La guerra a Gaza compleix un any amb la sensació generalitzada que l’Orient Mitjà cada vegada està més a prop d’una guerra regional a gran escala. La brutal massacre de Hamàs el 7 d’octubre del 2023 al sud d’Israel, que va acabar amb uns 1.200 morts i 250 persones segrestades, ha donat pas a una de les campanyes de represàlia més contundents i sanguinàries que es recorden a la regió. Els bombardejos israelians han matat més de 42.000 palestins, la majoria dones i nens, i han desplaçat gairebé dos milions de persones només a la Franja de Gaza.
La recent invasió del sud del Líban ha generat encara més inestabilitat a la regió mentre la comunitat internacional s’ha mostrat incapaç de contenir la fúria d’Israel, que fins i tot es pot permetre ignorar una ordre de la Cort Internacional de Justícia (CIJ) de Nacions Unides de “prendre totes les mesures possibles” per prevenir un genocidi a Gaza. Les interferències de l’Iran, que ha llançat dos atacs massius amb míssils contra Israel i és patrocinador de les milícies xiïtes de Hamàs i Hezbol·là, tampoc ajuden a rebaixar la tensió.
La UE demana un alto el foc
La presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, ha acusat Hamàs de provocar “l’espiral de violència” que ha portat “tota la regió a un estat d’extrema tensió i volatilitat”. Sense criticar obertament la resposta d’Israel, Von der Leyen ha fet una nova crida a un alto el foc immediat a Gaza i ha demanat “moderació” a totes les parts. “Treballarem per establir les condicions per una pau duradora que porti a la solució dels dos estats”, ha dit. “Totes les parts han d’actuar amb responsabilitat i moderació, i comprometre’s a rebaixar les tensions actuals”.
Però no sembla que Israel estigui disposat a afluixar. El primer ministre del país, Benjamin Netanyahu, ha promès la “victòria” en la guerra que va començar fa un any. “El món està admirat dels cops que esteu etzibant als nostres enemics”, va dir aquest diumenge el polèmic dirigent en una visita a les tropes destacades al sud del Líban.
Israel commemora el 7 d’octubre amb sirenes antiaèries
Israel s’ha llevat aquest dilluns amb el so de les sirenes antiaèries. Les Forces de Defensa d’Israel (FDI) han posat en alerta la població pel possible llançament de coets contra Tel-Aviv i ciutats del centre del país. S’han interceptat almenys quatre projectils i un cinquè ha impactat sobre una “zona oberta”. També han neutralitzat una “amenaça immediata” amb un bombardeig sobre posicions de llançament de milicians de Hamàs. Hezbol·là ha confirmat que ha llançat coets contra concentracions de soldats israelians al sud del Líban. Al nord d’Israel, una seixantena d’edificis i una vintena de vehicles han resultat danyats a la ciutat de Karmiel i una desena de persones han resultat ferides per un altre atac a Haifa.
L’exèrcit israelià ha respost amb el bombardeig de l’Hospital dels Màrtirs d’Al Aqsa, que segons Tel-Aviv era una base d’operacions de Hamàs per llançar atacs contra Israel. “Avions de la Força Aèria han atacat de manera selectiva i sota la direcció de la intel·ligència de les Forces de Defensa d’Israel (FDI) i del Comandament Sud a terroristes de l’organització Hamàs que operaven als centres de comandament i control establerts a l’hospital”, han informat les FDI, que asseguren que han pres “moltes mesures” per reduir les víctimes civils.
En l’altre front terrestre, Israel ha anunciat el desplegament d’una altra divisió al sud del Líban. Es tracta d’una unitat que té experiència de combat després d’un any d’operacions terrestres a Gaza. Les autoritats libaneses han denunciat la mort de més de 2.000 persones a causa de la invasió israeliana i 1,2 milions han hagut de marxar de casa seva per l’amenaça de la guerra.
