Missing 'path' query parameter

Donald Trump torna a ocupar el primer despatx d’Occident. El 45è president dels Estats Units i candidat republicà a les eleccions presidencials celebrades el passat dimarts s’ha imposat amb contundència a la rival demòcrata, la vicepresidenta Kamala Harris, segons ja confirmen la majoria de mitjans estatunidencs. Segons les projeccions d’MSNBC, Trump ja supera els 270 vots electorals necessaris per confirmar la presidència – gràcies, en bona part, a un domini absolut dels coneguts com swing states –. El líder ultradretà ha escombrat els seus rivals, precisament, allà on va perdre la contesa del 2020 davant l’encara president Joe Biden: ha recuperat Carolina del Nord, Geòrgia i Pensilvània, amb accelerades en comtats i ciutats que ara fa quatre anys van ser els principals motors de la seva derrota.

Més enllà del col·legi electoral, a més, les xifres d’avui trenquen una tendència històrica: la campanya de Trump del 2024 és només la segona aquest segle que supera en vot popular els rivals demòcrates. Ell mateix no ho va fer davant Hillary Clinton en el seu primer èxit del 2016; i tampoc no va ser capaç George W. Bush en el seu segon mandat, quan va ser avançat per John Kerry en butlletes emeses. La intensa expansió trumpista ha garantit, a més, un domini total sobre el Senat: els conservadors, a falta de confirmar vuit seients, ja superen el llindar dels 50 membres de la cambra alta que hi garanteix la majoria. D’aquesta manera, Trump no tindrà al davant, des de l’executiu, el contrapès de la principal cambra legislativa nord-americana. Més encara quan un gruix dels nous senadors republicans que hi accediran són perfils propers a les seves tesis, sovint crítics amb l’establishment del partit. En aquesta conjuntura, el president electe gaudirà de via lliure per a, per exemple, nomenar qui vulgui al seu gabinet executiu – atès que els secretaris sectorials han de ser confirmats per una majoria senatorial-.

Així, Trump ha aturat els avenços dels demòcrates als estats frontissa. A Pensilvània, Trump ha guanyat per prop de 200.000 vots a Harris, a tocar del 50,1% dels sufragis. Exactament la mateixa ràtio ha garantit a favor dels conservadors els vots electorals de Carolina del Nord, mentre que els de Geòrgia han estat lleugerament més ajustats, amb un 50,7% dels vots. Amb la victòria a aquests tres camps de batalla i les projeccions favorables a Alaska i un dels districtes de l’estat de Maine, l’expresident assoliria els 270 vots mínims per ocupar el Despatx Oval.

Imatge d'arxiu de l'expresident dels Estats Units, Donald Trump, durant un acte de Campanya / Europa Press - Billy Schuerman
Imatge d’arxiu de l’expresident dels Estats Units, Donald Trump, durant un acte de Campanya / Europa Press – Billy Schuerman

Un “moviment històric”

Després de confirmar la victòria a Pensilvània, que hi garanteix virtualment la presidència, Trump ha comparegut amb el conjunt de l’equip de campanya davant les bases mobilitzades a Florida, des d’on ha fet el seguiment del procés electoral. Flanquejat per la seva família -que el 2016 va ocuipar algunes de les principals posicions dins la Casa Blanca- i pel vicepresidenciable JD Vance, Trump s’ha atribuit “un mínim de 315 vots electorals”, referint-se a les victòries encara lluny de confirmar-se a tota la resta de swing states -Arizona, Michigan, Wisconsin i Nevada-. A tots quatre, val a dir, sosté avantatges sòlids sobre Kamala Harris en les derreres hores del recompte. Sobre aquesta expansió del suport, Trump ha assegurat que accedeix a la presidència de nou amb un “mandat sense precedents”; preparant el terreny per aplicar un programa electoral molt més agressiu que el de fa vuit anys.

En el seu discurs, ha fet referències parcials a dos dels grans temes de la batalla contra els demòcrates: la gestió de la immigració i l’economia. A parer de Trump, d’ençà del 2020 “les coses s’han fet molt malament”; i és responsabilitat de la nova administració “curar el país”. Els pròxims quatre anys, projecta, seran “l’era daurada d’Amèrica”. Continua, així, en la línia que l’ha portat a garantir-se un bon resultat electoral, amb una crítica acarnissada de la gestió de Joe Biden de les conseqüències econòmiques de la pandèmia i de la inestabilitat geopolítica. Per altra banda, ha tornat a atiar el rebuig a les persones migrades, comprometent-se a un “tancament de fronteres” que no va aconseguir aplicar en la seva primera estada al Despatx Oval. “Hem de deixar que la gent entri, però només de forma legal”, ha sentenciat.

Comparteix

Icona de pantalla completa
Missing 'path' query parameter