El secretari general de l‘OTAN, Jens Stoltenberg, ha assegurat en la seva arribada a la cimera de Madrid de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN) que s’adoptarà una mesura que ha qualificat “d’històrica” per ampliar l’aliança cap. Ho faran després de declarar Rússia com l’amenaça més gran a la seguretat de l’organització.
Mencionarà a la Xina dins del nou pla estratègic de l’organització
“Serà una cimera històrica i transformadora en un moment de canvis al món”, ha assegurat Stoltenberg just abans de la reunió dels màxims mandataris de l’OTAN, que preveuen donar llum verda a l’entrada de Suècia i Finlàndia a l’organització. El secretari general creu que el procés de ratificació als 30 estats membre serà “ràpid” però no s’ha atrevit a fixar una data per a l’adhesió definitiva dels dos estats nòrdics.
Alhora, també preveu el vistiplau d’una nova estratègia de defensa per tirar endavant el futur de la guerra a Ucraïna. Ho ha qualificat com a la “revisió més gran de la nostra defensa des de la Guerra Freda”. El noruec també ha volgut avançar que en el nou pla estratègic de l’organització es mencionarà per primer cop a la Xina.
Entrada de Suècia i Finlàndia a canvi de l’extradició de kurds
Turquia, que en un començament era reticent a l’entrada de Suècia i Finlàndia a l’OTAN, va donar llum verda ahir al vespre a l’entrada dels dos estats escandinaus. De fet, el president turc, Recep Tyyip Erdogan, ho va fer a canvi d’extradicions de kurds “sospitosos de terrorisme” per part dels dos estats nòrdics i la consideració del partit PKK com a terrorista.
Calia assolir una decisió unànime perquè els dos estats entressin a l’OTAN. L’acord que han assolit els tres països reunits aquest dimecres recalca el “compromís” de totes les parts d’estendre el seu ple suport contra totes les amenaces que puguin sorgir.
