Tens primer debat, i potser únic, entre els dos grans candidats a la presidència dels Estats Units, Kamala Harris i Donald Trump. Tot fa pensar que malgrat que no hi ha hagut un clar guanyador, qui surt millor és la candidata demòcrata i vicepresidenta, que ha aconseguit posar a la defensiva l’expresident i candidat republicà. L’estratègia de Harris ha estat simple i efectiva, atacar els grans punts dèbils de Trump, el seu ego i les condemnes recents, entre d’altres. A més, la vicepresidenta també ha carregat contra l’expresident dels EUA per “dividir” el país “utilitzant la raça” i ha demanat el vot als republicans prometent millores per a la classe mitjana. “La fortalesa d’un líder és elevar les persones, no enfonsar-les”, ha sentenciat la demòcrata durant el debat. Mentre Harris defensava “posar la gent per davant”, unir el país i aportar un pla econòmic, Trump només ha atiat el discurs xenòfob contra els immigrants posant-se a la defensiva pels retrets de la demòcrata. Amb tot l’optimisme de Harris s’ha imposat al discurs de l’odi de Trump.
“Donald Trump va ser acomiadat per 81 milions de persones. Té dificultats per processar que els ciutadans el van acomiadar”, ha afirmat la vicepresidenta dels EUA sobre l’expresident, que va perdre el poder en les últimes eleccions. En aquest sentit, l’ha acusat d’anteposar els seus interessos personals als dels ciutadans. Per això, Harris, de 59 anys, ha continuat insistint a prometre una “nova generació” de lideratge “optimista” que uneixi els ciutadans i generi “oportunitats econòmiques” per a una societat preocupada per l’alta inflació.
Al seu torn, el magnat de 78 anys s’ha dedicat a atacar constantment a Harris qüestionant, entre d’altres, el seu paper dins de l’administració Biden: “Tot són propostes molt maques, però perquè no les ha implementat encara?”. “Ella és Biden”, ha reblat. També ha tornat a titllar de “marxista” a Harris i ha avisat que si ella guanya, els EUA es convertiran en una “Veneçuela amb esteroides”.
Trump intensifica els atacs als migrants
Un dels temes estrella de Trump durant les últimes dues campanyes electoral ha estat la qüestió migratòria —especialment la llatinoamericana— i en aquesta ocasió no ha estat una excepció. Al llarg de tot el debat, el magnat ha intentat arrossegar el debat cap a la migració i ha culpat els immigrants del “declivi” als EUA. “La nació americana s’està morint”, ha advertit. Tant és així que fins i tot s’ha fet eco sobre una notícia falsa escampada a través xarxes socials en el qual s’afirma que migrants haitians estan “menjant-se” a les mascotes dels residents de Springfield (Ohio). “Milions de persones arriben al nostre país procedents de presons, d’institucions mentals i manicomis. S’estan apoderant de les ciutats. (…). A Springfield, s’estan menjant els gossos, la gent que va entrar, s’està menjant els gats, s’està menjant les mascotes de la gent”, ha afirmat Trump. Després d’això, els periodistes que moderaven el debat han corregit i desmentit les paraules l’expresident citant a les autoritats de Springfield, els qui han informat sobre la falta d'”informacions creïbles” sobre aquest tema.
Estabilitat internacional contra acció desmesurada
Un dels temes estrella en els debats per la presidència dels EUA és la política exterior i aquesta ocasió no ha estat una excepció. Per un costat, Harris ha promès “estabilitat” i cuidar els aliats dels EUA, com Ucraïna. En canvi, Trump ha apostat per marcar una agenda profundament intervencionista amb, per exemple, “negociar un acord” que acabi amb la invasió russa d’Ucraïna. Qüestionat per la seva reputació entre els líders mundials, Trump ha ressaltat la seva bona relació amb el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, que és “un dels homes més respectats”, segons el magnat nord-americà. Pel que fa al conflicte a Gaza, Harris ha defensat que s’ha de posar fi “immediatament” a la guerra. “Cal un alto el foc i l’alliberament dels ostatges”, ha dit.
Avortament
En els últims anys, l’avortament també s’ha convertit en un tema clau i Harris ha aprofitat per fer-ne bandera. “Ni Trump ni cap govern li poden dir a les dones què han de fer amb els seus cossos”, ha denunciat la vicepresidenta, que defensa la protecció del dret a l’avortament. Tanmateix, no ha concretat si permetria algun tipus de restricció a la interrupció induïda de l’embaràs.
El republicà, per la seva part, ha reafirmat que no prohibirà l’avortament a escala federal, però està disposat a donar via lliure als estats per fer-ho. Harris li ha recriminat que nomenés tres jutges del Tribunal Suprem amb la “intenció” de revertir la doctrina marcada per la sentència Roe vs. Wade que protegia l’avortament de restriccions estatals excessives.
Enquestes igualades que es desllorigaran als estats frontissa
Cal apuntar que Harris i Trump han arribat al primer debat entre tots dos amb unes enquestes extremadament igualades. Per un costat, Harris ja no té sense l’avantatge que li donaven les enquestes a l’agost, quan l’entusiasme dels demòcrates amb l’arrencada a correcuita de la campanya la va impulsar als sondejos per davant de Trump amb més de tres punts de marge. En els últims dies el republicà ha recuperat terreny i ara les enquestes el situen a menys distància de la demòcrata.
Segons la mitjana d’enquestes publicada aquest mateix dimarts per la CNN, Harris es manté per davant 49% a 48%. Ara bé, l’últim sondeig de ‘The New York Times’ publicat diumenge fins i tot pronosticava una victòria de Trump 48% a 47%. Com és habitual en les eleccions estatunidenques, l’elecció es decidirà en els coneguts com a “estats frontissa”. Actualment, Harris lidera a Wisconsin i Michigan, mentre el republicà va amb avantatge a Geòrgia i Arizona. A Pensilvània, Carolina del Nord i Nevada la competició continua molt igualada.
