Europa continua debatent les alternatives per resistir l’ofensiva russa sobre Ucraïna. Enmig de les negociacions entre el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i la Casa Blanca per a un alto el foc, i amb Vladímir Putin cada cop més enrocat, els ministres d’exteriors dels 27 debatran dilluns un nou paquet d’inversió militar per ajudar Kíiv. El programa ve sotasignat per l’alta representant de la UE per als afers exteriors, la liberal estoniana Kaja Kallas, i proposa invertir 40.000 milions d’euros en reforçar les posicions ucraïneses al camp de batalla. En concret, la UE entregaria material militar addicional i entrenaria les tropes resistents, en una iniciativa que doblaria el compromís que Brussel·les va posar sobre la taula en el marc del G-7.
Segons fonts diplomàtiques han declarat a l’agència ACN, la proposta de Kallas va en la línia de les converses que els ministres d’exteriors europeus van mantenir la setmana passada a Brussel·les. En aquesta nova onada d’assistència militar, els països participants enviarien l’ajuda de forma individual, i no es vehicularien les entregues a través de la mateixa UE. Es tracta de la fórmula preferida per la Comissió, però genera “reticències” entre alguns dels membres, segons les mateixes veus.
El rol europeu en l’alto el foc
En paral·lel, els Estats Units continuen el seu debat amb les parts per assolir un acord d’alto el foc. Després de les tensions entre Trump i Zelenski a principis del mes de març, la Casa Blanca ha mantingut converses amb Kíiv per desencallar la situació. En concret, en la reunió de la passada setmana amb l’Aràbia Saudita com a amfitrió, els dos executius van trobar vies per posar fi a les hostilitats. Moscou no sembla estar d’acord, i reivindica una posició militar favorable en regions com Kursk que Ucraïna nega.
La Unió Europea es mostra optimista respecte d’aquests desenvolupaments, si bé reclama un seient a la taula de negociació. Els ministres d’exteriors dels 27 defensen que la seva veu és necessària per assolir una “pau justa i duradora” a la regió. Val a dir que els intercanvis arriben en un punt baix de les relacions entre els Estats Units i Brussel·les, enfrontats especialment per la política comercial de Donald Trump. Els representants dels països membres debatran el mateix dilluns vies per “mantenir el vincle transatlàntic” per sobre de la pulsió proteccionista del president estatunidenc.
Escalada a Síria
Fora del conflicte a Ucraïna, l’agenda del Comitè d’Exteriors preveu també un debat sobre la situació “preocupant” que s’observa a Síria. La deposició de Bashar al-Assad ha esperonat una successió d’enfrontaments dins el territori, amb xocs continuats entre les forces lleials al règim anterior i la nova defensa nacional. En les darreres jornades, s’han registrat més de 1.000 morts, 750 dels quals eren civils. Durant la jornada, els titulars d’afers internacionals debatran la posició de la UE respecte del nou govern sirià. Cal recordar que, a principis d’any, els 27 van retirar les primeres sancions econòmiques i comercials al país per “assistir en la reconstrucció”. En aquest sentit, Kallas reclama que els membres encetin accions per garantir una “transició pacífica i inclusiva” cap a la nova realitat institucional post-Assad.
