La unanimitat per al nomenament dels principals càrrecs europeus -els coneguts com a Top Jobs: la presidència de la Comissió, la del consell i l’Alt Representant per als Afers Internacionals- tremola per la dreta. Les crítiques de la primera ministra italiana Georgia Meloni -cap visible del primer grup ultra a l’Eurocambra, els Conservadors i Reformistes Europeus- al tradicional pacte entre socialdemòcrates, populars i liberals per a l’estructura de l’executiu mantenen les tensions en el si del Consell Europeu. A fi de revertir la situació, els mandataris dels països membres busquen atraure Meloni a les seves posicions. El primer ministre polonès, el popular Donald Tusk -una de les veus més potents de la dreta tradicional continental contra els acords amb ECR i Le Pen- ha subratllat el seu respecte cap a les postures de Roma. “No existeix Europa sense Itàlia, ni cap decisió sense Meloni”, assegura.
El pacte entre els grans grups centristes a Estrasburg no pretén, com acusa Meloni, deixar fora els interessos d’ECR -tercera força a la cambra, cal recordar; còmodament per sobre de Renew-. “Hem finalitzat les negociacions per facilitar el procés, però la decisió final depèn de Meloni i la resta de líders”, reitera un diplomàtic Tusk. Similar ha estat la posició del canceller alemany Olaf Scholz, un dels pocs socialistes a la reunió -que, cal recordar, votarà en les discussions previstes per aquest dijous i divendres en nom del president espanyol Pedro Sánchez, absent per la mort del seu sogre-. El mandatari ha tret ferro a les crítiques de Meloni, tot descartant que s’ignori la posició dels conservadors i reformistes. “Tots els 27 són igualment importants, i això és significatiu”, argumenta.
“Cert debat”
Tot i la cerca de posicions comunes, els mandataris no esperen una unanimitat immediata. Els tres candidats -la conservadora alemanya Ursula Von der Leyen per a la Comissió, el socialista portuguès Antonio Costa al Consell i la liberal estoniana Kaja Kallas com a Alta Representant- suscitaran “cert debat” en paraules de Mark Rutte, l’encara primer ministre neerlandès, que acudeix al seu darrer Consell Europeu després de ser nomenat secretari general de l’OTAN. Ara bé, a parer de Rutte, “les tres famílies polítiques centristes han arribat a un acord”, fet que, malgrat que “s’hagi d’acabar de veure”, garanteix un cert fonament. “Crec que l’acord final serà aquest”, postil·la. Més contundent s’ha mostrat el primer ministre belga, Alexander De Croo, que ha defensat una “estabilitat política i capacitat per actuar de pressa” que Meloni i els seus aliats, com ara l’ultra hongarès Viktor Orbán, posen en dubte. “Hi ha tres grups disposats a treballar plegats, així és com funciona la democràcia”, etziba De Croo.
Orban es revolta
Resistent contra les crítiques llançades pels seus homòlegs europeus, Orbán s’ha mostrat indignat contra un acord entre forces polítiques que considera “vergonyós”. L’hongarès ha criticat que els mandataris no hagin recollit a la seva configuració de l’executiu “el pes de les diferents famílies polítiques” en la proposta. Per ordre d’escons, efectivament, els ultres haurien de comptar amb la tercera cadira de la UE; la que el pacte ha entregat a Kallas i el grup liberal. “La decisió no està basada en el mèrit de les eleccions”, argumenta el primer ministre hongarès, en defensa d’un acord EPP-socialistes-ECR. En aquest sentit, critica “l’interès partidista” que, a parer seu, ha guiat les converses en el si de l’Eurocambra. L’equilibri per escons, assegura Orbán, és “el més important”.
