L’ascens de l’extrema dreta a Europa té a Alemanya un dels seus entorns millor adobats. Així ho demostren les darreres enquestes per a les eleccions avançades pel canceller socialdemòcrata Olaf Scholz, que se celebraran el pròxim diumenge 23 de febrer: les mitjanes dels sondatges elaborades per diversos mitjans comunitaris situen Alternativa per Alemanya, el partit ultradretà dirigit per Alice Weidel, còmodament per sobre del centreesquerra, amb un 21% dels vots prospectius. L’avantatge amb l’SPD del govern s’ha anat incrementant, i ara per ara se situa en cinc punts, després que els socialistes semblin haver trobat un sostre electoral en el 16% dels suports. Tots dos, però, estan molt lluny del clar líder, els democristians de la CDU, liderats per Friedrich Merz, que freguen el 30% dels vots en les darreres enquestes.
Els suports al partit del canceller Scholz han baixat en picat des de les darreres eleccions, celebrades el setembre del 2021, a tocar de la pitjor crisi industrial de la història recent del país centreeuropeu. Llavors, el centreesquerra es va imposar aprofitant la retirada d’Angela Merkel, assolint la victòria per primer cop en més de dècada i mitja; i va formar el conegut com a govern semàfor en coalició amb els liberals de l’FDP i els Verds. Els trencs pels límits a l’endeutament i els desacords per la resposta a la guerra a Ucraïna van trencar la coalició a finals del 2024, quan el cap de l’executiu va convocar les eleccions avançades. Llavors, Alternativa per Alemanya ja ocupava la segona posició al consens demoscòpic; i la campanya només ha servit per ampliar els marges dels ultradretans.
En les darreres setmanes, el lideratge d’AfD ha aprofitat l’embranzida de la campanya que el president dels Estats Units Donald Trump ha desplegat per intentar formar governs afins a la nova Casa Blanca al cor d’Europa. Primer va ser el milmilionari sud-africà Elon Musk qui, després d’escenificar la seva radicalització en la cerimònia de presa de possessió de Trump amb una salutació nazi que ha alliberat els instints de molts dels seus, va fer una gira per actes de les principals formacions reaccionàries de la UE, amb una parada inevitable al costat de Weidel. Llavors, l’home més ric del món va encoratjar els alemanys a “deixar enrere la culpa”; un conegut codi discursiu neonazi per reivindicar els crims del III Reich. Més oficial ha estat la recent visita del vicepresident estatunidenc JD Vance a la seu de la ultradreta; si bé aquesta va formar part d’un cicle de contactes amb els quatre partits majoritaris del Bundestag. Vance, val a dir, ha estat especialment crític amb la política de cordó sanitari que les formacions democràtiques han imposat a Alternativa d’ençà del seu retorn a les institucions.
Rebuig a les ingerències nord-americanes
Després de les intervencions de Vance, així com la visita de Musk, les principals formacions polítiques alemanyes han saltat a defensar els seus processos electorals de les ingerències de l’altra riba de l’Atlàntic. Scholz ha estat el més vehement, que ha colpejat en les últimes jornades l’estratègia trumpista d’interferir en el seu procés electoral. Davant aquestes actuacions, l’encara canceller ha reivindicat, precisament, el cordó sanitari: “La missió històrica d’Alemanya, com una democràcia lliure, és aquesta: mai més feixisme, mai més racisme, mai més guerres d’agressió. Aquest compromís és incompatible amb AfD”, va declarar Scholz, entre aplaudiments dels seus, en un acte de campanya. Igualment crític, però amb un to més baix, s’ha mostrat el candidat conservador, Friedrich Merz, que ha instat la Casa Blanca i els seus aliats a “respectar les eleccions alemanyes” com des d’Europa s’han “respectat les presidencials estatunidenques”. Malgrat que Merz continua defensant una “col·laboració estreta” entre Trump i la cancelleria, també ha reservat cops contra AfD, destacant que “el discurs d’odi ha de ser controlat pels tribunals”.
Si bé el resultat de les eleccions sembla clar, la política d’aliances es preveu molt més complicada. L’opció preferida pels alemanys, segons el digital local DW, és la reedició de la grosskoalition, el pacte entre democristians i socialdemòcrates que ja va fonamentar el darrer govern de Merkel, entre altres. El 32% dels ciutadans enquestats preferirien aquesta opció a l’hora de conformar govern. No és menyspreable, però, el 17% que reclama que el centredreta pacti amb la ultradreta d’AfD; si bé en les darreres jornades el suport a aquesta col·laboració va en descens.
La petita batalla de l’esquerra
A la part de baix de les enquestes, l’esquerra tradicional alemanya, Die Linke, registra un petit ascens respecte de les eleccions del 2021. Segons el consens, els hereus del Partit del Socialisme Democratic, sota el lideratge compartit d’Ines Schwerdtner i Jan van Aken, es mourien al voltant del 6% dels vots, còmodament per sobre del llindar del 5% que estableix el sistema electoral per accedir al Bundestag, enmig d’un enorme increment en afiliació, que es trobaria en màxims per als progressistes des de la crisi financera del 2008. El seu ascens deixaria fora de joc BSW, el partit de la que fora líder de les esquerres, Sahra Wagenknecht, escindit de Die Linke l’any 2023. Tampoc accedirien a la cambra els liberals de l’FDP, que perden més de set punts respecte dels comicis del 2021, cremats per l’acció de govern. El gir a la baixa del partit del ministre Christian Lindner podria definir les majories que portarien Merz a la cancelleria, en tant que la seva desaparició obriria la porta a una majoria en qualsevol dels sentits per als conservadors.
