El grup de l’operació Cigonya, la caravana per anar a buscar refugiats ucraïnesos que segueix El Món, ha completat el lliurament de material mèdic i humanitari. Cal, però, enllestir la missió principal: recollir 29 refugiats, amb nom i cognom, per portar-los cap a l’Empordà. La logística per trobar-los s’ha posat en marxa fa una setmana i tot sembla ben travat. És important no fallar als contactes ucraïnesos als quals s’ha ofert una mínima esperança per no perdre la vida per la guerra de la Rússia de Vladímir Putin contra Ucraïna, el seu país. Amb un d’aquests enllaços, l’Ela, ja no s’hi és a temps: ha mort víctima d’un atac rus mentre la caravana catalana intentava contactar-hi per establir un punt de trobada. Una espina clavada que ha acompanyat l’equip de l’operació Cigonya els darrers dies. De fet, no fa gaires dies, perquè el projecte es va posar en marxa dimecres a la tarda, encara que semblin molts més.
Esperant la trucada de la refugiada l’Al·la
La Ilona, l’enllaç ucraïnès, ha completat la feina. S’ha de rebre una trucada de l’Al·la. Una noia que provè de Khàrkiv i a qui han bombardejat la casa. El seu marit s’ha quedat a defensar el país i ella ha de marxar amb la seva filla de 5 anys. Torna l’espera. Les esperes eternes. L’Al·la té dos telèfons de l’equip. Tothom està pendent que a les pantalles aparegui i un número amb el prefix 00-38. No arriba. Hi ha inquietud per si ha passat alguna cosa amb un grup format per gent que s’acosta la frontera, molts dels quals provenen de Kiiv. Molts quilòmetres i molts perills. La fredor de l’Excel amb els noms, els números d’identificació i les dades de naixement es transforma als ulls dels voluntaris catalans. Després dels continus canvis dels punts de trobada la preocupació és persistent.
La pantalla s’il·lumina. Un 00-38. A l’altra banda una veu femenina, amb un volum poruc. Ningú sap ben bé què dir. Hi ha un silenci de missa per uns segons. Però finalment, la Cati fa la pregunta: “Al·la?”. El “yes” de resposta fa esclatar d’alegria i alleujament la Cati i tots els membres del grup de l’operació Cigonya. El protocol pensat, el guió predeterminat de preguntes, no serveix per a res. La primera pregunta és “esteu bé?”. I la següent “on sou?”. La sort juga a favor de la caravana. La ubicació coincideix amb la darrera operació de descàrrega. Han fet el darrer tram del camí cap a l’exili des de la frontera polonesa amb una furgoneta dels bombers. El punt de trobada és Lubycza. Bingo! Una hora i serem allà.
Nervis en la conducció. Fins al punt que en Juan, un mestre de la navegació, se’n refia més d’un mapa de fa vint anys que del GPS. En Josep porta l’avançada per advertir dels bonys a la carretera. El tercer és en Jordi, amb en Cisco. En Lluís porta càrrega d’intendència i tanca, com a pastor, l’Ermengol ,amb la Susi. Ritme, cura i brillo. La caravana va per feina. Arriba i aparca. Repartiment de papers amb el nom de l’operació i cerca, entre la gent, d’un grup amb el distintiu acordat. Tot a punt. I trucada a l’Al·la.
La trobada amb els refugiats i un cotxe carregat de joguines
La casualitat torna a donar un cop de mà als membres de la caravana. Com en una pel·lícula de diumenge a la tarda, responen de seguida a la trucada. Se sent la resposta en estèreo: a través del telèfon i en directe. No pot ser! La dona que tenim just al cantó, amb un anorac gruixut, un barret i una nena agafada a la cama, és la que ha respost. Tothom astorat. Uns segons densos. L’Al·la somriu i infla les narius. La Cati deixa anar un crit. S’abracen. L’operació Cigonya ha trobat els refugiats que anava a buscar.
Tots són fora del recinte, a tocar d’un colpidor vehicle carregat de joguines, escalfant-se en una mena de piràmides invertides fetes de passamà que són llars de focs a l’aire lliure. L’Al·la fa un crit i comencen a arribar els integrants del grup. Canalla i dones. Tots, integrants de la caravana i refugiats, amb el rostre de desconcert. Ningú sap ben bé què dir, ni què fer. Ningú es coneix. Una situació absolutament estranya i nova.
El millor en aquestes situacions, el més hàbil, és anar a preu fet. Presentacions justes, ràpides i sense romanticismes. De fet, els responsables del centre d’acollida no estan per orgues. Un cop trobats i confirmada la llista dels noms, només cal fer la burocràcia. La policia té una oficina mòbil muntada en un furgó. Identificacions de dos conductors per vehicle i comprovació de les seves dades. Mitja hora de tràmits.
Després, nova comprovació de la documentació dels refugiats i papers del registre. Un noia jove, amb una simpatia de murri, dona als integrants del grup uns formularis en polonès per omplir. Li dona un cop de mà un jove soldat polonès. D’allà no hi surt ningú sense identificar ni sense conèixer-ne el destí. Hi ha cua de vehicles per entrar que provenen d’Itàlia, Alemanya, d’Espanya o Hongria. Recullen familiars, amics i coneguts.
Refiar-se d’uns desconeguts: “Només es pot fer per supervivència”
Amb tots els papers en regla, tothom cap als vehicles. Distribuïts per unitats familiars. Possiblement és la feina més complexa. Marxar amb desconeguts i refiar-se d’algú del qual només tens garanties del contacte del grup a Ucraïna. La fredor es pot resumir en deixar els fills i la família a mans d’uns desconeguts, siguin de la Creu Roja, d’una ONG reconeguda o d’un grup de voluntaris benintencionats i motivats per raons d’història personal.
“Una decisió així només es pot fer per supervivència”, apunta una de les encarregades del centre. Són 29 persones, un gos menut, un gat d’orelles retallades, un hàmster gras i tranquil, i només una maleta amb un unicorn. Només una. La resta, bosses de plàstic enormes tan farcides que amb prou feines se’n poden agafar les nanses sense que quedin els dits ben blaus. Canalla i dones. Hi haurà temps per enraonar. Queden uns 2.600 quilòmetres per arribar a l’Empordà. Comença possiblement la part més difícil del viatge: per a uns, la tornada; per als altres, un impàs lluny de casa seva, amb l’esperança de retornar. Estan cansadíssims. Es posen còmodes. La Susi, la metgessa del grup, agafa un cafè i els vehicles es posen en marxa. La primera part de l’operació acaba amb èxit.
