Marc Ribas és d’aquells que pensa que tot el temps passat sempre serà pitjor que allò que hagi de venir. El presentador del Joc de cartes ha concedit una entrevista molt profunda i sincera a L’eclipsi de Roger Escapa per parlar, precisament, sobre la seva vida d’abans de la televisió. Potser molts dels seus fans no ho sabien, però ell no ha estat cuiner tota la vida. De fet, sempre havia volgut ser pintor i en el seu currículum té uns quants anys com a responsable i relacions públiques de diverses discoteques.
Molts dels joves que acudien fa uns anys a la zona hermètica devien veure’l per allà, en un moment de la seva vida en què va veure coses molt xules i d’altres “molt lletges i desastroses“. No és fàcil treballar en el món de la nit i, encara menys, si ets esportista i responsable com ho era ell ja en aquella època. Diu que era habitual veure gent emborratxant-se i drogant-se mentre ell treballava, però que aquests vicis mai no el van interessar perquè sabia que no li convenien: “Jo bevia aigua baixa en sodi i menjava el meu tupper d’arròs amb pollastre. No em vaig fotre el meu primer gintònic fins als 35 anys”.
La seva tasca consistia, principalment, en muntar les festes que gaudirien els altres. Ell, en canvi, mantenia el cap al seu lloc perquè sabia que l’endemà voldria anar a fer esport o a pescar amb el seu pare: “Vaig veure molts excessos i molta cocaïna en el món de la nit, però també n’hi ha en el món de la restauració amb l’excusa que és una professió molt dura“.
Sembla que el Marc Ribas hagi viscut moltes vides, ja que també ha revelat que va estar una època vivint al Brasil. I per què va tornar a Catalunya? Bàsicament, perquè en les videotrucades que feia amb els seus pares va adonar-se que s’estaven fent grans: “És dur veure com envelleixen els teus pares“.
Marc Ribas recorda una anècdota curiosa dels seus inicis al Cuines de TV3
La vida el va portar a acabar presentant-se a un càsting i, posteriorment, a començar a guanyar-se la vida amb els seus plats. Mai no ha deixat de cuinar, encara que això li impliqui molta més feina perquè els projectes a televisió no fan més que multiplicar-se. Ha resultat curiós que recordi una anècdota sobre els seus inicis com a presentador del Cuines de TV3: “Al principi em feien posar camises de màniga llarga perquè els meus braços musculats no espantessin. Em van suavitzar, ja que també em van retallar la barba”.
Ben aviat s’adonarien que aquest físic, en realitat, feia més gràcia que una altra cosa. I ara, confessa que l’aturen pel carrer i moltes persones aprofiten per tocar-li els braços, l’esquena o les cames: “Crec que m’ho han tocat tot excepte els genitals”. Fa un munt de programes i no s’atura mai, però manté els peus a terra i sap com ho ha aconseguit: “Aquest diumenge vaig estar molta estona netejant la meva cuina perquè vull mantenir les meves tasques com a cap de cuina, encara que després surti i em demanin fer-me fotos“.
Pel que fa a la resta de confessions que ha deixat anar, cal destacar alguns com que manté relacions sexuals a la cuina de manera freqüent o que preferiria sopar pa amb tomàquet a casa amb la seva dona que anar-se’n tot sol a un restaurant d’estrella Michelin perquè considera que els àpats “són per gaudir en parella”.
