El bloc comunitari ha aconseguit aquest dijous un acord sobre el nou mecanisme de crisi que obligarà els governs a donar suport en l’acollida de refugiats als països desbordats. Aquest acord, a la pràctica, significa que els socis de la Unió Europea podran pagar altres països perquè es quedin els refugiats i així evitar haver-ne d’acollir. Per tant, amb aquest pacte s’enterren les quotes obligatòries de reubicació que hi havia fins ara i s’aplica la “solidaritat a la carta”, que preveu diferents formes de compensació per evitar la reubicació al seu territori.
El document no recull referències a deportacions “patrocinades” com havia plantejat la Comissió Europea, però sí que ofereix moltes alternatives per als països que no acceptin l’acollida de demandants d’asil. Per exemple, pagar compensacions per pagar l’acollida al país d’arribada o per a finançar deportacions.
Un acord ‘in extremis’ que compra la proposta de la presidència espanyola
Els ministres de l’Interior de la UE han arribat a aquest acord aquest dijous tot i que no hi ha hagut unanimitat. Així i tot, sí que hi ha suport suficient per adoptar l’últim esborrany que va presentar la presidència espanyola de torn aquest dimecres a la nit. El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha assegurat que hi ha una “majoria inqüestionable” que dona suport a aquesta versió i ha informat la resta de socis que el dossier passa a mans dels ambaixadors perquè acabin el procés.
Els vint-i-set han debatut aquest acord durant tot el matí d’aquest dijous i la intervenció de la ministra alemanya Nancy Faese ha estat clau, ja que Alemanya era un dels països que havia barrat la iniciativa. Això, a la pràctica, ha suposat assegurar una majoria qualificada per tirar endavant la mesura. Un cop aprovat aquest acord, el Consell de la UE i el Parlament Europeu negociaran la versió definitiva del Pacte de Migració i Asil, que ha d’estar tancat abans que acabi la legislatura el pròxim juny del 2024.
