Les eleccions a l’alcaldia de Nova York obren una alternativa política per a un Partit Demòcrata desinflat després de la derrota contra Donald Trump a les darreres presidencials. El socialista Zohran Mamdani, el jove candidat d’origen indi i nascut a Uganda que havia escalat posicions en els darreres setmanes, s’ha imposat a les primàries de la formació amb contundència, amb més de 10 punts d’avantatge respecte del seu perseguidor, l’exgovernador de l’estat i representant de l’establishment blau, Andrew Cuomo. Mamdani ha guanyat amb cert marge en tres dels cinc comtats -o buroughs– de la ciutat; i només ha perdut la majoria a Staten Island i al Bronx, a on Cuomo s’ha emportat el vot de les franges d’edat més elevades. I no només Mamdani ha colpejat les tesis centristes: el tercer classificat ha estat Brad Lander, un jueu progressista que ha abraçat la retòrica resistencialista contra Trump, fins al punt d’haver estat detingut per intentar impedir l’arrest il·legal d’una persona migrada en mans de l’agència federal ICE. Sobre aquesta nova coalició, tot fa pensar que la ciutat més gran del país, amb una població més nombrosa que 38 dels 50 estats, estarà governada per un socialista de 33 anys d’ascendència índia.
El guanyador de les primàries del partit Demòcrata a l’alcaldia de Nova York sol sortir victoriós quan arriben les urnes. Des de la fi de la Segona Guerra Mundial, la metròpoli atlàntica només ha tingut tres alcaldes d’alineació republicana; i només un d’ells, Rudy Giuliani, va ser membre de ple dret del partit conservador durant la seva estada a l’Ajuntament. La cursa que acabarà el pròxim 4 de novembre, però, no serà normal. Mamdani haurà de bregar amb Curtis Sliwa, un presentador de programes de ràdio conservadors que ja va obtenir la butlleta republicana l’any 2021, quan va ser derrotat còmodament per l’actual alcalde, el centrista Eric Adams. L’incumbent, enfonsat per diversos casos de corrupció, ha sortit de les llistes del Partit Demòcrata; però es presentarà als comicis com a independent, malgrat que la seva popularitat es troba en mínims històrics. A més, diversos multimilionaris coneguts pel seu suport al GOP, com l’empresari financer Bill Ackman, han flotat la idea de finançar una quarta campanya alineada amb l’ala dreta del partit demòcrata, que podria fins i tot abanderar el mateix Cuomo. Així, en la cursa electoral que culminarà d’aquí a quatre mesos no només es juga el govern de la ciutat: també es decidirà el projecte a llarg termini de la formació, perduda després de la derrota de Kamala Harris en les presidencials del 2024.
Després de la victòria en les primàries, una munió de personalitats del partit que havien estat crítiques amb Mamdani i el seu entorn van haver de fer marxa enrere i reconèixer-lo com a candidat. Molts demòcrates tradicionals han triat celebrar les formes de la seva campanya, però condemnar-ne el fons. En són exemples els dos líders demòcrates a les dues cambres del Congrés: Hakeem Jeffries (Cambra de Representants) i l’històric Chuck Schumer (Senat), que van lloar en sengles comunicats “l’energia” de l’estratègia comunicativa de l’alcaldable sense arribar a donar-hi suport en cap moment. Altres alts càrrecs de la formació mantenen una distància fins i tot bel·ligerant amb el jove socialista: dos congressistes novaiorquesos, Laura Gillen i Tom Suozzi, que van guanyar seients a candidats conservadors en districtes de majoria vermella, van titllar-lo de “l’absoluta pitjor opció per a Nova York”.
El primer objectiu: mobilitzar les bases
Les tesis de Mamdani troben a Nova York un camp de proves favorable. A la ciutat hi ha més de tres milions de votants registrats com a demòcrates, segons les dades de l’administració electoral novaiorquesa; una base molt més ampla que a qualsevol altra regió del país. Ara bé, en les anteriors eleccions, les que va guanyar Adams, només van anar a les urnes un 26% dels inscrits per la formació blava. A les presidencials es va notar un fenomen similar: la derrota contra Trump va arribar malgrat que els demòcrates són la fora amb més registrats al seu favor, més de 45 milions a tots els Estats Units, un 37% de la població censada. Així, el vot potencialment progressista s’ha quedat a casa en els darrers cicles electorals, marcats per la desafecció amb el centrisme que domina la direcció del partit del ruc. En aquest sentit, el consens, fins i tot entre els crítics, és favorable a Mamdani: amb una campanya aterrada, en constant diàleg amb els seus votants potencials, l’alcaldable s’ha allunyat de l’estil fred dels discursos de Hilary Clinton o la mateixa Harris, centrats a buscar aliances amb els republicans moderats i subratllar la capacitat de gestió enfront de Trump. De fet, el mateix Cuomo ha estat derrotat amb un eslògan en la mateixa línia: Experience matters. “Si el 2024 no va ser un crit d’alerta, això ho és”, declarava a la CNN una històrica batllessa demòcrata, Paige Cognetti, que alertava els seus que “no es guanyaran eleccions el 2026 amb mètodes del 2006”.
Els analistes i estrategs de Mamdani, així com l’entorn de l’esquerra demòcrata, s’han resistit a acceptar els llorers de les seves contraparts conservadores, i han volgut posar el focus en el discurs, no tant en les formes. Al centre de la seva plataforma hi havia la lluita contra la inabastable crisi de preus que pateix la població treballadora nord-americana, amb una fórmula similar a la que qüestiona el nivell de vida de molts catalans: el cost de l’habitatge, els subministraments o l’alimentació s’ha disparat des del 2020, però els salaris reals romanen congelats. Entre els pilars del programa destaca un creixement ràpid de l’habitatge públic, fonamentat en la nova construcció finançada per l’Ajuntament; així com l’obertura d’una cadena de supermercats pública per competir a la baixa amb el gran consum privat. També ha promès una congelació del preu dels lloguers controlats pel consistori, una línia d’educació infantil universal fins als sis anys i una reforma completa del servei d’autobusos, per fer-los “gratuïts i ràpids”.
El ‘Tea Party’ dels demòcrates?
La campanya de Mamdani ha tingut el suport explícit de les grans figures de les branques progressistes del partit. Els dos més destacats, el senador de Vermont i tres vegades candidat a les primàries presidencials, Bernie Sanders, i la congressista del Bronx Alexandria Ocasio-Cortez, cares visibles de l’oposició esquerrana al consens liberal que ha dominat les tesis demòcrates en les darreres dècades. Diversos analistes locals plantegen que la victòria de Mamdani obre la porta a, com a mínim, la construcció d’una estructura independent dins la formació que pugui donar la seva pròpia plataforma als candidats de les esquerres; una sort de Tea Party demòcrata, que emuli el moviment que va fer l’ultraliberal Rand Paul el 2007 per establir un caucus propi dins el GOP. El moment polític ho garanteix: a les baixes xifres de participació s’afegeixen veus cada cop més crítiques dins el partit, que s’expliquen per la baixa popularitat dels actuals líders, com Jeffries (54%) i Schumer (44%). Dels resultats de les eleccions municipals del novembre partirà la pròxima tesi electoral de la formació, el motor amb el qual accediran a les mid-terms del 2026 per arrabassar a Trump les majories a Congrés i Senat. Una victòria de Mamdani podria impulsar el rol del triumvirat amb Bernie i AOC per empènyer els seus cap a l’esquerra. Una nova derrota progressista amenaçaria de cremar el moviment a mitjà termini, en benefici de perfils com el governador de California, Gavin Newsom, que defensa campanyes centristes amb un llenguatge agressiu, gairebé bèl·lic contra la Casa Blanca. El temps -i l’encara nombrosa base de votants demòcrates- parlarà.
