Tot i les reticències inicials de Zelenski a l’acord proposat la setmana passada per Donald Trump sobre el control dels recursos ucraïnesos, Kíiv estaria molt a prop de cedir davant les pretensions del magnat nord-americà. D’aquesta manera, els dirigents ucraïnesos esperen assolir una normalització de les relacions diplomàtiques amb l’administració Trump que faciliti un compromís dels Estats Units amb la seguretat d’Ucraïna i obri el camí a unes possibles negociacions de pau.
El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, estaria planejant una visita a la Casa Blanca aquest divendres després que els funcionaris d’ambdós països hagin arribat a un acord sobre l’explotació de recursos a Ucraïna. Aquest cop, el pacte no es limita únicament a les terres rares, sinó que busca l’aprofitament d’altres elements com el gas, el petroli, les infraestructures o els ports. Segons ha avançat Financial Times, els funcionaris del país europeu ja disposen d’un esborrany final de l’acord, que establiria un fons de reconstrucció d’Ucraïna. Kíiv hi contribuiria amb el 50% dels ingressos derivats de la comercialització dels recursos minerals estatals, així com del petroli i el gas.
Aparentment, al document no hi constaria cap garantia de seguretat dels EUA amb Ucraïna en els pròxims anys, factor que Zelenski considerava essencial per assolir qualsevol mena d’acord amb el gegant nord-americà. “No puc vendre el nostre Estat”, declarava fa uns dies, exigint als EUA que no es deslligués del seu paper com a garant de la defensa transatlàntica. Tanmateix, el canvi de rumb de l’administració Trump escenificat en l’apropament diplomàtic amb Rússia i les declaracions contràries a Zelenski i Europa han evidenciat que Washington ja no és un soci fiable per als interessos estratègics dels europeus. El president ucraïnès hauria acceptat, doncs, sent conscient del que això representa per a la sobirania del seu país.
Putin planteja la seva pròpia oferta a Trump
Rússia ha reaccionat ràpidament a aquest moviment amb unes declaracions del seu president, Vladímir Putin, qui ha assegurat que Moscou està preparada per oferir cooperació als nord-americans -a qui ja es refereix com a “socis”, tant polítics com econòmics- si mostren interès a treballar amb ells. “Tenim molts més recursos d’aquest tipus que Ucraïna. Rússia és un dels líders mundials en reserves de terres rares”, ha declarat, convidant els EUA a impulsar projectes conjunts de mineria i extracció de materials crítics en el seu propi territori. El mandatari rus també ha destacat la importància de les seves reserves d’alumini, un mineral estratègic en els sectors tecnològic i aeroespacial.
D’aquesta manera, Moscou buscaria garantir l’accés de les empreses nord-americanes als recursos dels territoris ocupats d’Ucraïna, donant per fet que Rússia -ara que gaudeix de la connivència dels EUA- seguirà mantenint el seu control tot i les crítiques de la comunitat internacional. “Estem preparats per atraure inversió estrangera als territoris històrics que han estat retornats a Rússia”, ha asseverat el mandatari rus, en referència als terrenys arrabassats a Ucraïna.
La Unió Europea ho segueix intentant, sense èxit
La Unió Europea, en un nou intent per tenir veu en les negociacions relatives al seu país veí, va oferir aquest dilluns el seu propi acord per “materials crítics” a Kíiv, just després que Trump declarés que la firma d’un acord amb Zelenski pels drets dels seus recursos naturals era imminent.
“Vint-i-un dels trenta materials crítics que necessita Europa poden ser subministrats per Ucraïna en un marc de cooperació beneficiosa per a les dues parts”, va afirmar Stéphane Séjourné, Comissari europeu d’Estratègia Industrial, durant la visita de la cúpula europea a Ucraïna amb motiu del tercer aniversari de la invasió. Tot i l’aparent “valor afegit” que pot oferir Europa en qualsevol acord -mai exigirà condicions a Ucraïna que no siguin beneficioses per a ambdues parts-, Zelenski ha acabat cedint davant les pretensions de Trump. Novament, la fragilitat d’Europa per imposar-se davant les intencions dels Estats Units planteja interrogants sobre el possible paper del Vell Continent en unes futures negociacions de pau a Ucraïna.
