La gestió del conflicte bèl·lic entre l’exèrcit israelià i l’organització terrorista Hamàs, que controla el territori de la Franja de Gaza, no només genera animadversió entre la comunitat internacional, sinó que també ho fa dins les mateixes fronteres israelianes. Centenars de persones han sortit al carrer aquest cap de setmana per protestar contra el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu. Ara bé, aquestes manifestacions no són per exigir-li que aturi la guerra -com sí que es viu en molts altres països del món-, sinó que són per demanar un acord per alliberar els ostatges retinguts per Hamàs des de l’atac del passat 7 d’octubre que va fer esclatar el conflicte, i per exigir la dimissió immediata de Netanyahu.
Davant les protestes de Tel-Aviv, però que també s’han reproduït en altres grans ciutats israelianes, la policia militar ha carregat amb dures contra els manifestants per ofegar les concentracions i evitar que es reprodueixin. De fet, aquest dissabte hi va haver protestes contra el govern de Netanyahu a Jerusalem, Raanana, Netanya, Kfar Saba, Harzliya, Nikhron Yaacov i a les portes del domicili privat del primer ministre israelià, en Caesarea. Durant les manifestacions s’han pogut sentir càntics, segons assegura la premsa israeliana, contra la gestió de l’executiu de Netanyahu amb els ostatges retinguts per l’organització terrorista palestina: “El Govern ha abandonat als ostatges. El poble els portarà de tornada”, augurava una de les pancartes mostrades en la manifestació. Per tal de dispersar els concentrats, la policia ha actuat amb agents a cavall, però no ha pogut fer servir altres mètodes d’acció -com les mànegues d’aigua a pressió- perquè els manifestants han bloquejat l’accés dels camions d’aigua a la ciutat.
Continua l’escalada de morts
Segons l’últim balanç de les autoritats sanitàries de la Franja, ja són 35.857 les persones que han mort i 80.293 les ferides a conseqüència de la cruenta ofensiva de l’Exèrcit d’Israel sobre Gaza en resposta als atacs de l’organització terrorista del 7 d’octubre, que es van saldar amb 1.200 morts i 240 ostatges.
