La fumata blanca ha deixat un nomenament força inesperat al Vaticà. El cardenal nord-americà Robert Prevost ha estat escollit com a 267è papa de l’Església catòlica. Ho ha fet sense estar en massa de les travesses i després de dues fumates negres en poc més de 24 hores d’aïllament dels 133 cardenals del conclave. Les primeres paraules del nou pontífex ja han aventurat una línia continuista amb la del papat de Francesc, enviant un contundent missatge de pau i diàleg per “construir ponts” i evitar que “el mal prevalgui“. Un perfil que casa a la perfecció amb la tria del seu nom, Lleó XIV, una referència al papa Lleó XIII (1878-1903), un dels grans impulsors de la doctrina social a l’església. Ara bé, qui és realment el nou papa i quina és la seva trajectòria?
Missió al Perú i retorn als Estats Units
Robert Francis Prevost neix a Chicago el 14 de setembre del 1955. Va acabar els estudis secundaris al seminari menor de l’orde de Sant Agustí el 1973 i el 1977 es va llicenciar en matemàtiques a la Universitat de Villanova (Pensilvània), mateix any que ingressa l’Orde de Sant Agustí. El 1982 obté un títol de Màster en Divinitat d’Unió Teològica Catòlica a Chicago i és ordenat sacerdot per aquesta branca religiosa a Roma. Poc després obté la llicenciatura i el doctorat en dret canònic per la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d’Aquino de la capital italiana.
El 1985 marca un punt d’inflexió en la seva trajectòria. Prevost s’incorpora a la missió agustiniana al Perú, dirigint durant una dècada el seminari agustí de la ciutat de Trujillo i ensenyant dret canònic al seminari diocesà, on també va ser prefecte d’estudis. No torna als Estats Units fins al 1998, quan és escollit primer com a cap de la província agustina de Chicago i després com a prior general de l’orde durant dos mandats de sis anys cadascun. Del 2013 al 2014, Prevost va ser director de formació al Convent de Sant Agustí de Chicago, així com primer conseller i vicari provincial de la Província de Nostra Mare del Bon Consell, que cobreix el mig oest dels Estats Units.
Dilatada experiència fora i dins el Vaticà
Ja sota el papat de Francesc, el nord-americà va ser nomenat el 2014 administrador apostòlic de la diòcesi de Chiclayo i bisbe titular de Sufar. Un any després, seria enviat a la ciutat peruana de Chiclayo per convertir-se en el seu bisbe. El 2019, Prevost va ser nomenat membre de la Congregació per al Clergat i un any més tard, administrador apostòlic del Callao al Perú. Aquell mateix any, el 2020, el papa Francesc el va nomenar membre de la Congregació per als Bisbes.
Tres anys després, l’ara nou pontífex era reconegut com a prefecte del Dicasteri per als Bisbes amb el títol d’arquebisbe-bisbe emèrit de Chiclayo. També el 2023, Francesc el nomena cardenal diaca de Santa Monica degli Agostiniani. Fins aquest mateix any i des del 2015, va ocupar també el càrrec de bisbe del Perú. Ara amb 69 anys, Prevost es converteix en el primer pontífex dels Estats Units de la història, però marcant distància precisament amb la política del seu país i, en concret, del seu president, Donald Trump. Es preveu que adopti una línia continuista a la del papa Francesc, però també se’l veu com una figura capaç de generar consens entre els diferents sectors de l’església.
