El president dels Estats Units, Donald Trump, arriba aquest dilluns a un moment clau del seu segon mandat. El Senat, amb una majoria republicana estreta, votarà la coneguda com a big, beautiful bill -gran, preciosa llei-; el paquet legal que vol posar els fonaments del seu model de governança econòmica per al país. La norma s’apropa a la línia de meta després d’haver sobreviscut una oposició intensa, fins i tot dins de les files conservadores. Al centre hi ha una contradicció: augmentar substancialment la despesa pública, amb un focus gairebé únic en les “polítiques de seguretat” -un calaix de sastre que inclou la inversió militar, però també el finançament de les agències que lideren de les deportacions massives de persones migrades- mentre es retallen els impostos. En concret, la bill preveu que el govern federal deixi d’ingressar 3,8 bilions de dòlars i, en paral·lel, disparar el sostre d’endeutament fins als 5 bilions. Fins i tot el seu exaliat, Elon Musk, ha reprès l’ofensiva en conèixer el redactat definitiu de la proposta: “destruïrà milions de llocs de treball i causarà un dany estratègic immens al país“, sentenciava l’home més ric del món a les seves xarxes socials.
Els dessertors dins els grups republicans al Senat i el Congrés provenen de totes les ànimes del partit. Els moderats, com ara el senador de Carolina del Nord Thom Tillis, critiquen l’ofensiva contra el Medicaid, el programa d’ajuda pública per finançar l’accés a la sanitat a les rendes més baixes. La llei introdueix noves obligacions als ciutadans per complir amb els requisits mínims per a les ajudes, un moviment que afectarà especialment els ciutadans d’edat més avançada amb menys recursos, els usuaris tipus. Amb aquest forat a la ja precària salut estatunidenca, Trump cerca cobrir retallades impositives, precisament, a les asseuradores mèdiques i les cadenes sanitàries, que veuran rebaixada la coneguda com a provider tax -un impost ad hoc amb el qual la sanitat privada ajuda els estats a finançar els programes d’assistència social- del 6 al 3,5%. Les crítiques, però, també han arribat del costat dret de la formació: l’altre senador que s’ha retirat de la majoria a la cambra és Rand Paul, de Kentucky, històric dirigent llibertari i fundador del moviment Tea Party. Per a Paul, Trump creua la línia vermella amb l’immensa escalada de l’endeutament públic que proposa la llei per finançar la nova despesa militar.
Amb la retirada de Paul i Tillis, i tota l’oposició en contra, la majoria al Senat es redueix a només dos escons. Durant la sessió plenària del cap de setmana, que va servir perquè Trump salvés in extremis la votació de la llei, diversos senadors republicans, especialment aquells que van aconseguir seients en estats de majoria demòcrata, van plantejar-se el vot en contra. Durant la jornada, es va poder observar com un grup d’aliats de Trump, liderats pel vicepresident, JD Vance, pressionaven els holdouts per canviar el sentit del seu vot. La bill, així, va sobreviure el primer tràmit parlamentari, però el segon serà, segurament, un altre problema a la taula del Despatx Oval. a només un any de la campanya de les midterms, unes eleccions que serviran per renovar bona part del Congrés i un terç del Senat, els titulars republicans estan entre l’espasa i la paret: si voten a favor, s’arrisquen a perdre el suport d’un gruix important dels seus constituents; però, si no ho fan, es garanteixen l’enemistat de Trump i, possiblement, un candidat alternatiu des de dins del mateix Partit Republicà. Cal recordar que, per sortir derrotat, el president hauria de perdre el suport de, com a mínim, dos senadors. En cas d’empat 50 a 50, el vot decisori cau en el vicepresident, que presideix la Cambra. Per tant, Vance seria l’encarregat d’aprovar la mesura.
L’energia, punt de tensió
Una de les promeses electorals de Trump que més van celebrar els seus aliats del sud, molts d’ells vinculats a la indústria petroliera, va ser la retirada total de les ajudes fiscals a les empreses d’energies renovables. Cal recordar que, sota l’administració Biden, les iniciatives eòliques i fotovoltaiques podien arribar a gaudir d’una bonificació del 100% en algunes taxes si decidien situar els seus parcs al país. La big beautiful bill havia d’adreçar aquest compromís, però la coalició conservadora, finalment, l’ha aigualit. La retirada de les ajudes fiscals serà progressiva, i només inclourà restriccions dures per a aquelles empreses que comptin amb productes xinesos a la seva cadena de valor.
La solució salomònica de l’equip de Trump no ha deixat satisfeta a cap de les parts del debat. Congressistes d’estats molt vinculats al petroli han denunciat que la reforma “no és ni de bon tros suficient”; i busquen eliminar totes les concessions federals a l’energia neta amb només una batzegada. Ara bé, els aliats del president al món tecnològic, amb Musk al capdavant, lamenten que “s’estiguin finançant les indústries del passat i deixant abandonades les indústries del futur”, en referència a la prioritat que els combustibles fòssils, i especialment el fracking, han guanyat sota la nova administració en detriment de les renovables. Amb tot, Trump arriba a un moment clau del seu segon mandat amb un consens dèbil. L’oposició demòcrata considera que la llei hi dona arguments de sobres per capgirar les majories a les eleccions de mig mandat, i impossibilitar l’acció de govern fins al 2028; mentre que els republicans deixen entreveure les escletxes de la seva coalició.
