L’experiment Elon Musk a l’administració nord-americana ha arribat al seu punt final. El magnat de Pretoria ha abandonat el seu càrrec com a secretari del pseudodepartament d’Eficiència Governamental (DOGE) entre víctors al Despatx Oval. Fent cas a les xarxes de la Casa Blanca, els escassos quatre mesos de l’home més ric del món assegut a la dreta del president Donald Trump han estat més que reeixits: el compte oficial del govern federal -esdevingut un perfil de memes d’ençà de l’inici del curs- va publicar el passat dissabte una piulada lloant l’empresari. “THE DOGEFATHER“, llegia la publicació, amb una imatge del mateix Musk en la roda de premsa del seu comiat. En paral·lel, el secretari de Comerç, Howard Lutnick, reconeixia al bilionari el seu rol en “retallar la despesa sense motiu, el frau i l’abús financer” del sector públic. “Sabíem que desmantellar l’estat administratiu no seria senzill, però DOGE no marxa enlloc!”, prometia Lutnick, agafant el testimoni. Ara bé, el balanç material de la carrera del sur-africà és pobre. Segons les dades oficials del Departament del Tresor, la despesa de l’administració dels EUA el 2025 va en camí de ser la més alta dels darrers anys.
La xifra d’augment de la despesa pública en els mesos de Musk a l’administració és equivalent a la més conservadora de les seves promeses a l’electorat estatunidenc. Cal recordar que, en un primer moment, l’exsecretari del DOGE assegurava que seria capaç d’eliminar “frau i despesa innecessària” per valor de dos bilions de dòlars. Només posar un peu a la Casa Blanca, va rebaixar les expectatives en un 50%, fins a un bilió de dòlars; per, finalment, reconèixer que no podria anar més enllà dels 150.000 milions. A la seva sortida del Departament, ha estat a punt d’assolir aquesta xifra, però posada de cap per avall: segons les dades oficials del Departament del Tresor, a tancament del mes de maig, la factura estatunidenca s’eleva fins als 2,94 bilions de dòlars, uns 140.000 milions més que un any abans. A escala, en els últims mesos de l’administració Biden, el govern federal havia reduït el càrrec sobre les finances públiques en prop de 80.000 milions de dòlars respecte de l’any anterior. La motoserra de Musk, amb què va fer campanya del bracet del president argentí Javier Milei, ha fet -complint la majoria de pronòstics- créixer els arbres.
Mesos accidentats a les retallades
Els primers moviments de Musk al capdavant del DOGE van recordar a les seves primeres setmanes com a CEO de Twitter. Entre els primers objectius, va destacar la FDA, l’estructura pública dedicada a la vigilància i la seguretat dels mercats alimentari i farmacèutic. Els experts de Musk planejaven fer fora 3.500 treballadors, amb cadenes de correus massives dirigides als empleats públics. Com en el cas de la xarxa social, molts dels acomiadats van haver de ser recontractats en qüestió de dies per recuperar tasques essencials que el Departament d’Eficiència no havia valorat correctament. Finalment, la xifra d’acomiadaments va ser massiva, unes 1.900 persones. Per arribar als seus objectius, la FDA va haver de deixar anar unes altres 1.200 persones amb prejubilacions o pagaments íntegres del seu contracte, elevant encara més la despesa dedicada a personal.
Similar ha estat el cas de l’EPA, l’agència pública de protecció ambiental; o la de Recerca i Desenvolupament, que ha hagut d’abandonar algunes iniciatives per netejar aigües contaminades en zones residencials. Les retallades de personal han estat la marca de la casa de Musk, però altres partides de despesa pública s’han mantingut intactes, quan no s’han disparat en els darrers mesos. Sense anar més lluny, el pressupost del Pentàgon per al 2025 ha augmentat en 150.000 milions de dòlars.
“Decebut” amb Trump
L’execució de Musk al capdavant del departament de retallades ha tingut els seus obstacles. Sense anar més lluny, el passat dimecres un tribunal federal va resoldre que el magnat i el seu equip estaven “exercint el seu poder sobre el govern federal il·legalment”. Malgrat que l’administració Trump defensava que DOGE operava, a tots els efectes, com una consultoria externa, la jutgessa Tanya Chutkan, nomenada durant el segon mandat de Barack Obama, va trobar evidències per demostrar que el bilionari tenia “tant de poder com un alt càrrec designat pel Senat”. Això sí, sense la vigilància pública ni cap mandat democràtic per exercir-lo. “Estem orgullosos d’ajudar a portar el regne del terror de Musk al seu final”, declarava, sarcàstic, el fiscal general de Nou Mèxico, Raúl Torrez, després de la sentència.
El batzac contra el seu full de ruta va arribar enmig de turbulències privades dins la Casa Blanca. Feia temps que el magnat reculava en el seu suport a part del programa econòmic del president. Sense anar més lluny, la seva batalla amb el consultor econòmic especial de Trump, Peter Navarro, ha estat més que pública. Navarro, un economista marginat que s’inventava les cites dels seus llibres sobre protecció comercial, és el gran defensor de la política aranzelària dins l’administració. Una política que Musk ha patit a la seva butxaca, amb una erosió important del capital de Tesla -ha perdut prop d’un 9% de la seva cotització des del nomenament del passat 20 de gener-. En un post a les seves xarxes socials, Musk va respondre a un vídeo de l’economista de referència de Trump assegurant que és “un veritable imbècil”. De fet, ha arribat a referir-s’hi com a Peter Retarrdo.
La lluna de mel amb el trumpisme, però, ha acabat de morir sota el pes de la Big Beautiful Bill, una sort d’òmnibus amb el qual Trump busca aplicar retallades fiscals a les rendes més altes per valor de diversos bilions de dòlars i, entre altres qüestions, disparar la despesa en defensa -ja en màxims-. “Em va decebre veure el decret de despesa massiva, sincerament”, va declarar Musk en una entrevista amb el programa CBS Sunday Morning. Segons el multimilionari, el projecte trumpista “erosiona la feina que ha fet DOGE”, i “eleva el dèficit pressupostari” del govern federal. “Crec que una norma pot ser gran o pot ser bonica, però no pot ser les dues coses”, criticava Musk, un gran proponent d’una administració cada cop més petita. Trump, val a dir, ha esquivat totes les preguntes al respecte, i no s’ha tornat a referir al seu exaliat fins al comiat oficial.
