La reordenació de les ultradretes europees continua després dels seus resultats a les eleccions del 9-J. Alternativa per Alemanya, el grup extremista expulsat de l’entorn de Marine Le Pen per les proclames neonazis d’alguns dels seus líders, lidera la tercera família de l’onada reaccionària a l’Eurocambra. Sota el títol L’Europa de les Nacions Sobiranes, el nou grup compta amb 25 diputats. AfD lidera l’espai, amb 14 escons, seguit d’algunes de les forces més obscures de les dretes radicals a la UE. Destaquen els polonesos de Confederació, amb tres escons, així com els búlgars Renaixement, que també acumulen tres representants. També hi forma part Reconquesta, el partit d’Éric Zemmour -i on militava la neboda de Marine Le Pen, Marione Maréchal– o el moviment hongarès La Nostra Pàtria. Finalment hauria quedat fora de l’aliança l’agitador espanyolista Alvise Pérez, líder de l’agrupació d’electors Se Acabó la Fiesta -i ara enfrontat amb el lideratge de Vox després que, segons les informacions publicades pel mateix Alvise al seu canal del Telegram, bloquegessin el seu accés al grup ECR, l’estructura conservadora liderada per la primera ministra italiana Giorgia Meloni i el seu partit Fratelli d’Italia-.
Alternativa per Alemanya, cal recordar, formava part la passada legislatura d’Identitat i Democràcia, el grup que liderava el Front Nacional de Le Pen de la mà amb la Lega de Matteo Salvini. Van ser expulsats abans de les eleccions del passat 9-J arran de la polèmica provocada pel cap de llista dels ultres alemanys, Maximillian Krah, que va reclamar no considerar “automàticament” criminals tots els membres de les SS. Diversos líders d’AfD han estat sovint vinculats amb els rebutjats grups neonazis de la República Federal; si bé sostenen la seva distància respecte d’uns espais que romanen il·legals al país centreeuropeu. El nou grup, segons va avançar el líder ultra xec Tomio Okamura, defensaria la sortida de la UE, la negativa als acords ecologistes i el tancament de fronteres a la immigració.
Reordenació dels ultres
La fundació del nou espai coincideix amb la intensa crisi organitzativa que recorre les extremes dretes del continent. La passada setmana, el Rassemblement National de Marine Le Pen va liderar la creació de Patriotes per Europa, un grup que desborda l’antic Identitat i Democràcia amb diversos partits d’ECR crítics amb l’apropament de Meloni amb les postures del Partit Popular Europeu. Així, el nou espai lepenista s’estableix com la tercera força a Estrasburg amb 84 eurodiputats. El conformen formacions com la Fidesz del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, o Vox. Els de Santiago Abascal i Jorge Buixadé van fer el salt més notori des dels conservadors i reformistes cap a Patriotes. Així, els de Meloni cauen fins a la quarta posició de la llista, amb 78 escons, afegint als germans italians els 18 escons del partit Llei i Justícia de l’exprimer ministre polonès, entre altres formacions més petites, com els Demòcrates de Suècia, la Nova Aliança Flamenca o el Partit dels Finesos.
