Ara que ha arribat l’estiu, la principal destinació de la gent és la platja. Qui vulgui fugir, però, de les grans aglomeracions, de la sorra i del mar pot aprofitar que els Països Catalans gaudeixen de molt bons museus. El Món ha volgut proposar una volta al territori català fent parades a 10 museus de diferents tipus; des d’art contemporani fins a art més clàssic, passant per museus de ciències o fins i tot de temàtica esportiva.
Catalunya
A Barcelona visitarem quatre museus diferents. La primera parada serà al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que es troba al Palau Nacional de Montjuïc. El millor d’aquest museu és la col·lecció de pintura mural romànica, que és una enveja a nivell internacional. També hi estan exposades obres del modernisme català i del gòtic, passant per artistes com Antoni Gaudí i Ramon Casas, o Ticià i Diego Velázquez.
Aquesta setmana, el MNAC ha sumat tres noves sales dedicades a l’art durant la Guerra Civil, que es troben a la col·lecció permanent d’art modern. Es mostraran més d’un centenar d’obres, repartides entre pintures, fotografies, gravats, dibuixos, escultures i paper moneda.
El Palau de Montjuïc es va construir en motiu de l’Exposició Internacional de 1929, i el 1934 va obrir les seves portes com a Museu d’Art de Catalunya, aplegant una col·lecció medieval. No va ser fins el 1995, ja com a MNAC, que es van inaugurar les sales d’art romànic. Posteriorment l’exposició es va anar ampliant, fins que el 2004 es van presentar obres d’art modern.
La segona parada de la capital catalana la podem fer al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), ubicat al cor del Raval, al centre de la ciutat. Com ja diu el seu propi nom, aquest museu es dedica a exposar obres contemporànies. Es va inaugurar el 1995, i l’edifici és obra de l’arquitecte nord-americà Richard Meier.
Al MACBA s’hi exposen obres sorgides a partir de la segona meitat del segle passat i, segons explica el mateix museu, la intenció de les exposicions és centrar l’atenció en les tendències que més han influït en l’art contemporani a Catalunya. Les exposicions de la planta baixa i el primer pis varien habitualment, i les seves programacions temporals són molt interessants.
Tot i que aquest museu té repartits diversos espais en diferents punts de la ciutat, el Museu d’Història de Barcelona té la seva seu principal també a Ciutat Vella: a la Casa Padellàs i a la Plaça del Rei. Està ubicat en aquest punt de la ciutat des del 1943. La funció principal d’aquest museu, segons explica a la seva pròpia web, és la de “conservar, documentar, divulgar i exposar el patrimoni històric i la històrica de Barcelona des dels seus orígens fins als nostres dies”.
Així doncs, el museu mostra la colònia romana que es troba sota la plaça del Rei (temple d’August, Via Sepulcral Romana, la Domus Avinyó, la Domus de Sant Honorat i la Porta de Mar i les termes portuàries), també es pot veure l’urbs medieval a través del Palau Reial (Capella de Santa Àgata i el Saló del Tinell, el Call i Santa Caterina).
Museu del Futbol Club Barcelona
L’última parada a la capital catalana és al museu més discordant d’aquest llistat. El nombre de visites que rep cada any, però, el fa mereixedor d’entrar en aquesta llista, ja que acostuma a liderar el rànquing de museus més visitats cada any a Catalunya. Es tracta del museu dedicat a lloar i repassar la història d’un dels clubs esportius més famosos del món: el Barça.
Ubicat al Camp Nou, el museu no es va estrenar fins l’any 1984. En la superfície de 3.500 metres quadrats s’hi exposen els trofeus que ha guanyat el club en tota la seva història, a més d’objectes relacionats amb jugadors, equip i massa social. També s’hi exhibeixen vídeos en diversos idiomes que repassen la història del club blaugrana. Al museu també s’hi exposen obres artístiques de temàtica esportiva d’artistes com Dalí, Miró, Tàpies, Segrelles o Subirachs.
Salvador Dalí és probablement l’artista català més conegut arreu del món. Les seves obres estan escampades per tot el planeta, però on es pot conèixer l’artista de Port-Lligat amb major profunditat és al Teatre-Museu Dalí, un museu ideat per ell mateix que s’ubica a Figueres.
El museu, que també acostuma a liderar els rànquings de museus més visitats a Catalunya, es va construir sobre l’antic Teatre Municipal de la capital de l’Alt Empordà, un edifici que fou destruït parcialment durant la Guerra Civil. La col·lecció del museu permet fer una ruta per la trajectòria de Dalí: les seves primeres experiències artístiques, el surrealisme, la mística nuclear, la passió per la ciència i les obres dels últims anys de la seva vida.
País Valencià
Ciutat de les Arts i les Ciències
Aquest és potser el museu més polèmic de tots. No pas pel seu contingut, sinó per la pròpia instal·lació. El PP va titllar el projecte “d’obra faraònica” i, tot i que no té cap similitud amb l’art i l’arquitectura egípcia degut al seu aspecte futurista, es tracta d’un projecte molt ambiciós que va arribar a costar 382 milions d’euros. El seu arquitecte va ser Santiago Calatrava i des de la seva inauguració que l’edifici ha patit algun desperfecte, com un enfonsament de la Sala Principal, una inundació que va destrossar material tècnic i artístic, i un despreniment del trencadís de la façana.
No obstant, el seu interior és digne de visita. Es tracta d’un conjunt dedicat a la divulgació científica i cultural amb sis elements principals: l’Hemisfèric (Cinema IMAX, en tres dimensions i projeccions digitals); l’Umbracle, que és un mirador enjardinat; el Museu de les Ciències; l’aquari Oceanogràfic, el Palau de les Arts Reina Sofia, on s’hi fan programacions d’Òpera; i l’Àgora.
Museu de Belles Arts de València
Es tracta de la segona major pinacoteca de l’Estat espanyol, i s’hi inclouen obres del segle XV al XIX. Hi ha sales dedicades al pintor valencià Joaquim Sorolla i en destaquen també de destinades a Francisco de Goya. El fet que València fos un dels ports més importants del mediterrani, la ciutat va esdevenir porta d’entrada de els influències renaixentistes, i això es pot copsar a la col·lecció del museu.
L’edifici on s’ubica aquest museu també pot presumir de molta història. Fou fundat el 1638 per l’arquebisbe de València Joan Tomàs de Rocabertí i va ser el Col·legi Seminari Sant Pius V. La construcció es va realitzar entre 1638 i 1744, i l’edifici s’ha utilitzat per a moltes coses: acadèmia militar, casa de beneficència, magatzem de provisions per l’exèrcit, hospital militar… A partir de 1946, però, ha esdevingut la seu del Museu de Belles Arts.
Illes Balears
Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma
Per fer les últimes tres parades de la ruta cal travessar part del Mediterrani i arribar fins l’illa de Mallorca. A Palma, hi ha Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani, que es troba sobre el perímetre de la muralla de la capital de les Illes Balears, un museu que nasqué l’any 2004.
Al museu hi ha exposades obres dels principals artistes que han passat per les Illes Balears des dels inicis del segle XX fins l’actualitat. És per això que les peces exposades passen pel modernisme, les avantguardes i la segona meitat del segle anterior i principis de l’actual, amb pintures, escultures, fotografies, instal·lacions i vídeos.
Si bé a Barcelona hi ha l’important museu Fundació Miró, a Mallorca n’hi ha un de més petit, però amb un aspecte encantador: hi ha una recreació del que hauria estat el taller de l’artista. La Fundació Pilar i Joan Miró va néixer després que l’artista i la seva parella Pilar Juncosa donessin els seus tallers amb la pertinent obra, objectes i documentació. La voluntat de Miró era conservar els seus tallers a més de difondre i promoure la creació artística.
La fundació està formada per tres edificis, dels quals dos són tallers. El primer és Son Boter, una casa mallorquina del segle XVIII que Miró va utilitzar com a segon estudi de pintura i escultura, i l’altre és el taller Sert, un estudi dissenyat per l’arquitecte Josep Lluís Sert construït el 1956.
La darrera parada d’aquesta ruta acaba en el museu més divers de tots. El Museu Sa Bassa Blanca es troba enmig de la natura, entre el mar i la muntanya, i ofereix una important experiència a l’aire lliure a través de jardins i escultures. Es tracta d’un museu que fa un recopilatori de l’art mundial. És a dir, que té retrats del segle XVI al XIX, obres de Yoko Ono, fotografies, art asiàtic, africà com per exemple marroquí, etc.
Un dels principals atractius del museu és el seu jardí medieval, que està ple de més de cent varietats de roses diferents i d’una col·lecció d’animals fantàstics en un parc d’escultures dissenyades pels artistes fundadors del museu: Yannick & Ben Jakober.
