Les ‘cadires de plata’ ja tenen l’aval jurídic que necessitaven per formar part de la nova Llei de Cambres que el Parlament tramitarà a partir de la tardor. El Consell de Garanties Estatutàries ha conclòs que la proposició de llei s’ajusta a l’Estatut i a la Constitució també en els aspectes més controvertits, entre els quals hi ha la reserva de vocalies per a les grans empreses que fan les aportacions econòmiques voluntàries més elevades i que no han de passar per les urnes per tenir vot al plenari de les cambres.
El dictamen permet desbloquejar una reforma que fa més d’una dècada que està pendent i que el Parlament havia deixat en suspens feia unes setmanes després que els Comuns i la CUP demanessin al Consell de Garanties que examinés diversos articles de la norma. El principal conflicte se situava precisament en les ‘cadires de plata’. La resolució del Consell valida aquest sistema, en considerar que la participació de les empreses amb més aportació voluntària en els òrgans de govern de les Cambres és compatible amb el marc estatutari i constitucional. També avala la participació institucional de les Cambres en la definició de polítiques públiques que afecten l’activitat empresarial, sense que això exclogui el paper que correspon als sindicats i a les organitzacions empresarials més representatives.
De dues a deu vocalies
El dictamen arriba després que la Cambra de Comerç de Barcelona recuperés el debat sobre les ‘cadires de plata’ a les portes d’un nou cicle electoral cameral a instàncies del seu president, Josep Santacreu, que de fet, buscava revertir un canvi impulsat per Eines de País el 2019. El juliol, el ple de la corporació va aprovar ampliar de dues a deu les vocalies vinculades a les aportacions voluntàries. La mesura suposa elevar del 3,3% al 16,7% el pes d’aquest tipus de representants dins el plenari. Amb la votació guanyada pel vot diriment del president i amb una esquerda important a la Cambra de Comerç de Barcelona per aquesta qüestió, el canvi tindrà una conseqüència directa sobre la composició dels òrgans de govern: els vocals elegits directament a les urnes per les empreses passen a representar una proporció menor del ple, mentre augmenta el pes de les empreses que obtenen una vocalia per la via de l’aportació econòmica.
No es tracta d’un mecanisme nou. La Cambra de Barcelona ja havia utilitzat les ‘cadires de plata’ abans del canvi de govern de 2019. En aquell moment hi havia catorze vocalies reservades a les empreses aportadores. Eines de País les va reduir posteriorment a dues, el mínim previst per la legislació estatal. El sistema es va recuperar amb l’actual presidència de Josep Santacreu i, el 2024, Criteria i el RACC van ocupar les dues vocalies reservades, després d’haver fet les aportacions més elevades. En aquell moment, la quantitat mínima per accedir a una d’aquestes vocalies era de 75.000 euros anuals.
Precisament, la nova llei donarà cobertura catalana a aquest model i estableix el marc perquè les Cambres puguin incorporar representants vinculats a les aportacions voluntàries dins dels seus òrgans de govern.
Una disputa sobre representació
El debat que ha arribat al Consell de Garanties no se centrava en si les empreses poden fer aportacions a les Cambres, sinó en les conseqüències representatives d’aquestes aportacions. Comuns i CUP consideraven que reservar vocalies als principals contribuents podia alterar l’equilibri de representació de les corporacions i reforçar el pes de les grans empreses en les decisions de les Cambres. Però la resolució del Consell avala que aquesta participació diferenciada pugui formar part del sistema cameral. Això no significa que les empreses aportadores passin a controlar els plenaris directament, perquè els vocals elegits per sufragi empresarial continuen sent la part principal de la composició. Però sí que consolida un model en què la representació dins la Cambra pot provenir de dues vies diferents: l’elecció dels representants per part de les empreses i l’aportació econòmica voluntària. Un model que els crítics consideren que desvirtua la democràcia a les Cambres. És aquesta combinació la que ha convertit les ‘cadires de plata’ en el principal element de conflicte de la reforma després d’anys de negociació.
La llei, més a prop de l’aprovació
Amb el dictamen del Consell de Garanties, desapareix l’obstacle que havia impedit aprovar la llei abans de l’aturada parlamentària de l’estiu. La norma està impulsada per PSC-Units, Junts, ERC i PP, mentre que els Comuns i la CUP han estat els principals grups crítics amb el sistema de representació associat a les aportacions econòmiques. La reforma pretén actualitzar el marc legal de les Cambres catalanes, que arrosseguen una normativa pendent de renovació des de fa més d’una dècada. De fet, ara mateix Catalunya continua regint-se per una llei aprovada l’any 2002, malgrat que l’Estat va reformar la normativa bàsica de les cambres de comerç el 2014. Des d’aleshores, les tretze cambres catalanes han reclamat una adaptació legislativa que definís amb més precisió les seves funcions, el seu sistema de finançament i la seva estructura de govern.
Tot i que el mecanisme és jurídicament compatible amb l’Estatut, el debat sobre el pes que han de tenir les grans empreses dins les Cambres continuarà formant part de la discussió política i empresarial. I arriba en un moment especialment sensible: les pròximes eleccions camerals se celebraran el 2027 i la composició del ple serà determinant per configurar les majories de govern i el nou mapa de poder de les Cambres catalanes.
