La Comissió Europea continua escenificant el seu xoc amb el govern d’Israel. El comissari de Cultura i Joventut del govern d’Ursula von der Leyen, el socialdemòcrata maltès Glenn Micallef, ha exigit a Tel-Aviv que aixequi el bloqueig d’ajuda humanitària a la Franja de Gaza. Segons Micallef, l’assistència a la població palestina, especialment als 70.000 infants amenaçats per l’ofensiva de les Forces de Defensa d’Israel, és “la prioritat més important” de Brussel·les. En aquest sentit, ha qualificat la situació provocada per la invasió de “catàstrofe” humanitària. “Durant més de 80 dies, Israel ha bloquejat l’entrada d’ajut humanitari a Gaza; això són més de 80 dies sense aliments, medicaments i altres subministraments bàsics”, assevera el dirigent laborista.
Micallef ha atacat directament el primer ministre, Benjamin Netanyahu, a qui ha acusat d'”obstaculitzar” l’ajuda als infants palestins. El govern de Netanyahu s’ha assegurat, apunta el comissari, que els recursos que arriben al territori ocupat siguin “insuficients”. “L’ajuda que ha permès entrar al territori és una gota en l’oceà”, ha lamentat. Així, ha reclamat a Tel-Aviv que permeti el pas dels subministraments, per capgirar una situació “greument preocupant”.
Crítiques de l’esquerra
El posicionament de la CE ha estat insuficient a ulls de bona part de l’Eurocambra. L’eurodiputat de Compromís, Vicent Marzà, ha retret a l’executiu europeu que arriba “tard” a la “catàstrofe” palestina. “És urgent que Europa deixi de ser còmplice d’un genocidi a través del silenci, els tractats i el comerç d’armes”, ha reblat, tot definint Gaza com “el camp de concentració més gran del món”. En aquest sentit, reclama un “embargament total d’armes” contra el país. També ha plantejat que Netanyahu i els alts càrrecs del seu govern siguin jutjats per la Cort Penal Internacional per “crims de guerra i crims contra la humanitat”.
Crítiques per l’atac a diplomàtics
Les declaracions de Brussel·les arriben hores després que les Forces de Defensa d’Israel hagin obert foc contra un grup de diplomàtics i periodistes a Cisjordània. Malgrat que les FDI han justificat les seves accions, assegurant que es tractava de “trets d’avís” per evitar que els enviats internacionals accedissin a una zona de combat, la Comissió ha exigit una investigació completa sobre l’incident. “Qualsevol amenaça a la vida dels diplomàtics és inacceptable”; ha reblat l’alta representant de la UE per als afers internacionals, Kaja Kallas. Per la seva banda, el ministre d’exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha qualificat l’atac d'”intolerable”, i ha exigit “responsabilitats” a la cúpula militar israeliana.
