Les demandes dels països àrabs pel que fa al conflicte bèl·lic al Pròxim Orient arriben a Europa. Durant la reunió ministerial de la Unió per a la Mediterrània, celebrada aquest mateix dilluns a Barcelona, les autoritats de la regió, així com de diversos països nord-africans, han reclamat als 27 que faci un pas per “aturar la neteja ètnica” que, al seu parer, està executant el govern de Benjamin Netanyahu a la Franja de Gaza i a Cisjordània. El ministre d’exteriors de Jordània, Ayman Safadi, ha estat especialment dur: “Faig una crida als nostres socis europeus perquè facin alguna cosa si volen salvar la seva credibilitat”, ha etzibat davant diverses autoritats comunitàries. Entre elles, destacava l’Alt representant de la Unió, Josep Borrell, un dels alts càrrecs de Brussel·les que més ha endurit el to contra Tel Aviv.
En la seva intervenció després de la reunió que ha precedit el IX Fòrum Regional de la UPM, Borrell ha lamentat un “sentiment de tristesa i amargor” davant la incapacitat de la comunitat internacional per aturar les hostilitats a la Franja. “La situació cada dia va a pitjor”, lamenta el català, tot criticant les estratègies de les Forces de Defensa d’Israel. Malgrat el reconeixement de l’agressió del 7 d’octubre del curs passat, l’alt representant ha recordat les normes globals que regeixen la guerra: “Hi ha una cosa que es diu proporcionalitat en la resposta i tenir en compte les víctimes col·laterals”; una actitud que Netanyahu no ha mantingut durant l’any i escaig de desplegament militar a territori palestí.
Dos ritmes a la Unió
La reunió de països de la mediterrània ha servit per evidenciar la llunyania entre ambdues ribes del mar en termes de relacions internacionals. Mentre la representació europea comença a acordar possibles sancions contra Israel, els ministres del sud esperen una reacció molt més contundent. Safadi, de fet, ha acusat la comunitat internacional d’haver “permès a Israel cometre crims de guerra”; mentre el titular espanyol, José Luís Albares, s’ha limitat a reclamar “contenció” a les forces de defensa israelianes per “aturar el cicle d’acció-reacció” que ja s’ha estès més enllà de les fronteres de la Franja, fins al Líban i l’Iran. En aquest sentit, ha enlletgit als socis europeus la “impunitat” que atorguen als invasors, tot qüestionant els “valors europeus” que operen en les seves decisions. “La UE va ser fundada sobre el dret internacional, com pot ser que no faci res?”, continua.
Els dos estats, al centre del debat
Malgrat la manca d’entesa en l’àmbit de la fiscalització de l’ofensiva d’Israel, les parts romanen convençudes de la necessitat d’implementar la solució de dos estats -un repartiment just del territori que garanteixi la subsistència i l’accés a recursos tant d’Israel com d’un estat palestí totalment reconegut-. Fins i tot des d’Europa, però, es fa evident un buit històric que ja dura dècades. “Fa 30 anys que no s’actua decididament perquè això passi”, ha denunciat Borrell. Les autoritats de la UE, però, semblen cada volta més convençuts d’accionar aquesta palanca. Atesa, especialment, la negativa israeliana a “garantir drets als palestins”, tal com ha denunciat el ministre jordà. Sense els dos estats, raona, “l’alternativa és l’apartheid”.
