Aquesta Diada de Sant Jordi és també dia d’eleccions. França decidirà en les pròximes hores quins seran els dos candidats que accediran a la segona volta de les eleccions presidencials del 7 de maig. La incertesa és total. Cap dels quatre candidats amb opcions de seguir a la cursa per l’Elisi té assegurada la seva presència a la segona volta. Però, què sabem realment d’aquestes eleccions? Què està en joc? Qui diu què? T’ho expliquem.
Com funciona el sistema electoral francès?
A França el president ha de ser escollit per majoria absoluta. Es poden fer un màxim de dues voltes per escollir-lo. Si en la primera cap dels candidats obté més d’un 50% –una opció altament improbable–, es fa una segona volta amb els dos candidats que han obtingut més vots a tot el país en la primera. Aquest any la segona volta tindrà lloc el diumenge 7 de maig.
Aquest sistema, històricament, ha beneficiat als partits tradicionals i ha restat opcions als ‘outsiders’. De fet, des de fa 40 anys, conservadors i socialistes han alternat presidències, en diverses ocasions, sense ser les forces més votades en la primera volta.
Quins són els candidats?
En total hi ha 11 candidats però només quatre tenen opcions reals de passar a la segona volta. Aquests són Marine Le Pen, líder de l’ultradretà Front Nacional; François Fillon, candidat dels Republicans, el partit tradicional de dreta; Emmanuel Macron, l’exministre socialista i candidat independent de centre que lidera el moviment ‘En marxa!’; i Jean-Luc Mélenchon, líder de la França Insubmisa, el partit d’esquerra radical.
La resta de candidats són Benoît Hamon, candidat socialista que també compta amb el suport dels Verds; Nathalie Arthaud, candidata del partit d’extrema esquerra Lluita Obrera; François Asselineau, líder de la UPR, partit euroescèptic de dreta; Jacques Cheminade, un ‘gaullista d’esquerres’ que proposa la colonització de la lluna; Nicolas Dupont-Aignan, candidata de la dreta euroescèptica; Jean Lassalle, líder del moviment ‘Resistim!’ que es presenta com a defensor del món rural; i Philippe Poutou, líder del Nou Partit Anticapitalista.
Què pronostiquen els sondejos?
Des que va arrencar la campanya, Emmanuel Macron i Marine Le Pen han encapçalat sempre les enquestes. Només Fillon, malgrat el deteriorament de la seva imatge després que esclatés el ‘Penelope Gate’, ha aconseguit aguantar el pols. En les darreres setmanes però ha emergit amb força un quart candidat que no es trobava entre els favorits, Jean-Luc Mélenchon. Mélenchon, a qui s’ha comparat amb Bernie Sanders i el Podemos espanyol, ha sabut capitalitzar una bona part del sector més esquerrà del Partit Socialista, passant per damunt de Benoît Hamon.
Segons les darreres enquestes, Macron seria la força més votada en la primera volta amb un 24% dels vots, seguit de Marine Le Pen, que obtindria un 22,3%. Le Pen ha anat a la baixa en les darreres setmanes. Fillon, amb un 19,4% i Mélenchon, amb un 19% dels vots, tenen encara marge suficient per donar la sorpresa i desbancar a un dels dos favorits. De fet, es considera que el marge d’error de totes aquestes enquestes dona possibilitats a tots quatre.
Create your own infographics
Què diuen els sondejos pel que fa a les diferents combinacions en una segona volta? Macron, en cas de passar a la segona volta, guanyaria contra qualsevol dels seus contrincants. Amb Le Pen el resultat seria de 66%-34%, amb Fillon de 68%-32% i amb Mélenchon de 60%-40%. Si l’aspirant és Mélenchon, aquest només perdria amb Macron. Superaria a Fillon (58%-42%) i també a Le Pen (60%-40%). Pel que fa a Fillon, possibilitats reals només en tindria si passés a la segona volta amb Le Pen. Aleshores guanyaria per un 57% contra un 43% de Le Pen. La candidata del Front Nacional és qui sortiria més malparada. De fet, es podria donar la circumstància que fos la força més votada en la primera volta i que després no tingués cap opció d’arribar a l’Elisi en la segona.
Què s’hi juga Europa?
Europa s’hi juga moltíssim. L’auge dels populismes i de l’extrema dreta xenòfoba, que acostuma a estar lligada també al replegament nacional i a l’euroescepticisme, té un dels seus màxims exponents a França. De fet, el Front Nacional aspira a guanyar la primera volta de les eleccions, i si bé té gairebé impossible governar, una victòria de Le Pen parlaria molt del deteriorament de la percepció que els francesos tenen d’Europa. Una Europa sense França, ara com ara, significaria la mort definitiva del projecte europeu.
La qüestió d’Europa ha estat, evidentment, una de les qüestions que més protagonisme ha tingut durant la campanya. Le Pen aposta sense complexos per la sortida de França de la Unió Europea, i en el seu programa porta la convocatòria d’un referèndum de sortida de la UE i el restabliment del control de les fronteres. La postura de Melénchon és més complexa, però no s’allunya massa de Le Pen. El pla A del candidat de la França Insubmisa és plantejar una renegociació dels tractats de la UE i sortir de l’OTAN, l’OMC, l’FMI i el Banc Mundial. Si aquest primer plantejament fracassa, el pla B és també convocar un referèndum de sortida de la Unió.
Macron i Fillon, en canvi, no tenen intenció de modificar essencialment la relació de França amb la UE. Especialment Macron, que defensa Europa com a part de la solució dels problemes de França: “L’autèntica sobirania és l’europea”, assegura.
D’altra banda, aquestes eleccions marcaran un punt d’inflexió pels partits tradicionals francesos. Especialment per a la socialdemocràcia, ferida de mort a tota Europa, i també a una França que passarà de ser el partit dominant a ser una força molt feble. Per als conservadors, en canvi, aquests comicis són una prova de foc per mesurar si els partits tradicionals encara tenen el poder suficient per a aturar els populismes i la “nova política”.
Immigració, seguretat i terrorisme
Són temes recurrents, especialment per als partits de dreta. El Front Nacional ha basat bona part de la seva campanya al voltant d’aquestes qüestions. Le Pen considera que la globalització i l’islamisme radical són els dos grans totalitarismes que amenacen la nació, i per això proposa, entre altres, recuperar el control de les fronteres, limitar el saldo migratori a 10.000 persones, o establir un impost a la contractació de persones estrangeres perquè les empreses prioritzin la contractació de francesos.
Fillon també parla obertament sobre aquestes qüestions, i de fet, recull part dels posicionaments de la candidata del Front Nacional. El líder dels Republicans ha insistit molt durant la campanya amb la seguretat nacional i la immigració. Sosté que França necessita quotes d’immigrants i que la UE ha d’endurir la seva política migratòria i d’asil per combatre el terrorisme islamista. A més, vol denegar beneficis socials a immigrants que han residit legalment a França durant menys de dos anys.
Per als candidats més progressistes, la qüestió de la immigració és un tema molt més incòmode. Macron diu que al seu programa “no hi haurà mur” i considera que “Europa ha d’adaptar-se a la immigració massiva, i no resistir-se”. Afirma també que donarà prioritat a les sol·licituds d’asil i que cal assegurar la seguretat “fent respectar sense concessions la nostra laïcitat”. Mélenchon és qui hi passa més de puntetes. Considera que el que cal abordar són les causes del problema en lloc de l’acollida de refugiats.
Les principals fortaleses de cada candidat
Marine Le Pen diu les coses que ningú s’atreveix a dir. El seu discurs marcadament nacionalista i de replegament nacional, el “França primer”, triomfa sovint entre les classes populars més castigades per la crisi i la globalització. Ha trobat en el terrorisme islàmic el perfecte boc expiatori per carregar i sobretot, per legitimar, la xenofòbia i el menyspreu cap als immigrants. La política econòmica imposada per Alemanya i el dèficit democràtic de la UE també juga a favor del Front Nacional. En aquestes eleccions, especialment si accedeix a la segona volta, el seu principal aliat serà l’abstenció. De fet, totes les seves opcions de guanyar estarien en funció de si s’enfronta a Fillon en la segona volta, el que podria provocar que una part de l’electorat progressista decidís quedar-se a casa.
La fortalesa més gran de Fillon és que darrere té un partit gran i organitzat, amb una important representació a l’Assemblea Nacional i que aspira a obtenir a les parlamentàries de juny un bon resultat. Té un elector molt fidel, capaç de perdonar fins i tot un escàndol de grans dimensions com ha estat el dels sous ficticis de la seva dona Penélope, un escàndol que hauria enfonsat qualsevol altre candidat. Tot i que partia com a favorit després d’imposar-se a les primàries a Nicolas Sarkozy i Alain Juppé, Fillon no comptava amb Macron, l’exsocialista que ha revolucionat la política francesa erosionant els dos partits dominants de les darreres dècades. El seu programa conservador pot restar vots a Le Pen i pot arrossegar de la mateixa manera vots del lepenisme si finalment aquesta no passa a la segona volta.
Emmanuel Macron és una cara relativament nova, i en certa manera, allunyada de l’establishment polític, malgrat que havia estat ministre d’Economia amb Hollande. El seu passat socialista no l’ha passat factura, al contrari, juga a favor seu perquè des de la seva posició centrista arrossega vots de la dreta i de l’esquerra. Especialment de l’esquerra i d’un Partit Socialista en un declivi irrefrenable, incapaç de recompondre’s d’uns anys complicats. De fet, alguns pesos pesants socialistes, com Manuel Valls, han optat pel ‘vot útil’ a Macron, temorosos d’una segona volta entre Fillon i Le Pen. Liberal en qüestions econòmiques, progressista en qüestions socials, i crític amb les elits polítiques, reuneix les suficients condicions per ser el mal menor pel votant de dreta o d’esquerra de cara a una segona volta.
Extrotskista, exsocialista, i exministre d’Educació, Jean-Luc Mélenchon és un dels polítics més veterans que es presenten a aquestes eleccions i, per tant, un dels que té més experiència. Fins a les darreres setmanes de campanya havia estat un espectador més en una lluita per la primera volta que semblava que estava reservada per a 3 candidats, però les seves brillants intervencions en els debats televisius van donar un gran impuls a la seva campanya, enfonsant del tot el Partit Socialista. Malgrat la distància ideològica, comparteix força arguments del Front Nacional en qüestions econòmiques. Però a diferència de Marine Le Pen, Mélenchon sap mesurar bé les seves paraules, emmascarant la radicalitat d’algunes de les seves propostes. És també el candidat millor valorat per la gent jove.
Quan se sabran els resultats?
Els col·legis electorals obriran a les 8 hores i tancaran a les 19 hores. Les primeres estimacions fiables no es publicaran abans de les 20 hores. En qualsevol cas, els resultats oficials no es coneixeran fins el dimecres 26 d’abril. Pel que fa a la segona volta, el Consell Constitucional no farà públics els resultats fins el 17 de maig.
Cal tenir en compte, a més, que per dirigir França, el president ha de comptar amb majoria a l’Assemblea Nacional. Per a això serà necessari que el seu moviment (i els seus potencials aliats) també guanyin les eleccions parlamentàries de juny.
