La relació entre Ucraïna i els Estats Units (EUA) segueix en tensió després del dur episodi de divendres al despatx Oval de la Casa Blanca, on Donald Trump va acusar Volodímir Zelenski de no valorar l’ajuda de Washington i d’estar “jugant amb la Tercera Guerra Mundial”. Tres dies després de l’esbroncada, el president ucraïnès ha expressat la seva voluntat de reconstruir la relació amb la Casa Blanca, conscient que el seu suport és crucial per posar fi al conflicte. Per altra banda, ha declarat que la seva continuïtat com a cap del govern ucraïnès “és intercanviable per l’adhesió d’Ucraïna a l’OTAN”.
Zelenski ha restat importància a la discussió de divendres amb el seu homòleg nord-americà remarcant la importància d’avançar cap a uns contactes “constructius” de cara al futur. “Els enemics poden aprofitar-se d’aquest tipus de desacords entre aliats” ha assegurat en unes declaracions recollides per la BBC, en què ha recordat que Kíiv “sempre ha mantingut relacions amb els dos principals partits nord-americans”. En aquest sentit, l’ucraïnès vol intentar novament arribar a un acord amb els EUA per l’explotació de terres rares al seu territori, qüestió que va quedar sense resoldre després de l’enganxada amb Trump.
Després que diversos membres del partit republicà dels EUA, entre ells el president de la Cambra de Representants, Mike Johnson, invitessin Zelenski a abandonar el seu càrrec a conseqüència de l’incendi diplomàtic al despatx Oval, ell ha deixat clars els seus objectius. L’ucraïnès farà un pas al costat en cas que Kíiv aconsegueixi l’empara de la seguretat col·lectiva de l’OTAN, fet que consideraria “haver complert amb la meva missió”. De fet, el cap de l’OTAN, Mark Rutte, va qualificar la polèmica reunió entre Zelenski i Trump de “molt desafortunada”, i va remarcar la importància d’un restabliment de relacions entre ambdós líders. Tanmateix, el cap de la seguretat transatlàntica no sembla contemplar en un horitzó proper l’adhesió d’Ucraïna a l’organització.
El Canadà anuncia noves sancions contra el Kremlin i Hongria clama contra Europa
Coincidint amb les declaracions de Zelenski, el primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, ha informat aquest diumenge d’un nou paquet de sancions contra individus i grups paramilitars russos que donen suport a la invasió d’Ucraïna, entre els quals destaquen milícies post-Wagner —la xarxa de mercenaris russos considerada “l’exèrcit privat” de Vladímir Putin— i organitzacions amb vincles amb el Kremlin responsables de l’extracció de recursos naturals en sòl ucraïnès. “No permetrem que els que faciliten el pas a Rússia prolonguin aquesta invasió il·legal”, ha manifestat Trudeau a X, en un post en què ha recordat les més de 3.000 sancions que Ottawa ha imposat contra persones i entitats còmplices de la invasió d’Ucraïna des de 2022. El Canadà reafirma així el seu compromís amb la causa ucraïnesa i es consagra com el principal defensor dels interessos europeus a Kíiv, després de l’allunyament dels EUA cap a posicions anti-europees i anti-OTAN.
Per la seva banda, l’Hongria de Viktor Orbán segueix posant llenya al foc amb declaracions que qüestionen la visió d’Europa en el conflicte. Orbán, fent referència a la reunió de líders europeus del diumenge, ha afirmat al seu compte d’X que Europa vol prolongar la guerra en lloc de buscar la pau, fet que ha qualificat de “dolent, perillós i erroni”. “Hongria continua estant del costat de la pau”, ha expressat el primer ministre, considerat el principal aliat de Trump i Putin a la Unió Europea.
European leaders decided in London today that they want to go on with the war instead of opting for peace. They decided that Ukraine must continue the war.
— Orbán Viktor (@PM_ViktorOrban) March 2, 2025
This is bad, dangerous and mistaken. Hungary remains on the side of peace. Ceterum censeo.
