María Casado continua treballant a Las tres puertas, el programa de La 2 que està presentant durant el seu embaràs. La periodista catalana ha entrevistat la Nina d’OT i Màxim Huerta aquest dimecres en una emissió que ha destacat, però, per una confessió personal seva. I és que ha reconegut que va arribar a estar molt malalta i que va preocupar-se seriosament pel seu estat de salut. Què li va passar? El mal el tenia localitzat a les cordes vocals.
“Jo sé que tu et cuides molt la veu, mentre que jo una vegada em vaig quedar sense veu mentre treballava. Vaig estar un mes i mig sense poder aparèixer a televisió i vaig preocupar-me“, revelava. Davant d’aquesta situació, va acudir al metge i van començar a fer-li proves: “Em va visitar un bon metge i em va dir que tenia hematomes a les cordes vocals. Vaig quedar-me molt sorpresa perquè era una barbaritat! Imagina’t com devia forçar la veu en aquella època”.
Nina reconeixia que parlar a televisió és encara més sacrificat que preparar la veu per cantar: “El que feu vosaltres parlant i parlant és molt més exigent que el que fem nosaltres quan cantem. Jo faig una funció que dura dues hores i deu minuts, però ho faig amb la veu bonament amplificada. Les meves condicions de feina són una mica millors que les vostres, encara que passi fred al teatre. Vosaltres els comunicadors feu servir la veu moltes més hores. Continuar parlant quan tens un refredat mal curat, per exemple, és dolentíssim”.
María Casado i Màxim Huerta fan autocrítica dels programes de televisió
Poc després, María Casado donava pas a Màxim Huerta. En aquesta entrevista, tots dos s’han dedicat a criticar els mitjans de comunicació i a lamentar com es treballa en la premsa recentment: “Les presses no t’aporten res. A televisió veig presses per dir-ho tot el primer, quan realment no fa falta ser el primer. Potser no està bé ser el primer, s’ha de matisar i fer servir bé les paraules. Crec que la televisió, la premsa i la ràdio van amb presses. No tenim temps per a res i tot ha de ser de consum ràpid perquè, si no, la gent no s’enganxa. Per què hem d’anar ràpidament? Abans no hi havia pressa. S’ha de gaudir i gaudir d’aquest mitjà, que és meravellós, en un altre tempo”, reflexionaven.
