Julian Assange és, després de més d’una dècada de persecució, un home lliure. El programador i fundador de WikiLeaks ha aterrat aquest dimecres a Austràlia després d’una “llarga negociació” amb el govern estatunidenc de la mà del primer ministre del país del qual és nadiu, Anthony Albanese. Agraït, Assange ha declarat davant la premsa que l’actuació del gabinet oceànic “l’ha salvat la vida”. També la seva dona, Stella Assange, ha dedicat paraules de congratulació cap a Albanese: l’executiu australià hauria estat clau a “crear l’espai polític per assolir la llibertat” de l’encausat. Val a dir que la llibertat no ha estat gratuïta: Assange ha trepitjat sòl australià després de declarar-se culpable de “conspiració per cometre espionatge” sota l’Espionage Act dels Estats Units, aprovada l’any 1917, sota l’administració Woodrow Wilson. “És una criminalització del periodisme”, critica la seva advocada, Jennifer Robinson, que titlla l’actuació de Washington durant la darrera dècada de “càstig per exercir la llibertat de premsa”.

La persecució d’Assange, cal recordar, es fonamenta sobre la publicació a Wikileaks de diverses imatges que provaven suposats crims de guerra comesos pels Estats Units a l’Iraq i l’Afganistan durant la guerra del Golf -unes imatges que, segons continua defensant el fundador, “eren verídiques i d’interès públic-. Tant ell com la seva dona esperen que, un cop la situació es normalitzi, l’administració Biden -si continua existint a partir del novembre- contempli un indult presidencial. Sense un perdó de tots els càrrecs, així com una reforma de la llei d’espionatge, alerten d’un “perillós precedent en futurs casos contra periodistes”. L’avenç de la condemna d’Assange, així com les passes endavant en el canvi legal, “interessen a tota la premsa”; atès que els EUA mantenen la capacitat de perseguir la difusió d’informació que, com en el cas del 2010, vagi en contra dels seus interessos.

Imatge d'una prestatgeria amb diverses còpies del llibre d'Edward Snowden, 'Permanent Record' / EP
Imatge d’una prestatgeria amb diverses còpies del llibre d’Edward Snowden, ‘Permanent Record’ / EP

Llibertat per activisme

L’equip legal d’Assange, en aquest sentit, ha lloat la determinació del fundador de WikiLeaks per, en paraules de l’advocat Barry Pollack, “haver sacrificat anys de la pròpia llibertat en defensa de la llibertat d’expressió i de premsa”. En aquest sentit, els lletrats neguen la major: tot i la declaració de culpabilitat -no més que una palanca per acceptar el clatellot estatunidenc i recuperar la llibertat- les autoritats judicials de Washington “no han pogut demostrar” que les publicacions de WikiLeaks hagin suposat un “perill per a la vida de tercers”. Tot i l’absència de proves fefaents d’aquest fet -clau per a l’aplicació de l’Espionage Act- Assange ha passat el darrer lustre a una presó d’alta seguretat al Regne Unit, a l’espera d’una amenaçadora extradició a territori nord-americà. L’entrada al sistema penitenciari britànic, cal recordar, arribà el 2019 després de set anys d’asil a l’ambaixada de l’equador a Londres.

L’Espionage Act, una eina de Washington

Cal recordar que, entre altres diversos casos d’acusacions fonamentades sobre la llei d’espionatge, en destaca el d’Edward Snowden. El president de la Freedom Press Foundation continua perseguit per la revelació de secrets relacionats amb el programa secret de control d’internet Prism. També ha estat clau en sonors casos relacionats amb l’exèrcit dels Estats Units, com ara el de l’analista Chelsea Manning, la militar acusada de revelació de secrets per facilitar a WikiLeaks imatges i documents relacionats amb les guerres a l’Iraq i l’Afganistan; així com el de Reality Winner, la militar que va revelar documents que apuntaven a una implicació de Rússia en el resultat de les eleccions del 2016 que van acabar amb Trump a la Casa Blanca. El mateix 45è president dels Estats Units, curiosament, ha estat colpejat pels efectes de la norma: en els seus darrers dies a l’administració després de la derrota electoral del novembre del 2020, es va negar a retornar una munió d’arxius secrets a la Casa Blanca. El passat mes d’abril, Trump es va declarar no-culpable de tots els càrrecs, i roman a l’espera de judici, ja condemnat pel pagament de suborns a l’actriu pornogràfica Stormy Daniels.

Més notícies
Notícia: Dos mesos contra rellotge: o investidura o noves eleccions el 13 d’octubre
Comparteix
El ple posa de manifest les discrepàncies entre els grups per a una possible investidura d'Illa o Puigdemont | Ja hi ha acusacions creuades sobre qui serà el culpable d'una repetició electoral
Notícia: D’Ausiàs March a Montserrat Roig: les noves lectures de batxillerat
Comparteix
La conselleria ofereix un llistat de recomanacions per orientar als docents sobre quines obres poden treballar a l'aula de cara al curs vinent
Notícia: Moncloa obre la carpeta dels pressupostos amb pressions cap a ERC i Junts
Comparteix
La ministre d'Hisenda, Maria Jesús Montero, reclama als partits catalans que deixin enrere el concert econòmic per als comptes del 2025
Notícia: Illa es compromet a dialogar “de bona fe” per evitar la repetició electoral
Comparteix
"M'hi esforçaré perquè és el millor per al país", promet el líder socialista

Comparteix

Icona de pantalla completa
Missing 'path' query parameter