S’ha Acabat la Festa (SALF), la plataforma de l’agitador ultradretà Alvise Pérez que va sortir de les eleccions del 9-J amb tres diputats al Parlament Europeu, ha demanat integrar-se a la família dels Conservadors i Reformistes Europeus, el grup que lideren els Fratelli d’Italia de la primera ministra Giorgia Meloni. Després d’un intens estira-i-arronsa amb Vox i el seu líder a Estrasburg Jorge Buxadé, Alvise i els seus aconsegueixen integrar-se en la més institucional dels corrents ultres comunitaris; amb una Meloni que cercava fins i tot veu i vot en els nomenaments dels top jobs europeus que finalment han pactat els partits tradicionals, juntament amb els verds. Si bé diversos mitjans donaven per fet el moviment, la direcció dels ECR ha desmentit que s’hagi culminat el matrimoni. Si bé Pérez hauria sol·licitat, efectivament, integrar-se al seu espai, asseguren que “decidiran a partir del setembre” si hi ha noves incorporacions. En cas afirmatiu, SALF sortiria del grup dels no afiliats i enfortiria els Conservadors i Reformistes com a quarta força al legislatiu dels 27 amb 81 escons, quatre més que els liberals de Renew, i tres menys que els Patriotes per Europa de Marine Le Pen.
Entre els diversos punts en comú entre Meloni i Alvise destaca el ferri control de la immigració que volen portar a les institucions europees. De fet, consideren SALF com una formació que “comparteix els valors fixats en la Declaració de Praga”; i, per tant, susceptible de formar part dels ECR. Entre els principis centrals de la família europea destaquen “el control efectiu de la immigració i la fi a l’abús de les sol·licituds d’asil”. De fet, en aquest mateix sentit s’expressa el mateix Alvise en una recent entrevista amb el rotatiu italià Corriere della Sera; en què defensa el pacte “a Europa amb Meloni per frenar la immigració”.
També comparteixen qüestions centrals, com ara el rebuig a la institucionalitat de Brussel·les i al “federalisme europeu” propugnat per espais com l’Institut Delors -que presideix un altre italià, l’ex primer ministre socialista Enrico Letta- o la defensa de “la família com a base de la societat”. Una altra qüestió central per llegir la separació entre extremes dretes és la relació amb Moscou: mentre Orbán i Le Pen veuen Putin com un potencial aliat, Meloni s’abraça als postulats atlantistes, i destaquen “el valor primordial de la seguretat transatlàntica en una OTAN revitalitzada”. Val a dir que SALF, sense una posició clara al respecte, ha estat dels únics grups polítics que no ha condemnat les visites del primer ministre hongarès a Rússia en qualitat de president de torn del Consell de la UE.
Cada cop més lluny de Vox
“Molt lluny, i ja he dit tot el que havia de dir”. Així s’expressava, respecte d’Alvise, el líder de Vox Santiago Abascal en una entrevista amb el digital ultra espanyol OK Diario -conduïda, de fet, pel director, Eduardo Inda-. El mateix agitador ha agafat el guant d’Abascal i els seus, i ha acumulat en les darreres hores abundants missatges al seu concorregut canal de Telegram -ja frega els 600.000 seguidors- contra el discurs de Buxadé a Europa. De fet, culpa el portaveu de les informacions que el relacionaven amb la tercera família de l’extrema dreta a Estrasburg, la dels alemanys d’AfD, que agrupa les formacions de línia més dura; i atribueix a l’entorn del partit verd els “bulos” sobre el seu salari com a eurodiputat. “Li ho hauria dit directament al senyor Abascal, però encara em té bloquejat al Whatsapp”, comenta en una de les comunicacions amb els seus subscriptors. Respecte de la sortida de Vox dels ECR, s’ha mostrat especialment crític, acusant Buixadé de deixar enrere Meloni “sense previ avís” i d’haver intentat vetar SALF en anteriors converses.
