La crisi oberta a l’Orient Mitjà per l’atac a un hospital de Gaza ha agreujat les divisions internes a la Unió Europea. Des de l’inici dels bombardejos d’Israel contra la Franja de Gaza com a resposta a la incursió sorpresa de Hamas del passat 7 d’octubre, les institucions comunitàries han estat incapaces d’adoptar una postura comuna i única per intentar mediar en el conflicte i evitar una escalada de tensions. L’últim episodi s’ha produït aquest dimecres al matí al Parlament Europeu. Durant un debat sobre els atacs terroristes a París i Brussel·les i el bombardeig de l’hospital de la Franja de Gaza, els eurodiputats han carregat contra la divisió interna mostrada per la Unió Europea i han reclamat més solidaritat amb els palestins.
Alguns eurodiputats han criticat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per viatjar a Israel per reunir-se amb el primer ministre, Benjamin Netanyahu, i tancar files amb el govern de Tel-Aviv tot i no tenir competències en política exterior. El president del Consell Europeu, Charles Michel, i el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, han hagut de matisar en diverses ocasions declaracions de Von der Leyen. Fins i tot li han hagut de recordar públicament que la política exterior de la UE “la fixen el Consell Europeu i el Consell de Ministres d’Exteriors”, no la presidència de la Comissió Europea. La pressió sobre Von der Leyen ha estat tan forta als passadissos i despatxos comunitaris que, durant la seva intervenció a l’Eurocambra, ha reclamat a Tel-Aviv que respecti el dret internacional.
El bombardeig de l’hospital de Gaza divideix Brussel·les
La divisió entre Von der Leyen i Michel es va tornar a escenificar aquest dimarts al vespre després del bombardeig de l’hospital Al Ahli de la Ciutat de Gaza, que podria haver matat 500 palestins, la majoria malalts, dones i nens. Hamàs i els països àrabs acusen Israel, mentre Tel-Aviv culpa un míssil defectuós llançat per un grup islamista aliat de Hamàs. Els caps d’estat i de govern de la Unió Europea s’havien reunit per videoconferència per mostrar “unitat” i “coherència” amb relació a la postura oficial sobre el conflicte, però tot se’n va anar en orris durant la roda de premsa posterior, quan els dos màxims mandataris europeus van ser qüestionats per l’atac a l’hospital.
Tot i la cautela per la confusió sobre l’autoria de la matança, que en aquell moment s’atribuïa a Israel, el president del Consell Europeu, Charles Michel, va ser molt contundent i va recriminar que els atacs contra les infraestructures civils “no estan en la línia del dret internacional”. La presidenta de la Comissió Europea va evitar valorar el bombardeig perquè no tenia prou informació. La posició de la Unió Europea és clara en el que respecta als atacs de Hamas al sud d’Israel, durant els quals va matar unes 1.400 persones. Michel va insistir que la UE condemna “en els termes més greus” els atacs contra Israel i reconeix el dret de Tel-Aviv a defensar-se. El conflicte sorgeix a l’hora d’exigir a Israel que no bombardegi de manera indiscriminada la població civil. La contraofensiva israeliana ha matat més de 3.000 civils palestins.
Von der Leyen ha estat al centre de totes les crítiques pel seu viatge a Israel de la setmana passada. “Som amics d’Israel. Quan els amics són atacats, els donem suport. Israel té el dret i el deure de respondre a l’acte de guerra de Hamas”, va dir la política alemanya. Molts estats membres i eurodiputats han criticat la rotunditat de les paraules de Von der Leyen, que no reflecteixen els matisos que hi ha a dins de la Unió Europea i en cap cas ha estat prou contundent pel que fa al respecte dels drets humans i de la legislació internacional per part d’Israel. Fins i tot els Estats Units, el gran d’Israel a l’Orient Mitjà, ha demanat contenció al seu soci.
L’ajuda humanitària a Gaza, primer focus del conflicte
El primer embolic intern a la Unió Europea es va produir el 9 d’octubre, dos dies després de la brutal incursió de Hamas al sud d’Israel. El comissari europeu d’Ampliació i Política Europea de Veïnatge, l’hongarès Oliver Varhelyi, va anunciar que Brussel·les suspenia de manera “immediata” l’ajuda al desenvolupament a Palestina. Hores abans el responsable comunitari de gestió de crisis, Janez Lenarcic, havia assegurat que els fons humanitaris no es veurien afectats. Davant la sorpresa i indignació que l’anunci va provocar en diversos governs europeus, la Comissió Europea va haver de rectificar i va aclarir que faria una “revisió urgent” dels fons europeus que s’envien a Palestina per evitar que anessin a mans de Hamas, però que en cap cas aturaria els pagaments als projectes de cooperació. Després d’això, Brussel·les va donar per tancat l’incident i va assegurar que en el futur intentaria “coordinar-se amb els estats membre i els socis qualsevol acció de seguiment necessària”.
