María Isabel deixa la música als 26 anys: “Pateixo ansietat, tinc por i vull marxar corrents”

La guanyadora d'Eurovisió es veu obligada a canviar de vida per culpa d'uns problemes que li impedeixen seguir treballant

María Isabel va ser una nena prodigi que va aconseguir molta fama des de ben petita. La cantant va ser escollida per representar Espanya a la versió junior d’Eurovisió i va guanyar el festival el 2004. De fet, el seu Antes muerta que sencilla va convertir-se en un clàssic i ha viscut d’ell tots aquests anys. Darrerament havia tornat a ser notícia gràcies a la seva participació a Tu cara me suena, encara que avui es parla d’ella per un tema personal. L’andalusa no travessa un bon moment i és per això que ha decidit retirar-se de la música als 26 anys. Sincera i transparent, ha reconegut que pateix una forta ansietat totalment incompatible amb la seva feina.

“He pres aquesta decisió. Deixo la música, me’n vaig de tot això que una vegada vaig estimar, però que, avui dia, estar en la indústria se’m fa molt complicat. I és dur i em fa ràbia… I més jo, que mai he deixat de lluitar. Però em veig en l’obligació d’haver de prendre un respir. Temps per pensar, meditar i saber el camí a seguir”, deia a Instagram fa uns dies.

Poc després ha volgut donar més detalls en una entrevista molt íntima a Espejo Público: “Estic bé, però pateixo ansietat i és molt complicat viure amb això diàriament si treballes en aquest món. Em vaig adonar que passava alguna cosa en un viatge, quan em va començar a faltar l’aire, no veia res i tenia el cor accelerat. Vaig marxar a Madrid per ser algú a la música, però en el camí he adquirit moltes pors. Ara em fa por estar sola en un hotel o viatjar sola. Em veig molt petita en el món i tinc por, tinc ganes de sortir corrents perquè la meva ansietat està augmentant. Estar en un escenari davant de tanta gent en un concert era molt complicat per mi. Necessito tornar a casa amb els pares i agafar aire. Espero poder recuperar-me perquè la salut mental és molt important. Si tornaré a la música? Espero que sí”.

Un adeu que no vol que sigui definitiu, però que troba molt necessari en el pitjor moment de la seva carrera.

Nou comentari