatalanització. El recorregut natural d’aquests grups d’inversió és una operació financera allunyada dels valors fundacionals de Parlem.
La catalanitat com a actiu empresarial
Sobre el paper, tampoc no hi ha cap anunci dels nous accionistes que permeti afirmar que vulguin abandonar l’ús del català, retirar els patrocinis o modificar radicalment el posicionament territorial de la marca. El risc és un altre: que una nova estratègia empresarial, més orientada a rendibilitat, escala i eventuals operacions corporatives, redueixi progressivament aquells elements que no tenen una traducció immediata en el compte de resultats, però que han contribuït a construir el valor d’una marca que actualment té 250.000 serveis entre línies fixes i mòbils i 150 treballadors.
I és que Parlem mai no ha competit amb Telefónica, Orange, Vodafone o altres grans grups per volum, xarxa pròpia o capacitat financera. La seva principal possibilitat de diferenciació ha estat construir una marca pròxima i reconeixible. I aquesta estratègia ha tingut una dimensió lingüística, però també empresarial. El client de Parlem no només compra fibra, mòbil o telefonia; en la mesura que la companyia ha aconseguit construir identificació amb els seus clients, també compra una determinada manera d’entendre el servei i la relació amb el territori. Quan Parlem es va incorporar a BME Growth el 2021, la companyia va situar precisament aquest ADN català entre els elements que definien el projecte.
Del Girona i el Nàstic a la cultura catalana
Parlem ha fet dels patrocinis una extensió de la seva identitat corporativa. El Girona FC és un dels exemples més clars. La companyia és patrocinador oficial del club i ha mantingut una relació sostinguda amb l’entitat, associada a valors com la proximitat, la catalanitat i el compromís territorial. El Nàstic de Tarragona és un altre dels pilars de la seva política esportiva. Parlem ha estat patrocinador principal del club tarragoní. Però és en la cultura on aquesta estratègia resulta especialment significativa. Parlem està vinculada a la Setmana del Llibre en Català, als Premis Enderrock i a altres iniciatives culturals com el patrocini tecnològic dels Premis Gaudí i el suport al grup mataroní The Tyets. La companyia també ha estat reconeguda per la seva implicació amb la llengua i la cultura catalanes, amb suport a Plataforma per la Llengua.
Per això els patrocinis també són rellevants en el debat sobre el futur de l’empresa. No són només inversions publicitàries que es puguin substituir fàcilment per campanyes comercials convencionals. Formen part de la manera com Parlem ha construït la seva reputació, i si la nova propietat reduís substancialment o substituís aquestes inversions per una estratègia de marca desvinculada del territori, seria un dels primers indicadors visibles del canvi de filosofia empresarial.
Una advocada especialitzada en fusions podria ser la presidenta
El relleu d’Ernest Pérez-Mas és la conseqüència més visible de tot aquest procés. El fundador havia recuperat les funcions executives al març després de la sortida de Xavier Capellades com a CEO, que havia assumit directament la gestió de la companyia quan les negociacions amb Avatel es van trencar. Ara, només uns mesos després, deixarà la presidència executiva perquè el nou consell imposarà una estructura de govern adaptada a les noves majories. Pérez-Mas ha estat durant anys la cara visible de Parlem, i si bé el seu relleu no significa que desaparegui automàticament qualsevol vinculació del fundador amb la companyia, sí que posa fi al seu paper com a màxim responsable executiu. De fet, Pérez-Mas rebrà una oferta dels socis majoritaris per exercir alguna funció dins de la companyia, i el mateix fundador reclamarà en consell d’administració una explicació sobre quin serà el full de ruta de Parlem a partir d’ara.
Orange, destí final de Parlem?
Actualment, Parlem presta la majoria de serveis a través de la infraestructura d’Orange. Un paquet comercial prou interessant, 250.000 serveis, que la nova estructura accionarial podria utilitzar perquè la companyia acabi sent objecte d’una operació corporativa i passi a mans de l’operador francès. No hi ha cap anunci oficial de negociació en aquest sentit, però l’escenari no és aliè a la lògica de concentració del sector. Orange ha completat aquest 2026 la compra del 100% de MasOrange després d’adquirir el 50% que encara estava en mans del vehicle inversor Lorca, i controla així el principal operador espanyol per nombre de clients.
L’interès d’una eventual operació sobre Parlem estaria precisament en un posicionament molt definit a Catalunya. Orange ja opera a l’Estat amb una estratègia multimarca que li permet mantenir identitats comercials diferenciades segons els segments i territoris. A través de MasOrange, gestiona actualment les marques Orange, Yoigo, Jazztel, MásMóvil, Simyo, Pepephone, Lebara i Llamaya, així com Euskaltel, R (gallega), Telecable, Guuk (Euskadi) i Embou (Aragó).
En aquest escenari, Parlem podria encaixar en una lògica similar: una adquisició relativament ràpida -per no perdre clients empipats pel canvi de propietat- que permetés a Orange incorporar una cartera de clients i una marca fortament identificada amb Catalunya. De fet, l’existència d’una arquitectura comercial amb marques territorials com Euskaltel demostra que el grup ja utilitza la diferenciació regional com una eina dins de la seva estratègia multimarca. Però també és aquí on apareix el principal interrogant empresarial per al futur de Parlem: una eventual integració en un grup de la dimensió d’Orange podria aportar capital, escala i capacitat d’inversió, però alhora diluir progressivament el caràcter independent i l’ADN català de Parlem.
Una hipotètica venda a Orange no significaria necessàriament la desaparició immediata de la marca Parlem ni dels seus actius territorials, però caldria veure quin valor atorgaria Orange a la identitat catalana de Parlem i fins a quin punt la conservaria com un actiu comercial propi o la subordinaria a una estratègia de grup.
