Aquest dimecres a la tarda ha començat la batalla política per l’amnistia al Parlament Europeu. El debat, que ha durat pràcticament dues hores, ha comptat amb 38 intervencions diferents on s’han pogut sentir veus partidàries a l’amnistia i d’altres, amb un to més agressiu que ha generat molta tensió dins la sala, contràries a la desjudicialització. Ha estat marcat pels retrets entre les diferents formacions, amb els grups impulsors de la discussió -el Partit Popular Europeu, Renew, ECR i I+D- carregant durament contra les accions de Pedro Sánchez, i la resta de formacions acusant precisament la dreta de posar en perill l’estat de dret a Espanya per les seves actuacions de l’estat al llarg dels últims anys.
La sessió ha estat definida pel to acalorat de la majoria de les intervencions. De fet, alguns dirigents portuguesos socialistes han reconegut sentir-se “ofesos” per les referències que ha fet el president dels populars europeus, l’alemany Manfred Weber, en la seva intervenció inicial a la dimissió del ja exprimer ministre de Portugal, Antonio Costa, investigat per un cas de malversació i corrupció. Tot i que ha arrencat amb un to pausat i políticament correcte, la crispació dels eurodiputats ha anat creixent exponencialment a mesura que passaven les intervencions. Un clar exemple d’aquesta tensió ha estat el socialista Juan Fernando López Aguilar, que des del faristol ha defensat la seva posició pràcticament a crits. Un to poc habitual en un debat parlamentari.
La prudència de Reynders
Per començar, la Comissió Europea (CE) ha garantit que farà una anàlisi exhaustiva, “de forma independent i objectiva” de la llei d’amnistia. Així ho ha assegurat el conseller de Justícia, Didier Reynders, durant la seva intervenció per encetar el debat que ha forçat el PP a l’hemicicle d’Estrasburg per abordar la llei d’amnistia que ha pactat l’independentisme amb el nou president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Reynders ha deixat clar que seguirà “molt de prop” la situació davant les preocupacions expressades per algunes formacions sobre aquesta qüestió i les comissions pactades amb l’independentisme, però que la Comissió manté que el conflicte entre l’Estat i Catalunya és un afer “intern”, per la qual cosa s’ha de regir segons el seu ordre constitucional.
En aquest sentit, la secretaria d’Estat d’Afers Exteriors i Globals i representant del govern espanyol, Ángeles Moreno, que parlava en nom de la presidència de torn del Consell, ha advertit que “no contribueix a millorar la democràcia europea” fer un debat sobre una normativa que és competència “interna” d’Espanya. Moreno ha considerat que tractar l’amnistia al Parlament Europeu és “perjudicial” per a la Unió, ja que això exemplifica les “tendències preocupants” d’Europa. Seguint en aquesta línia, la representant de l’executiu espanyol ha lamentat que durant el debat s’equipari la llei d’amnistia que s’està tramitant a Espanya per desjudicialitzar el Procés amb iniciatives d’altres països, referint-se a Polònia i Hongria, ja que ha considerat que no són polítiques que es puguin equiparar.
Les intervencions de l’independentisme
Junts i ERC, en les seves intervencions, han retret al Partit Popular la seva deriva “trumpista” i els han volgut deixar clar que la llei que s’està tramitant no és una “anomalia”. De fet, han recordat les diverses amnisties que s’han produït al llarg de la història, tot i que l’índole d’aquestes era diferent. Entre les acusacions de “traïció” cap a Sánchez per part dels europarlamentaris de l’extrema dreta espanyola i els retrets dels populars, l’eurodiputat de Junts, Toni Comín, ha apel·lat directament a Weber, a qui ha recordat que els jutges de Schleswig-Holstein van rebutjar l’extradició del president a l’exili, Carles Puigdemont.
Al seu torn, l’eurodiputat d’ERC, Jordi Solé, s’ha dirigit a Reynders, dient-li que pot estar “tranquil” pel fet que la llei d’amnistia “no va en contra de la Constitució espanyola ni en contra de la Unió Europea”. “Intenta reparar […] la repressió contra un moviment viu i democràtic com l’independentisme”, ha etzibat. Solé també ha volgut referir-se a les manifestacions que s’han celebrat a Ferraz durant les últimes setmanes on s’ha exhibit simbologia nazi i franquista. En aquest sentit, l’eurodiputat republicà ha dit que la Comissió hauria de centrar-se més en aquestes qüestions i no tant en l’amnistia.
Els retrets del PP i Vox contra l’amnistia
Una de les intervencions més esperades era la del president dels populars europeus, Manfred Weber, qui en l’inici del seu torn, tal com ja havia avisat al llarg dels últims dies ha llegit textualment la carta del ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) -que fa cinc anys que està pendent de renovació- en què els jutges expressaven la seva preocupació per la llei d’amnistia. “Quan la corrupció i els violents no són perseguits, l’estat de dret està en perill”, ha afirmat.
Mentre que les veus socialistes, com la de Javi López, donen suport a la norma espanyola pactada amb l’independentisme, l’italià conservador Niccola Procaccini o el popular romanès Siegried Muresan, consideren que la llei d’amnistia és un atac contra l’estat de dret, i que, per tant, no es pot permetre. “He vist a milers de persones als carrers, com a Polònia. Per què? Perquè l’estat de dret és universal i un pilar de la democràcia a Europa”, ha etzibat l’eurodiputat polonès, del grup dels populars, Andrzej Halicki, carregant contra la posició dels socialistes. De fet, seguint el fil, l’eurodiputat de Ciutadans Jordi Cañas ha dit que el president espanyol només ha acceptat l’amnistia per un interès personal: “Per set vots, Sánchez ataca l’estat de dret d’aquesta unió“, ha asseverat.
El PP ha seguit la mateixa línia de discurs que Ciutadans, però ha sigut Vox qui ha apujat encara més el to referint-se a l’amnistia com un “cop d’estat”. “Els espanyols volen una resposta clara i concisa, perquè veuen com Espanya va pel camí de convertir-se en una tirania; cap europeu decent entendrà que la Comissió Europea apliqui una doble vara de mesures amb Polònia i Hongria, quan la situació a Espanya és més greu”, ha reblat l’eurodiputat de l’extrema dreta espanyola, Jorge Buxadé.
La resposta socialista
Per la seva banda, les veus partidàries a l’amnistia han considerat que les reaccions i els retrets de la dreta i l’extrema dreta europea, afina al PP i Vox, no són més que una mostra de la derrota arran de les eleccions del 23-J. “Com poden afirmar que la Constitució està en perill quan han estat violant des de fa cinc anys la renovació del Consell General del Poder Judicial?”, ha preguntat la presidenta de la formació socialista a l’Eurocambra, Iratxe García. L’eurodiputada acusa la dreta de “mentir” quan asseguren que l’amnistia inclourà els delictes de terrorisme. Unes afirmacions que s’han repetit diverses vegades al llarg del debat.
