Dia de cotxe, Whatsapp i emissora. L’etapa d’aquest divendres de l’operació Cigonya per anar a recollir refugiats d’Ucraïna a la frontera amb Polònia començava complicada. La mort de l’Ela, la contacte, en un atac rus ha suposat un cop per a l’expedició que segueix El Món. I ha obligat a redoblar esforços, intentar trobar sortides i una manera de tenir un contacte més permanent amb els altres dos enllaços, en Iuri i la Ilona. Canvis de punt de trobada, vies per entrar material mèdic amb plenes garanties i no patir una llarga espera a la duana. Una veritable cursa d’obstacles per a l’operació Cigonya.
A les sis del matí, el comboi ha iniciat el dia. Fer una queixalada i una de les pitjors coses que es pot fer: esperar. Esperar indicacions i sobretot, indicacions fiables. Un canvi al mapa són hores d’espera a sis graus sota zero i circular per carreteres i pistes que farien les delícies d’un conductor experimentat al volant d’un mític Lada Niva. A més, en aquestes esperes els silencis són eterns. Perdre la comunicació més de vuit hores fa aparèixer tots els pensaments més tràgics. L’Ela continua persistint en la memòria.
Intentar una entrada llampec a Ucraïna
L’Ermengol asserena els ànims i organitza la ruta amb les diverses coordenades possibles en base a la darrera informació rebuda dijous a quarts de dotze de la nit. L’objectiu és marcar diverses rutes i establir una tàctica, si convé, de vehicles llançadora. A les set del matí, en Iuri remet una geolocalització on hi haurà un enllaç que espera les medicines. Serà dins territori ucraïnès. L’entrada ha de ser llampec. Localitzat el punt amb el GPS i al mapa de paper, comença la ruta. Cal arribar a un punt al sud de Przemyśl. Tot enllestit. Comença la cursa. La trobada està prevista per a les 12.00 hores. Un veritable contrarellotge perquè, en principi, les persones refugiades ens esperen a partir de les 14.00 hores, hora ucraïnesa.
Els refugiats estan en marxa des del 24 de febrer. Encara no s’ha decidit cap punt de recollida i no es determinarà fins al migdia. Un altra cosa és saber on cal descarregar el menjar. La solució passa per desplaçar la càrrega en dos o tres vehicles per fer el lliurament i la resta del comboi restar a l’espera, a prop de la frontera, per tal d’anar trobar els refugiats i parar el cop, i mentrestant preparar la tornada. És el punt més delicat. No se sap quan, ni on, ni quin temps farà, ni com serà de dificultosa la trobada entre el grup de l’operació Cigonya i els refugiats. La tensió al grup es palpa, es fa notar i salta alguna guspira. La tècnica aplicada és aturar-se, pensar i decidir.
Canvi de punt de trobada
Si no hi havia prou dubtes, en Iuiri contacta i canvia el lloc d’intercanvi. És 83 quilòmetres més al nord. Més temps per carreteres estretes i vorejades per restes de neu gelada. La solució és recalcular. Un cop fet, es reinicia la ruta. Però, al cap d’una hora i mitja, nou canvi d’ubicació. De nou, punta al llapis i redirigir la ruta. A només dues hores del punt de trobada, Iuri informa que no hi haurà l’enllaç. No té manera d’arribar-hi. No és segur. Els avions s’acosten a Livv. Reconfiguració. L’única solució passa per trobar un punt mèdic i la sort fa costat a l’operació Cigonya. A uns 120 quilòmetres de la darrera localització, un comboi polonès fa parada. És un comboi de quatre vehicles de material mèdic. Els acompanya un grup de bombers alemanys. S’obre el cel.
Bombers polonesos amb salconduit per entrar a Ucraïna
L’operació Cigonya agafa de nou embranzida. La cita és en una benzinera. Puntuals, arriben els dos combois, el català i el polonès. També un equip de vuit bombers alemanys, que donen un cop de mà als seus companys d’uniforme polonesos. Es dirigeixen a fer assistències a la frontera, a Budiomerz. Recullen refugiats amb camionetes de bombers de vermell fort tacades per gotes de fang.
Cal anar per feina. Descarregar, repartir i carregar. No hi ha res com l’organització dels bombers alemanys, jubilats catalans, un fuster i un equip de personal sanitari voluntari polonès. De fet, la cara dels alemanys era tot sorpresa en veure la capacitat catalana per discutir-se alhora de posar caixes en un camió. La síndrome catalana del senyor encarregat sorprèn Europa.
“Europa no s’imagina el que passa aquí”
Poca estona s’ha trigat a carregar, traspassar les dades i explicar com faran el pas. El comboi té un salconduit especial per passar la frontera cap a l’hospital de Livv. Els espera una unitat militar que els escortarà d’entrada i de sortida. Protecció al màxim. No amaguen que el seu enllaç, de caire governamental, els ha explicat que la cosa està “molt lletja” i que “Europa no es pot imaginar el que passa” allà. Abraçades i salutacions.
El comboi mèdic marxa i el gruix de l’operaciò Cigonya espera instruccions de la Ilona sobre on deixar el menjar i el material d’higiene així com aliments per a nadó. La instrucció arriba: el punt és a 150 quilòmetres i no té pinta de ser un camí fàcil. Estan en moviment. Més lleugers i més tranquils, els vehicles de l’operació Cigonya arrenquen de nou la marxa amb l’únic neguit pendent de saber on recollir els refugiats. La tarda serà llarguíssima. La Susi, la metgessa, fa una bona proposta: fer un cafè. Es posa bé. Feia falta.
