Occident ha multiplicat els enviaments d’armes a Ucraïna per intentar reforçar el seu exèrcit, que des de fa dos dies resisteix la nova ofensiva de Rússia a tot el front del Donbass. Els màxims representants de la Unió Europea i de l’OTAN van mantenir el dimarts una reunió telefònica per explorar noves sancions contra Moscou i coordinar més ajuda militar i humanitària per al país. En els últims dies diversos països han confirmat l’enviament de més armament, tal com havia demanat el president ucraïnès, Volodímir Zelenski.
Un dels més actius són els Estats Units. El Pentàgon ha anunciat que prepara un nou enviament que inclou armes específiques “per la mena de combats que estan mantenint al Donbass”. Això inclou artilleria, radars i sistemes de defensa costanera. També enviaran armes i munició. Els EUA també ha reconegut que diversos països han enviat armament pesant com tancs, blindats i artilleria i últimament han fet arribar avions i peces de recanvi per reparar avions de combat, indispensables per disputar l’espai aeri a Rússia.
Alemanya canvia d’opinió
Després de les crítiques rebudes, Alemanya ha confirmat un canvi de política i ha assegurat que finançarà l’entrega directa d’armes a Ucraïna a través de la seva indústria militar, ja que les reserves del seu exèrcit no són il·limitades. El canceller alemany, Olaf Scholz, ha explicat que han demanat als fabricants d’armes del país “quin material poden subministrar” a Ucraïna a curt termini. Segons Scholz, Alemanya podria subministrar míssils antitanc, sistemes de defensa antiaèria i municions, entre d’altres.
Finlàndia, un altre país que històricament s’havia negat a enviar armes a països en guerra, ha anunciat l’enviament d’un nou paquet d’ajuda militar, tot i que no ha donat detalls sobre el contingut. Noruega també ha confirmat el subministrament d’almenys 100 míssils antitanc Mistral que el seu exèrcit tenia previst destruir, però que consideren que a Ucraïna poden ser efectius per frenar l’avenç rus al Donbass.
