El primer ministre francès, Emmanuel Macron, ha obert la porta, per primer cop, a enviar tropes a Ucraïna. “Ara per ara, no hi ha consens per enviar-hi de manera oficial, assumida i decidida tropes terrestres. Però tal com evolucionen les coses, no es pot excloure res”, ha apuntat. En dos anys de conflicte, la incursió dels aliats occidentals en territori ucraïnès mai ha estat sobre la taula. Sí que hi ha hagut un ampli suport polític, enviament de material de guerra i formació per als militars d’Ucraïna, però l’OTAN no ha volgut entrar en el cos a cos amb Rússia. Les darreres declaracions franceses, doncs, han sacsejat l’aliança, que per ara descarta –així ho han exposat diferents països– l’enviament de tropes que insinuen des de França.
Hores després d’aquestes afirmacions, el ministre d’exteriors francès, Stéphane Séjourné, ha volgut rebaixar les intencions de Macron, malgrat assegurar que la presència de tropes occidentals a Ucraïna “no suposa una confrontació” amb Vladímir Putin. Séjourné creu que “l’agressivitat” russa obliguen a occident a “considerar noves accions” per ajudar Ucraïna, però ha matisat les declaracions del seu cap, assegurant que un enviament de tropes podria servir per a operacions de desminat i per a produir armes en territori ucraïnès. Accions, aquestes, que des de França consideren que “no travessen el llindar de la bel·ligerància”.
Cap país de l’OTAN segueix per ara França
En tot cas, els països de l’OTAN han descartat enviar tropes a Ucraïna, malgrat les insinuacions que venen de França. El canceller alemany Olaf Scholz ha remarcat, via Twitter, que tots els països estan d’acord en la “necessitat de fer més per Ucraïna”, però ha assenyalat alhora que “si una cosa està clara” és que “no hi haurà tropes terrestres dels països europeus ni de l’OTAN” sobre el terreny. Des de Suècia, el primer ministre Ulf Kristersson també ha descartat l’enviament de soldats, el mateix que ha fet el seu homòleg polonès, Donald Tusk.
Espanya és un altre dels països que ha descartat l’enviament de tropes a Ucraïna. La portaveu del govern espanyol, Pilar Alegria, ha deixat clar que no estan d’acord amb Macron i que ara “l’urgent” és continuar enviant material a Ucraïna. Des de la Moncloa apunten, tal com recull Europa Press, que Pedro Sánchez ha demanat als països de l’OTAN continuar recolzant Ucraïna, però mantenir la unitat dels països aliats.
Ucraïna dona la “benvinguda” a l’OTAN i Rússia n’avisa de les conseqüències
El rebombori generat per aquestes declaracions ha arribat sobre el terreny. Ucraïna ha donat la “benvinguda” a qualsevol proposta que “ampliï, augmenti o canviï” el suport occidental al seu país. El principal assessor de Volodímir Zelenski, Mijailo Podoliak, assegura que el fet que des d’Europa es plantegin entrar al terreny és significatiu dels “riscos” que Rússia està assumint amb la invasió. Creu que aquestes insinuacions són “excel·lents” per a ells i que una entrada d’occident introduiria “noves variables” al conflicte.
D’altra banda, Rússia ja ha alertat que si l’OTAN fa aquest pas el conflicte “es recruïria”. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha avisat que l’enviament de tropes occidentals a Ucraïna és un risc de “conflicte directe” amb l’OTAN i ha demanat als països d’Occident que “avaluïn i es preguntin si això respon als seus interessos i a l’interès dels seus ciutadans”. Des del Kremlin, en tot cas, no temen per aquest enviament perquè “hi ha un gran nombre de països” que veuen “potencials perills”, diuen, en prendre decisions d’aquest calat.
