Fa mil dies que la guerra va arribar a Ucraïna i el balanç és agredolç. Kíiv ha resistit fins ara els embats de Rússia, un país amb una maquinària de guerra que sembla infinita i amb unes ànsies d’expansió igual de grans, però ho ha fet a un cost altíssim: desenes de milers de morts i ferits, al front i a la rereguarda, i un país assolat. La victòria de Donald Trump a les eleccions presidencials dels Estats Units no fa sinó afegir més incertesa a un conflicte que està lluny de solucionar-se i que amenaça d’enquistar-se si Occident no es decideix a donar a Ucraïna tota l’ajuda militar i financera que necessita per capgirar la situació. Les tropes russes avancen a pas de caragol per tot el front oriental, però avancen, i no semblen defallir malgrat les monstruoses pèrdues que els infligeix un exèrcit ucraïnès cada vegada més exhaust i faltat de material.
L’Alt Representant de la Unió Europea per a la Política Exterior, Josep Borrell, ja reclamat als estats membres que garanteixin el suport militar que necessita Ucraïna al marge de les decisions que prenguin els EUA, que amb l’arribada de Trump optaran per reduir l’assistència a Kíiv i buscar una sortida negociada al conflicte. El mateix Trump ha dit en diverses ocasions que ell podria facilitar un acord de pau en només 24 hores. Però les tàctiques de Trump no convencen Brussel·les, que veu com una amenaça a la seguretat de la Unió Europea qualsevol pacte que permeti a Rússia quedar-se els territoris ocupats durant aquests dos anys i mig de guerra.
Europa vol passar a l’acció
“Els europeus no poden estar en mode reactiu”, ha defensat Borrell. “No podem esperar que Trump decideixi, el nostre suport a Ucraïna ha de continuar”. Aquest dimarts se celebra una reunió dels ministres de Defensa dels 27 en la qual també participarà el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte. En els últims mesos, Brussel·les no deixa d’enviar senyals, tant en públic com en privat, sobre la necessitat d’invertir més en defensa i seguretat per garantir el subministrament d’armes a Ucraïna i, al mateix temps, reduir la seva dependència dels Estats Units. “Els europeus han d’entendre que la despesa militar és una qüestió que s’ha de prioritzar”, ha insistit Borrell, que ha recordat que la despesa militar a la UE s’ha situat al voltant del 2% en conjunt, però que encara hi ha moltes disparitats entre els estats membres.
El president francès, Emmanuel Macron, poc amic de Trump i les seves polítiques a cop de rampell, va fer unes declaracions similars fa uns dies. “No vull que Europa es converteixi en un paradís d’herbívors que siguin devorats per carnívors”, va dir durant una reunió de la Comunitat Política Europea a Budapest (Hongria). “Europa no es pot permetre desaparèixer políticament” si vol continuar preservant “la pau i la prosperitat del model democràtic”. Macron va insistir que la UE ha d’estar preparada per “defensar els interessos propis” al marge del que facin els EUA i va alertar que una victòria de Rússia a Ucraïna portaria “l’imperialisme” de Putin fins a la frontera de la unió.
Putin treu a passejar l’amenaça nuclear
El president de Rússia, Vladímir Putin, ha aprofitat l’efemèride dels mil dies de guerra a Ucraïna per fer una de les seves accions preferides: treure a passejar l’amenaça nuclear. Putin ha ratificat aquest dimarts un decret que introdueix canvis substancials en la doctrina nuclear russa i que amplia el tipus i l’origen de les amenaces susceptibles de ser neutralitzades amb un atac nuclear. És la resposta del Kremlin a l’esperada llum verda dels Estats Units a Kíiv perquè pugui fer servir armes estatunidenques de llarg radi per atacar territori rus. Amb les armes transferides fins ara, això suposa que les tropes ucraïneses podran llançar míssils a uns 300 quilòmetres dins del territori rus. Ucraïna fa mesos que reclama aquesta autorització, ja que amb els sistemes occidentals pot atacar bases aèries, magatzems de munició i hubs logístics molt pròxims al front.
Ucraïna, un dels països més minats del món
La subsecretaria general d’Afers Polítics i de Consolidació de la Pau de Nacions Unides, Rosemary DiCarlo, ha denunciat davant el Consell de Seguretat que Ucraïna és un dels països més minats del món. Gairebé un 25% del seu territori està contaminat amb mines, segons els seus càlculs. “Han passat mil dies de destrucció generalitzada des que la Federació Russa va llançar la seva invasió a gran escala d’Ucraïna, en una flagrant violació de la Carta de Nacions Unides i del Dret Internacional”, ha etzibat DiCarlo. “Mil dies de mort, destrucció i desesperació”. Des del febrer del 2022, almenys 12.100 civils han mort i uns 26.800 han resultat ferits. “És probable que la xifra real sigui més gran”, ha reconegut. La diplomàtica estatunidenca ha alertat que en els últims mesos ha augmentat el balanç de víctimes civils pels atacs indiscriminats de Rússia amb míssils i drons.
Un acord de pau complicat
Les aspiracions de Donald Trump de facilitar un acord de pau ràpid són poc realistes, ja que Rússia no negociarà mai mentre tingui el vent de cua —i ara mateix el té perquè avança en tres fronts diferents— i Ucraïna no està disposada a cedir territori per posar fi a la guerra. “Mostrar debilitat o entregar territori és només una il·lusió per aquells que defensen que la pau es pot comprar; la pau és l’única recompensa pels valents”, deia fa uns dies el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. El mandatari ucraïnès ha carregat contra diversos estats europeus, sense mencionar quins, per haver pressionat Kíiv perquè faci concessions a territorials a Rússia, un plantejament “inacceptable”.
