El Vaticà i la Basílica de Sant Pere no només han estat els màxims escenaris de l’Església catòlica, sinó que durant molts anys també van jugar un paper clau en la política mundial i en l’equilibri de poder en les nacions europees de mitjans del mil·lenni. Aquest paper clau en la geopolítica mundial és el que va portar a la guerra entre el Sacre Imperi Romanogermànic i el Regne d’Espanya i la Lliga de Cognac –el nom que va rebre l’aliança de França, Milà, Venècia, Florència i els Estats Pontificis–, que va acabar desencadenant en el saqueig de Roma de 1527.
El papa Climent VII va ser el desencadenant de la guerra que va portar els espanyols a les portes del Vaticà. En un moviment geopolític, va acordar la pau amb França, que tenia la seva particular guerra amb Espanya i el Sacre Imperi Germànic, comandat per Carles I d’Espanya i V d’Alemanya. A més, Climent VII va forjar una aliança amb els Estats Venecians, Milà i Florència per protegir Roma d’una possible invasió otomana. Aquesta aliança entre diversos estats europeus es va acabar convertint en la Lliga de Cognac, una aliança (posant els Estats Pontificis del bàndol contrari als espanyols) que va enfurismar Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, rei d’Espanya i del Sacre Imperi Romanogermànic i líder de la força militar més poderosa del continent.
Prop de 30.000 homes marxant sobre Itàlia
La còlera de Carles V d’Alemanya i I d’Espanya va fer que l’any 1527 es mobilitzessin prop de 30.000 homes entre les tropes espanyoles i les alemanyes -entre les quals es trobaven els famosos mercenaris alemanys, els Lansquenets- comandades per Carles III de Borbó i Georg von Frundsberg, respectivament. La idea inicial del monarca espanyo germànic era només llançar una advertència als Estats Pontificis a través de la guerra contra la seva ‘línia defensiva’ al nord d’Itàlia. La campanya bèl·lica espanyola va quedar aturada fins que va caure Milà. Malgrat l’èxit de les accions militars contra la línia de defensa papal, el monarca germano espanyol es va trobar amb un inconvenient, i és que no hi havia prou fons per poder pagar les tropes, un fet que va desembocar en el saqueig de Roma, la ciutat més rica en mans enemigues i amb la qual es podia satisfer les necessitats econòmiques de l’exèrcit.
Durant el setge de la ciutat de Roma del 6 de maig de 1527, les defenses locals van aconseguir matar el comandant de l’invasor, Carles III de Borbó, una fita que es podria interpretar com una victòria, però que va produir l’efecte contrari, ja que els soldats espanyols van veure que la persona que els havia de pagar pels seus serveis –i qui els havia de controlar– havia mort. Això va fer que les tropes espanyoles, amb una gran quantitat de mercenaris a les seves files, entressin a Roma saquejant i assassinant. L’avenç dels espanyols, sense control, sobre Roma, va acabar portant-los fins a les portes de la basílica de Sant Pere.
189 guàrdies suïssos contra els descontrolats soldats espanyols
L’arribada dels espanyols fins a la plaça de Sant Pere va topar, frontalment, amb la columna de piques formada pels 189 membres del cos de guàrdies suïssos -en aquell moment encara mercenaris contractats per la Santa Seu. La lluita al cor del catolicisme va frenar en sec l’avenç dels espanyols, que van veure com la Guàrdia Suïssa Pontifícia, tot i ser inferior en nombre, alentia el seu avenç formant una línia de protecció per a Climent VII. Els defensors del Papa patien baixes mentre repel·lien els descontrolats soldats espanyols i a mesura que es produïen aquestes baixes els soldats papals anaven retrocedint cap a les portes de la basílica de Sant Pere. Aquest temps que els guàrdies suïssos van donar amb el seu sacrifici al Papa va permetre que Climent VII arribés al passetto di Borgo, un passadís amagat que connecta el Vaticà amb el Castell de Sant’Angelo, on es va amagar durant mesos dels soldats espanyols.
La fugida de Climent VII és una de les gestes més recordades de la Guàrdia Suïssa Pontifícia, i és que el seu sacrifici va permetre que els espanyols no capturessin el Papa. La resistència dels defensors papals va fer que dels 189 guàrdies suïssos que van començar la defensa de Climent VII només en quedessin amb vida 42. Una de les morts més cruels va ser la del capità de la Guàrdia Suïssa Pontifícia, Caspar Roïst, qui ferit greument va buscar refugi a casa seva, on diversos soldats espanyols l’estaven esperant i el van executar a sang freda davant de la seva dona.
Malgrat que el Papa va escapar i Carles V d’Alemanya i I d’Espanya va nomenar un nou comandant per a les seves tropes, els espanyols van executar prop 1.000 soldats defensors i van sembrar el caos per Roma. Pillatge, assassinats sumaris, esglésies, monestirs, palaus dels prelats i cardenals saquejats, unes accions que van durar fins al 6 de juny de 1527, quan el papa Climent VII es va rendir des del Castell de Sant’Angelo i va pagar 400.000 ducats a canvi de la seva vida.
Diversos textos històrics assenyalen que, davant del descontrol dels soldats espanyols, Carles V d’Alemanya i I d’Espanya es va mostrar molt afligit i que durant diversos dies va vestir de dol per les barbaritats executades per les seves tropes, tot i que des d’aleshores Climent VII sempre es va posicionar favorablement als interessos del monarca germano espanyol.
Una gesta recordada i venerada
El sacrifici de la Guàrdia Suïssa Pontifícia ressona encara avui dia entre les parets de la Santa Seu. De fet, la mort dels soldats en defensa del Papa va motivar el canvi en l’estatus del cos de la Guàrdia Suïssa Pontifícia, que va deixar de ser un grup mercenari a ser un exèrcit totalment integrat a la Santa Seu. La gesta dels 189 guàrdies suïssos del 6 de maig de 1527 –dimarts que ve farà 498 anys– es rememora cada any amb la jura de bandera de la Guàrdia Suïssa. Cada 6 de maig, els nous alabarders que s’uneixen a la Guàrdia Suïssa Pontifícia juren els seus càrrecs davant el Papa, mentre que els soldats que reben un ascens prenen possessió del nou càrrec en el mateix acte.
La fita de la Guàrdia Suïssa Pontifícia també ha fet que Sabaton, un grup finès de power metal que basa les seves cançons en conflictes bèl·lics, dediqués el nom del disc que va treure l’any 2016 a la gesta dels guàrdies suïssos. The Last Stand (L’última resistència) és el títol que va rebre el disc i la cançó en la qual es recorden els actes dels 189 guàrdies que van donar la vida per Climent VII.
