L’alt representant per a la política exterior de la Unió Europea, Josep Borrell, s’afegeix a la línia militarista de bona part de l’executiu comunitari. En una intervenció aquest dimarts al Fórum Nueva Economia, el que fora ministre espanyol d’afers exteriors ha criticat la tendència al “desarmament” d’Europa d’ençà de la crisi financera del 2008. Les concessions pel que fa a la política de defensa continental als mecanismes de l’OTAN, assegura, poden girar-se en contra de Brussel·les davant el nou panorama geopolític. Especialment, argumenta, davant el risc d’un retorn de Donald Trump a la Casa Blanca. “Depenent de qui governi des de Washington, potser no podem confiar en el suport nord-americà per protegir-nos”, alerta.
Davant aquesta conjuntura, poc falaguera per a la defensa d’Europa en cas de conflicte bèl·lic, Borrell ha fet una crida a establir un “mecanisme comunitari” per garantir la “protecció” dels estats membre. Davant el possible tancament del “paraigua dels Estats Units”, els països de la UE han de “saber construir la seva capacitat de defensa”. Tot i que no nega la utilitat del pacte atlantista, que considera “irreemplaçable”, el català subratlla la urgència de situar la capacitat militar conjunta com un “pilar europeu”. Tot i que els escenaris a mitjà termini no contemplen una “guerra contra la UE”, la “competició entre grans potències” situa qualsevol regió sense capacitat defensiva en una posició de debilitat.
En aquest sentit, Borrell ha instat els governs dels països membres de la UE a abandonar les històriques “reticències” amb la defensa comuna, no només a escala militar. Una cooperació efectiva entre governs i exèrcits en àmbits com la intel·ligència té, a ulls de l’alt representant, un “gran potencial”. Similar a l’abandonament de línies vermelles en l’àmbit fiscal que es va produir durant la pandèmia, l’exministre ha instat a crear un instrument financer comunitari per “reforçar les capacitats de defensa de la Unió”, deixant entreveure una defensa d’estratègies conjuntes de compra d’armes i material militar, un dels grans tabús que encara sostenen els detractors de l’autonomia de l’Atlàntic Nord.
Ucraïna, “moment fundacional”
L’impacte sobre la política exterior i de defensa de la UE del conflicte a Ucraïna situa la invasió, per a Borrell, com un dels grans “moments definitoris” de la construcció europea. Per al que fora titular d’Exteriors en el primer govern de Pedro Sánchez, l’agressió russa del febrer del 2022 se situa a la mateixa escala que la creació de la CECA després de la IIGM o la integració monetària en l’estructura conjunta dels 27. Les escletxes que ha generat aquella, però, requereixen que Europa es faci “forta en defensa i seguretat”; no només davant l’amenaça russa, sinó també per l’evidència d’una multipolaritat conflictiva. “Ens hem de relacionar amb la resta del món, i això vol dir mantenir unes relacions internacionals més sòlides i millorar les nostres capacitats de defensa”, raona.
