Aquest dimecres 7 de maig s’inicia, sota les pintures de Miquel Àngel a la Capella Sixtina, un procés que segueix una tradició mil·lenària i que culminarà amb l’elecció del successor del papa Francesc. Hi participaran cardenals de tot el món que, privats de qualsevol contacte amb l’exterior i en estricta confidencialitat, duran a terme les deliberacions necessàries per decidir qui serà el 267è papa de l’Església catòlica. Les travesses apunten a diversos candidats, però en aquesta elecció molt sovint hi ha sorpreses, com va passar precisament amb Jorge Mario Bergoglio. En tot cas, aquestes són algunes de les qüestions relacionades amb el conclave, el procediment, que més dubtes i expectació generen.
Què és un conclave?
El procés d’elecció d’un nou papa es remunta a l’edat mitjana i és tota una fita en la història de la institució religiosa amb més fidels del món. La paraula conclave ve del llatí cum clave (“amb clau”) i fa referència al confinament imposat als cardenals durant el procés, que voten el nou pontífex en estricta confidencialitat. Els qui participen en aquestes votacions provenen de tots els racons del món, tot i que Europa continua tenint el nombre més gran, amb 53 cardenals. Hi ha 27 cardenals electors d’Àsia i Oceania, 21 d’Amèrica del Sud i Central, 16 d’Amèrica del Nord i 18 d’Àfrica. Un cop tots ells es posen d’acord per escollir el seu nou líder, una xemeneia a la teulada de la Capella Sixtina indica, amb fum blanc, l’inici del nou pontificat. D’aquí l’origen de l’expressió fumata blanca per anunciar que s’ha arribat a un acord.
Quan se celebra?
El conclave començarà el dimecres 7 de maig i tindrà una durada indeterminada, fins que s’esculli un nou pontífex. El conclave més llarg de la història va arribar a durar tres anys, tot i que en les darreres reunions s’ha assolit un consens en qüestió d’hores: tant Francesc com el seu predecessor, Benet XVI, van ser escollits l’endemà de l’inici de les votacions. Francesc, de fet, ja havia estat el segon candidat més votat el 2005 i, quan va arribar el moment de succeir Benet, era el favorit abans de l’inici de les reunions. Ara, però, no es dona aquesta situació. L’alt nombre de cardenals papables —la majoria nomenats per Francesc— ha impulsat un clima de desorientació a la Santa Seu, sense que cap dels candidats s’imposi com a favorit.
Qui pot ser escollit papa?
Només poden participar en les reunions aquells cardenals de menys de 80 anys. Aquest serà el conclave més multitudinari de la història, ja que fins a 133 membres del Col·legi Cardenalici són elegibles per ocupar el tron de la Santa Seu. Com que la majoria exigida és de dos terços, el nou pontífex haurà de comptar amb almenys 89 vots de suport. Aquesta quantitat, substancialment superior a les edicions passades, implicarà grans esforços per assolir consensos entre els cardenals, i la possibilitat que les votacions s’encallin a causa de les habituals tensions internes entre el sector progressista i el conservador.
Com voten els cardenals al conclave?
El dia de l’inici del conclave es duu a terme un primer escrutini que serveix per fer una radiografia general de la distribució de suports. Per tant, cap a les sis d’aquella mateixa tarda, la fumata serà, si no hi ha cap sorpresa, de color negre. A partir de la segona jornada es duen a terme quatre votacions al llarg del dia —dues al matí i dues a la tarda—, fins que un dels candidats assoleixi la majoria. En cas que no hi hagués consens després de tres dies, es produiria una pausa a la jornada següent, moment en què els cardenals aprofitarien per resar, reflexionar i tractar de reconduir el procés. Si després de set votacions més tampoc no hi ha guanyador, es repeteix la jornada de pausa. A la Capella Sixtina no hi ha espai per a intervencions ni deliberacions; només s’hi accedeix per col·locar la papereta a l’urna i fer el recompte de vots. Per tant, qualsevol estratègia per desbloquejar les votacions s’haurà de donar en els moments informals de convivència, com els àpats a la residència de Santa Marta, on romandran els cardenals fins que acabi el conclave.
Reformisme o continuïtat?
Cada conclave representa, en certa manera, una avaluació sobre el papat que s’acaba. Els cardenals voten si volen mantenir-lo i, per tant, trobar algú que segueixi la línia del pontífex anterior, o si, per contra, volen trencar amb el seu llegat. El 2005, la votació va ser aclaparadorament a favor de la continuïtat, i el papa Benet XVI, qui havia estat la mà dreta de Joan Pau II, va imposar-se en només quatre votacions. En canvi, el 2013, la votació va ser a favor del canvi, impulsant el triomf de Francesc a les urnes. Aquesta vegada, és molt menys clar preveure quina d’aquestes dues opcions prevaldrà.
“Habemus papam”
Un cop hi hagi fumata blanca, el cardenal escollit decideix si accepta el càrrec i, en cas afirmatiu, escull el seu nom com a pontífex. Després d’un moment en solitud a la Sala de les Llàgrimes, on reflexiona sobre la responsabilitat que se li ha atorgat, el nou líder dels 1.400 milions de catòlics del món surt al balcó de la basílica de Sant Pere i saluda els fidels. El protodiaca duu a terme aleshores el famós anunci en llatí Habemus Papam. Un nou pontificat ha començat.
