La pressió dels grans noms del Partit Demòcrata sobre la figura del president Joe Biden ha sortit, finalment, l’efecte desitjat. El llogater de la Casa Blanca els darrers quatre anys ha anunciat aquest diumenge la seva retirada de la cursa electoral. En una missiva publicada en les seves xarxes socials, Biden reconeix que “va en el millor interès del partit i el país que em retiri i em centri exclusivament a complir les meves obligacions com a president en el que queda de legislatura”. La comunicació del fins ara líder de la butlleta Demòcrata per al pròxim novembre recull alguns dels assoliments de l’administració sortint, especialment en l’àmbit econòmic; i planteja la seva sortida com una fi a la confrontació interna. “Crec el que sempre he cregut: que no hi ha res que els americans no puguin fer si ho fan junts”, conclou.
— Joe Biden (@JoeBiden) July 21, 2024
En la carta, publicada al seu compte personal d’X -antic Twitter- Biden descriu l’economia nord-americana després de la seva administració com “la més forta del món”. Entre els assoliments que detalla en el seu adeu de la primera línia política, el president destaca les inversions per “reconstruir la nació”; especialment en l’àmbit de les infraestructures, la renovació del Tribunal Suprem o la lluita contra l’addicció a les substàncies estupefaents entre els veterans de l’exèrcit. En la línia de les demandes de la majoria de grans veus Demòcrates en les darreres jornades, doncs, eleva el seu “llegat” presidencial, i se centrarà en endavant en la seva activitat administrativa.
Una successió incerta
Les principals veus del partit, així com els mitjans afins als Demòcrates, semblen haver construït un consens en les darreres setmanes al voltant de la vicepresidenta Kamala Harris per agafar el testimoni de Biden de cara al novembre. De fet, en una piulada posterior al comunicat, el mateix president ha fet públic el seu recolzament a la número 2 per ocupar el seu lloc a la butlleta del partit. “Vull oferir el meu suport absolut a Kamala per ser la nominada del nostre partit aquest 2024”, detalla. Ara bé, diversos càrrecs, entre els quals destaca l’expresidenta de la Cambra de Representants, Nancy Pelosi, s’han decantat per un procés de primàries obertes, en rebuig a una designació a dit per part del Comitè Nacional. És una opció, val a dir que diverses enquestes i analistes van començar a contemplar arran del debat: en un sondeig elaborat per la consultora Bendixen & Amandi, molt propera a Obama, el nom Demòcrata millor posicionat per derrotar Trump en tres mesos seria l’exsecretària d’Estat i candidata el 2016 Hillary Clinton.
Els dubtes entre la base Demòcrata sobre la capacitat de Kamala Harris per fer-se amb els suports suficients en una elecció contra Donald Trump són més que coneguts. De fet, entre els perfils del partit que demanaven que Biden es mantingués a la cursa, les crítiques cap a la vicepresidenta com a perfil de cara al votant s’han fet cada cop més agres. En un directe al seu perfil d’Instagram, la diputada per Nova York Alexandria Ocasio-Cortez, coneguda figura de l’ala esquerra de la formació i una de les més dedicades a continuar sota un segon mandat de Biden, va alertar que “no hi ha consens entre els que volen que el president marxi en el seu suport per Harris. Molts estan interessats en desfer-se de tota la butlleta”. Tampoc els grans donants del partit semblen convençuts: en declaracions al portal digital Politico, el magnat John Morgan alertava els crítics d’una derrota encara més flagrant sota el paraigua de la veep: “Compte amb el que desitgeu”.
La decisió Demòcrata
La situació interna del Partit Demòcrata, especialment tensa arran de l’incòmode debat televisat contra el rival Republicà Donald Trump, es va fer insostenible després del diagnòstic de Covid-19 que va anunciar Biden just abans d’un especialment rellevant míting a Las Vegas, davant la comunitat llatina de l’estat de Nevada. D’ençà, el degoteig de veus del partit que han demanat el pas al costat del president ha estat constant; amb perfils tan rellevants com la mateixa Pelosi, o l’actual líder de la majoria al Senat, Chuck Schumer. Fins i tot l’expresident Barack Obama, segons va fer públic el Washington Post, va trucar diversos oficials de la formació del ruc per comunicar-los la seva preocupació per la continuïtat de Biden al capdavant de la candidatura. Per sota d’aquests lideratges, han expressat el seu descontentament figures com el popular congressista californià Adam Schiff; o el representant a l’estat d’Ohio, Jason Crown, que va arribar a fer-ho cara a cara, en una trucada amb altres alts càrrecs.
Malgrat l’oposició interna, en les darreres hores Joe Biden havia redoblat el seu perfil com a candidat en un clar cos a cos amb Trump. El líder conservador sortia reforçat de la Convenció Nacional del seu partit; i el ja excandidat va passar a l’atac, acusant-lo de voler “ser un dictador” des del Despatx Oval. L’enfrontament ha continuat aquest mateix diumenge, amb les amenaces per part de Mike Johnson, actual president de la Cambra de Representants, d’impugnar la retirada de Biden, atès que havia estat designat en unes primàries obertes amb el vot de milers d’inscrits en el seu partit. En aquest sentit, Johnson ha acusat la cúpula Demòcrata de “voler posar un substitut després de reunir-se d’amagat en l’habitació del darrere”; i avisa que la decisió podria xocar amb el sistema electoral de diversos estats de la federació.
Retòrica trumpista
En els minuts posteriors a l’anunci de Biden, el seu ja exrival a les eleccions del novembre, Donald Trump, ha estat el primer a reaccionar a la notícia. A parer de Trump, el president “no era apte” per dirigir al país. Ha continuat, de fet, amb les desbarrades que ja va llançar a la sortida de les eleccions del 2020, quan va caure derrotat; tot assegurant qeu “va arribar al càrrec amb mentides”. “Patirem molt per la seva presidència, però posarem remei al mal que ha fet”, ha publicat al seu compte a la seva pròpia xarxa social, Truth Social -cal recordar que té prohibit l’accés a X-.
