Sonsoles Ónega ha tornat a la feina després d’uns dies de baixa per la mort del seu pare, el també periodista Fernando Ónega. Molt emocionada a Y ahora Sonsoles, s’ha acomiadat d’ell sis dies després de la pèrdua amb un programa que volia que fos “absolutament nrmal”. Hi ha hagut el repàs de l’actualitat que fan sempre, una taula de debat amb els col·laboradors habituals… però, en un moment donat, l’he vist trencar-se.
“Gràcies a tots els que heu sentit la mort del meu pare. Gràcies a aquells que l’han cuidat i que han intentat curar-lo fins al final a l’Hospital Ramón y Cajal. Gràcies per les paraules maques que han reconegut el que va fer aquell nen d’aldea“, ha dit cap al final del programa. “Ara que no està, hem descobert que ha estat una mica pare de tots els qui ens dediquem a aquest ofici d’explicar-los la vida”, ha dit en un petit homenatge.
“Així que som molts els orfes de la mirada blava, del seu consell encertat, de la seva manera de fer periodisme que jo, papa, ja trobo a faltar“, ha dit sense poder evitar emocionar-se. I s’ha acomiadat amb un missatge d’agraïment: “Gràcies per donar-nos escalfor a cada abraçada de consol, que no torna la vida… però ha alleugerit el dolor de la seva mort. La vida continua“.

Una espectadora fa emocionar Sonsoles Ónega en directe
Abans d’això, l’hem vist amb llàgrimes als ulls quan una dona del públic amb qui ha parlat li ha dit que sentia molt la seva pèrdua: “Sento moltíssim això del teu pare, filla, molt. Una pèrdua fa molt de mal i a totes ens ha tocat”. I la Sonsoles s’ha trencat: “Jo que estava aguantant i, al final, em farà plorar… De pare només en teniem un“.
En l’últim adéu al seu pare, l’estrella d’Antena 3 va voler concedir unes paraules a la premsa que s’havia congregat a les portes del tanatori. Totalment trencada, va confessar que s’havia sentit “molt orgullosa” del seu pare tota la vida: “Ha estat emocionant saber que sempre va tenir un minut per escoltar els companys amb els qui va parlar. Tant de bo poguem continuar el seu llegat“.

Una situació que no és fàcil, ja que ha perdut un pare i un referent en una mort que sempre costa moltíssim de superar.






