Continuen les reunions europees d’urgència per abordar la situació a Ucraïna. El president francès, Emmanuel Macron, ha tornat a emplaçar a líders europeus i representants d’altres regions a una nova cimera que es durà a terme aquest dimecres, tan sols dos dies després de la trobada celebrada dilluns a l’Elisi. Aquest cop, Macron vol ampliar la participació a més Estats —dilluns només van presentar-se alguns dirigents europeus, fet que va generar crítiques de la Unió Europea— i reforçar la unitat d’Europa davant del conflicte. En aquesta ocasió s’espera la participació de països com Noruega, Canadà, Lituània, Estònia, Letònia, la República Txeca, Grècia, Finlàndia, Romania, Suècia i Bèlgica, i es preveu que alguns líders —com el primer ministre belga, Bart De Wever— assisteixin per videoconferència.
A la cimera de l’Elisi, els líders europeus van discutir la possibilitat d’enviar tropes de pau a Ucraïna, però no van aconseguir arribar a un acord unànime sobre aquesta qüestió. Alguns països van expressar reserves pel que fa a la participació directa en el conflicte, mentre que d’altres van advocar per una intervenció més activa per garantir la seguretat a la regió. Tampoc hi van faltar reaccions crítiques de països com Hongria, que va titllar l’esdeveniment de “reunió de líders frustrats”. Tot i les divergències, els participants van coincidir en la importància de continuar donant suport a Ucraïna mitjançant ajudes humanitàries i subministraments militars no letals.
Ara, en una entrevista als principals mitjans regionals de França, Macron ha defensat la necessitat de repetir la trobada per incloure tots els membres de la Unió Europea en les discussions sobre Ucraïna i evitar que es prenguin decisions sense comptar amb la totalitat dels socis europeus. Novament, el mandatari francès ha recalcat que una pau duradora no pot ser negociada sense Ucraïna i ha advertit que un simple alto el foc no solucionaria el conflicte de fons. Pel que fa al paper dels Estats Units, ha explicat que, si bé Donald Trump ha tingut un paper clau en les negociacions, Europa ha de ser capaç de proposar les seves pròpies solucions amb independència de les decisions de Washington.
Rússia, una “amenaça existencial” per a la UE
Sobre el suport militar a Kíiv, Macron ha descartat l’enviament de tropes franceses al front, tot i que ha deixat oberta la possibilitat de desplegar forces amb un mandat limitat en zones allunyades del combat, opció que s’està estudiant conjuntament amb el Regne Unit. També ha argumentat que Rússia representa una “amenaça existencial per als europeus”, recordant la pressió que el Kremlin realitza a les fronteres de Polònia, els atacs cibernètics contra països europeus i la difusió de desinformació en contextos electorals.
A més de les cimeres internacionals, Macron també ha anunciat que en els pròxims dies reunirà els líders dels principals grups parlamentaris i partits polítics francesos per informar-los sobre la situació a Ucraïna i les accions que França emprendrà en el futur. Aquesta iniciativa busca generar un consens intern i preparar el país per a una evolució del conflicte cada vegada més incerta. Finalment, en relació amb una possible comunicació amb Putin, Macron ha afirmat que si el president rus li truca, estarà disposat a parlar sempre que sigui pertinent per al procés de negociació. Aquesta declaració arriba després que França hagi estat un dels països europeus que més converses va mantenir amb Moscou abans de l’inici de la invasió, fet que va atorgar a Macron cert estatus de “mediador” amb capacitat d’asseure a Putin a la taula de negociacions en representació dels interessos europeus.
Sens dubte, França continua posicionant-se com un actor clau en les negociacions sobre Ucraïna, alçant-se com el soci europeu més destacat en la lluita contra la perniciosa influència de Washington i Moscou. Aquesta nova cimera reafirma la intenció del mandatari francès que Europa tingui un paper protagonista en la recerca d’una solució a la guerra.
Trump bombardeja l’ordre internacional
L’impuls d’aquesta nova cimera de líders europeus ha coincidit amb unes declaracions de Donald Trump que han generat controvèrsia global. El mandatari nord-americà ha descartat qualsevol implicació militar dels Estats Units a Ucraïna, excusant-se en la distància geogràfica. Contràriament, ha expressat més confiança en la possibilitat d’un acord després de les converses d’ahir entre les delegacions nord-americana i russa a l’Aràbia Saudita. Però el més xocant ha arribat quan ha asseverat, referint-se a Zelenski: “va permetre que la guerra continués, cosa que ni tan sols hauria d’haver començat”. Aquesta podria ser la primera vegada a la història dels Estats Units que un president nord-americà critica un aliat per no rendir-se a un exèrcit invasor, i exemplifica a la perfecció la situació de desordre internacional a la que estem assistint. El gir de Washington sembla clar: l’ordre internacional està en procés de demolició, i Rússia podria convertir-se en un nou aliat estratègic per als EUA. Europa ho haurà d’assimilar, reaccionar i estar disposada a defensar-se.
Trump on Zelensky: I like him personally, but I don’t care about personally. I care about getting the job done. He allowed the war to go on, which shouldn’t even happened
— Tymofiy Mylovanov (@Mylovanov) February 18, 2025
Trump on Biden: he was grossly incompetent, he didn’t know what he was doing pic.twitter.com/p5tl4TEhGS
