Tot va començar amb la derrota d’una família reial. El 2015, les primàries del Partit Republicà abans de les eleccions presidencials dels Estats Units havien de ser per a Jeb Bush, germà de president (George W. Bush) i fill de president (George H.W. Bush). El petit príncep neoconservador, però, va ser derrotat per un maverick que, en les primeres enquestes, era un zero a l’esquerra; però que ha acabat esdevenint el president més disruptiu de la història recent del país: Donald Trump. Amb una campanya agressiva i un programa llunyà de les tradicions republicanes, Trump va passar d’acudit intern a guanyador per golejada, i va canviar l’ànima del GOP, com a mínim a curt termini. A molt més petita escala, una batalla similar es donarà la setmana vinent en unes primàries del Partit Demòcrata. La batussa per l’alcaldia de Nova York, que es concretarà el pròxim mes de novembre, pot servir per canviar el rumb de l’altra formació majoritària del sistema electoral. També contra una aristocràcia política –Andrew Cuomo, exgovernador, fill d’exgovernador (Mario Cuomo) i germà d’un dels presentadors televisius més importants del país, Chris Cuomo– competeix un vers lliure de l’esquerra, un candidat que aspira a tirar a terra totes les certeses del progressisme americà: Zohran Mamdani.
Mamdani, de 33 anys, ha viscut tota la seva vida al districte de Queens, un dels boroughs (o comtats) perifèrics de la metròpoli atlàntica. Les seves arrels venen, però, de lluny: va néixer a Kampala, la capital d’Uganda, fill d’una família de migrants indis que, posteriorment, es van mudar als Estats Units. És, de fet, el primer candidat musulmà que opta mai a la primera oficina municipal de Nova York. Va passar la seva vida escolar al Bronx, a on va encetar el seu activisme en grups d’estudiants propalestins -un posicionament que ha marcat profundament la campanya-.
Ara, després de passar quatre anys a l’assemblea estatal de Nova York, xocarà contra Cuomo en unes primàries que el partit endegarà el pròxim dimarts. Amb una particularitat: els demòcrates registrats de la ciutat no voten un sol candidat, sinó que en trien cinc, per ordre de preferència. Les enquestes de les darreres setmanes no donen un guanyador clar: un recent estudi de la firma Marist donava a Cuomo un 37% dels vots, pel 27% de Mamdani; però un altre qüestionari de Public Policy Polling ja posava el candidat alternatiu per davant de l’oficialista, amb un 56% d’una hipotètica cursa de dos pel 44% del seu rival -una remuntada sense precedents, en tant que, a l’inici del procés, Cuomo liderava les enquestes per més de 15 punts-.
La plataforma de Mamdani, militant des de jove de Democratic Socialists of America -una organització pròxima al centreesquerra europeu que ha anat agafant pes a les files demòcrates en els darrers anys- sona molt aliena a les elits del seu partit. L’enemic de la seva campanya és l’affordability crisis: la ciutat de Nova York, en una tendència marcada per l’emergència residencial, s’ha tornat massa cara per als seus habitants. Entre altres propostes estrella, el candidat promet congelar els preus dels lloguers públics controlats pel consistori, i ampliar el parc d’habitatge assequible. També es proposa obrir una cadena de supermercats propietat de l’Ajuntament, que desindexin del mercat el preu dels aliments bàsics. Tot plegat, fonamentat per una reforma de l’escala fiscal novaiorquesa, amb una càrrega major en les rendes altes que, segons el seu equip, hauria d’augmentar la recaptació en uns 10.000 milions de dòlars.
Més enllà del programa residencial, també s’ha posicionat a favor de l’augment del salari mínim interprofessional a l’estat de Nova York, fins als 30 dòlars l’hora -prop del doble dels 16,5 dòlars actuals-. Fora del programa econòmic, Mamdani advoca per millorar la xarxa de transport públic de la ciutat, que pateix un important problema amb el funcionament dels seus autobusos. “Convertirem els autobusos més lents del país en una xarxa ràpida i gratuïta per a tothom”, resen molts dels seus anuncis. Sobre aquests eixos polítics, Mamdani ja s’ha guanyat el suport explícit de les cares visibles de l’ala esquerra del partit, com ara la congressista Alexandria Ocasio-Cortez o el senador Bernie Sanders. També ha aixecat enemics poderosos en l’entorn de la formació, com ara el milmilionari i exalcalde Michael Bloomberg, un dels defensors més vocals de Cuomo; així com el New York Times, que ha alertat en el seu editorial contra un projecte econòmic que “ignora les inevitables concessions que implica la gestió”.
Una campanya agressiva
El gran avantatge de Mamdani no ha estat tan programàtic com comunicatiu. Més enllà d’unes propostes que poden connectar amb votants joves de rendes baixes, la seva plataforma ha adoptat millor que cap altre cartell demòcrata recent el llenguatge del seu públic objectiu. Amb prop de 300.000 seguidors a TikTok, ha publicat petits clips explicant el seu programa que, en alguns casos, han superat el milió d’impressions. A diferència d’altres campanyes progressistes a xarxes, Mamdani ha aconseguit parlar l’idioma del votant jove sense recórrer a fórmules infantilitzadores. Amb aquesta difusió, va aconseguir més de vuit milions de dòlars en finançament de campanya a través de donacions particulars -el màxim que permet la legislació electoral nord-americana per a una campanya a un ajuntament-.
Més enllà del llenguatge digital, Mamdani també ha triat un camí que altres dirigents demòcrates han volgut evitar: ha establert un antagonisme clar amb Cuomo. Sense anar més lluny, una de les crítiques que més s’han sentit a l’ala esquerra del partit després de la derrota de Kamala Harris a les presidencials del passat 5 de novembre va ser la d’haver abandonat el cos a cos amb Trump, que semblava funcionar durant les primeres setmanes de la cursa. En el seu contacte amb el votant, el candidat ha posat el dit a la nafra de la figura de Cuomo, una de les més obscures de la política demòcrata a l’Estat de Nova York. En un recent debat televisat, Mamdani hi va recordar els seus múltiples casos de corrupció, vinculats a l’autoritat estatal de transport públic, així com les 13 acusacions d’assatjament i abusos sexuals que pesen sobre ells. “El meu avantatge sobre vostè és que no soc Andrew Cuomo”, declarava llavors.
L’enfrontament entre Mamdani i Cuomo es produeix, a més, amb el teló de fons de la invasió de diverses ciutats nord-americanes per part de les forces antiimmigració del govern, l’agència ICE (Immigrations and Custom Enforcement). El principal camp de batalla és Los Angeles, a on la ciutadania sosté protestes massives contra els agents federals, dedicats a deportar massivament persones migrades en estat irregular. Ara bé, Nova York ja pateix els greuges dels plans de Trump, i ha registrat diverses detencions parapolicials en les últimes setmanes. En una d’aquestes operacions, els agents van arrestar el també candidat demòcrata a l’alcaldia, l’històric progressista Brad Lander, per intentar mediar a favor d’una persona atacada pels efectius d’ICE.
Les elits del partit van a la guerra
Davant l’escalada de Mamdani, Cuomo i els grans caps pensants del partit Demòcrata també han llançat una campanya especialment hostil. Malgrat el seu currículum judicial, cal recordar, Cuomo conserva el suport de les elits econòmiques de la ciutat, que sovint mantenen ponts amb les dues bandes de l’espectre polític. És, de fet, un dels punts més candents de la campanya contra l’exgovernador: entre els seus donants ultrarrics consten famílies i magnats vinculats a Donald Trump, com ara Bill Ackman, o la companyia DoorDash -una sort de Glovo americana-, que ha injectat més d’un milió de dòlars a les arques del candidat per evitar la regulació del sector del delivery. Val a dir que algunes de les iniciatives econòmiques de la campanya de Cuomo estan fora de la legalitat. Els candidats no poden gastar més de 8 milions de dòlars en la cursa, però organitzacions independents -els coneguts com a Super PACs- poden invertir sense límit en la seva elegibilitat sempre que no estiguin directament coordinades amb el candidat. Cuomo ja ha estat multat en dues ocasions per haver trencat aquesta norma, amb condemnes que han deixat un forat a la seva iniciativa pròxim als 700.000 dòlars.
La dreta demòcrata ha trobat, però, un potencial punt dèbil a la campanya de Mamdani: la seva relació amb Palestina. Enmig de la invasió de Gaza, i davant l’escalada de la guerra d’Israel amb l’Iran, Cuomo i el seu equip han atacat el suport del candidat progressista associacions propalestines. Els principals mitjans de la ciutat i el país han buscat les contradiccions de Mamdani en aquest àmbit, i sovint centren el debat en el seu suport o no a Hamàs, i en les seves consideracions respecte del govern israelià. De fet, alguns aliats de la campanya de Cuomo ha arribat a fer servir en la seva cartelleria imatges editades del congressista estatal amb més barba de la que té en realitat, projectant sobre ell una relació amb l’islamisme. La batalla en el si del partit, amb aquestes línies mestres, es resoldrà el pròxim dimarts, 24 de juny; però la guerra pel consistori s’allargarà fins al 4 de novembre.
